De Sant Martí de Montnegre al Turó d'en Vives (Sostre comarcal del Maresme)

Aquesta ruta serveix per ascendir al sostre comarcal del Maresme a través d'uns boscos frondosos que a la tardor ofereixen un aspecte immillorable i una sortida circular molt interessant.

El punt de partida és Sant Martí de Montnegre, que no és al Maresme, sinó al Vallès Oriental. S'hi pot arribar des de Sant Celoni, a través d'una carretera mig asfaltada, mig de terra, que surt del costat del parc de bombers i que està en bon estat i ben senyalitzada. En uns 10 quilòmetres arriba a Sant Martí on es pot deixar el cotxe en un dels aparcaments habilitats.

Des d'aquest punt se surt cap a l'esquerra, per una pista prou transitada de gent que porta fins a Santa Maria de Montnegre, una bonica capella restaurada. Aquí cal girar a la dreta i començar a pujar per un sender amb un pendent pronunciat i sota el bosc, a partir d'aquí ja no poden passar els cotxes i hi ha menys gent, però també desapareixen els senyals del servei de parcs de la Diputació de Barcelona. Després d'una pujada exigent es comença a planejar i s'arriba al Turó Gros, on hi ha una torre metàl·lica de vigilància del foc. Aquest és el punt culminant de la ruta amb 773 metres, però com que no és al Maresme, no és el seu sostre comarcal.

Es continua carenejant i cal estar atent al track per seguir el camí correcte, ja que a vegades la direcció evident no és la correcta. Així doncs, cal estar atent. Desrpés d'entrar i sortir del vessant del Maresme, s'arriba a un trencant que gira a l'esquerra, marcat amb fites de pedra, que és el que porta fins al Turó d'en Vives. Cal fer un anar i tornar i estar molt atent a les fites de pedra que marquen el camí, ja que és un sender entremig del bosc que porta fins a un punt on hi ha la placa del cim comarcal, res més, sense vistes.

Es retorna al camí principal i després de baixar bastant, es gira de nou cap a un sender cobert d'arbres que amb relativa rapidesa retorna fins a Sant Martí de Montnegre, abans, però, atenció al punt que es diu Terres Negres, on hi ha un cartell de la Diputació de Barcelona que marca diferents GR però no cap nom, aquí cal girar a la dreta, i ja no hi ha dificultat per arribar de nou al punt de sortida.

Qualifico la sortida com a moderada, si bé no hi ha pràcticament exigència física, excepte la pujada després de Santa Maria, sí que cal estar atent al track del recorregut en diversos punts i no sortir-se de la ruta en alguns trencants. Una recomanació és acabar el recorregut amb un dinar al restaurant de Sant Martí de Montnegre, cuina senzilla amb un tracte agradable i un bonic ambient de muntanya. També és de destacar la bellesa d'aquests boscos de castanyers durant la tardor.