De Sant Pere de Riudebitlles al cim de l’Aguilera, al Mas de l’Aguilera i a Can Cerdà de Palou.

Desprès d’intents previs en que havia intentat millorar la ruta, finalment he aconseguit un recorregut que m’ha deixat satisfet. Es tracta d’un itinerari accessible, fàcil i bonic ( al menys a mi m’ho sembla). He passat per pistes còmodes per terreny agradable i que, en general, tenen vistes molt boniques, per corriols dintre de boscos, per camins que travessen vinyes, que segur que llueixen precioses des de la primavera fins a la tardor i per dos massos moooolt antics.

Es tracta d’una ruta circular que surt del Barri del Cel Blau de Sant Pere de Riudebitlles i que acaba al mateix lloc. Puja cap a la Serra, passant a prop del Puig Cúgol. Un cop arribats a dalt es camina per tota la carena. En algún lloc es tenen molt bones vistes de la vall del Riu de Bitlles, de Montserrat i de la Serra de l'Obac. El trajecte per aquesta carena es força agradable. S'acaba aquest tram carener al arribar a la Creu de la Vit. Allà tornem a tindre un bon mirador de la Vall del Riu de Bitlles. Passada la Creu s'agafa un corriol que va per dins el bosc. Aquí hi ha l'alternativa de continuar per la carena però jo m'estimo més anar per aquest corriol. Finalment es deixa de caminar per la part alta de la Serra i es baixa cap a la zona a on hi ha Can Cerdà de Palou. No he entrat a Can Cerdà que avui es una casa rural. Des de fora sembla que el complex es força gran. Segons llegeixo a "turismeelpladelpenedes.com" aquesta masia es del segle XVII i inclou una capella que data del mateix serle. Tot el conjunt està inclós en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Des de Can Cerdà la ruta va, entre vinyes, camí del Puig de l'Aguilera a on hi ha un vèrtex geodèsic. El cim es pla, d'una llargada que cálculo en uns 300 metres i una amplada d'un centenar de metres. Si es camina pel cim es van localitzant llocs que tenen bones panoràmiques. Des del cim ja es baixa cap al Mas de l'Aguilera passant entre vinyes. El tram que va de Can Cerdà fins al Mas de l'Aguilera es molt bonic a la primavera i tardar, ja que es camina per camins que creuen grana vinyes. Al mig de l'estiu penso que la calor es massa forta per gaudir d'aquest tram de la caminada, a no ser que es fassi a primeres horas del matí. La masia de l'Aguilera es d'origen medieval, tot i que la torre que cosntitueix el seu senyal identitari sembla que es va construir el segle XIX. En el tram que va des del cim de l'Aguilera fins a aquesta masia hi ha un sector molt curiós. Es tracta d'una llarga filera de xipresos que son com un límit a les vinyes, al costat dels que passa el camí. Ignoro l'origen i significació d'aquesta filera que, vista de lluny, dona l'impresió de que estàn per donar la benvinguda a alguna casa que, allà mateix,no hi és.
Un cop deixat enrrera el Mas de l'Aguilera la ruta torna a agafar un bonic corriol que va per dintre del bosc i que acaba en una pista que baixa, passant entre vinyes, a la bodega de Jean León. No hi arribem sino que girem per anar a la zona de la Malgranada, veure la Miravinya la Cadira i gaudir de les panoràmiques que ofereix. Aquesta Miravinya es una de les cinc que hi ha pel Penedès. El seu objectiu es el de ser un bon mirador del paissatge vinícola que es tant important en aquesta comarca.
Des de la Miravinya ja es baixa cap a Sant Pere a on acaba la caminada.