DE SANT MARTÍ DE CAPSEC A SANT JOAN LES FONTS PER LA SERRA D’AMONT I LA CAU

Components de la sortida: Miquel Colomer, Toni Bach, Xevi Vergés i Josep Rius

Primer dimecres de primavera amb un cel ras, lluminós. El vol de les orenetes i les margarides dels prats perfumen l’aire. La primavera és el temps més agradable d’aquest país.

A un quart de vuit aparquem el cotxe a la Canova, a tocar de Sant Martí de Capsec, després de deixar-ne un altre a Sant Joan les Fonts, que ens serà d’utilitat a l’acabament de l’excursió. Avui comptem amb la grata companyia d’en Xevi, amb qui feia força anys que no havíem compartit excursió. Benvingut!

Només de començar, enfilem la pista de Passa-serres a Colldecarrera, en molt bon estat, fins i tot, en els llocs més rostos, emporlanada. És més llarga que el Camí de les Motos, però més agradable i fàcil de transitar. Passem pels Juncars, masia restaurada amb un gust exquisit, i, un cop arribats al Coll de Passa-serres, fem un gir de noranta graus a migdia, per continuar el camí que vam deixar dimecres passat i que enfila el caire de la Serra d’Amont. Cap dels quatre no l’ha feta mai i no sabem què ens trobarem. Tanmateix, el corriol és clar, amb força fites i seguim un track que és de fiar. En aquests casos el GPS mai no ens falla, és un amic segur.

El sender és un continu pujar i baixar turons per uns vells alzinars, amb molt poc sotabosc. Ens tapen la vista tant a ponent com a llevant. En aquesta primera hora del matí els ocells estan en plena activitat i, quan senten les nostres veus, aturen llurs xerrameques i enraonies. Som els amos del bosc.

A quarts de deu, aprofitem el primer mirador que trobem a tocar de Puigventós per esmorzar. Celebrem sant Josep, amb coca de Cropic’s, llonganissa i xocolata... tal com manen els cànons olotins. Barreja encertada de dolç i salat. Gràcies, Josep.

Tot seguit continuem cap a la Pedra Blava, on hi ha les restes d’una vella edificació, fem una petita marrada seguint un camí fressat, que ens hauria menat a Castellar de la Muntanya, rectifiquem, i , un cop passat el Quiquiriquic, fem una breu aturada per fotografiar la Santa Creu de sant Valentí de la Cau. N’havíem sentit a parlar... però esperàvem trobar un oratori o alguna cosa més vistosa. És el que hi ha!
A la masia de la Cau saludem de lluny un paleta, que està fent beguda i que està completant l’esplèndida restauració de la masia. Qui l’ha vista i qui la veu! Fa estar content que tant els Juncars com la Cau, cases amb unes vistes excepcionals, tornin a tenir vida. Tant de bo l’exemple s’encomani.

Abans de les 12 arribem al cotxe a Sant Joan les Fonts. Encara serem a temps de veure per televisió el partit de futbol de quarts de final de la Champions femenina entre el magnífic equip del Barça i el Manchester City. Un partit molt interessant, que s'ha de jugar a Monza (Itàlia), perquè a causa de la crisi del coronavirus la normativa no permet entrar equips anglesos a l'estat espanyol sense passar la quarantena. Res a dir-hi. La llei ho prescriu. Però, ai las!, d'aquí a pocs dies, a primers d’abril, el Real Madrid ha de jugar contra el Liverpool, un altre equip anglès. On jugaran? No patiu, cap problema, a Madrid! Es canvia la llei a última hora i tema resolt. Els diaris ja estan preparant el terreny. Ai, la premsa, que en comptes de servir els governats complau els governants. Ja ho expressava al segle XIX Serafí Pitarra (1839-1895) en un fantàstic epigrama d'absoluta actualitat: Diu l'article vint-i-sis/ que en un cas de compromís/ el govern té atribucions/ de passar-se pels collons/ totes les lleis del país. Hi ha coses que han canviat ben poc, tant en el món polític com econòmic, judicial... I ens volen tots muts. Tenim mala peça al teler.

I la setmana vinent, vacances, que és Setmana Santa.