De Santa Maria de Sòrba, (Sòrba, Lloc de Montmajor -Berguedà-) a Molí Nou. Gorgs del riu l'Aigua d'Ora.

Certament una curiosa ruta.
El poble de Sòrba consisteix en una església - Santa Maria de Sòrba- i masies un tant disseminades, amb un total de 57 habitants.
L'església forma part del patrimoni arquitectònic Català. D'origen preromànic però amb importants modificacions durant el s. XVII i posteriors.

DIFICULTAT:
Ruta circular, fàcil, gairebé sempre per pistes. El sentit de la marxa, crec que és l'adequat, per quan fa calor; Sol i pujada al principi, quan el sol no és encara insuportable. Ombra i pla o baixada al final.

LA RUTA:
Inici poc suggestiu, per entre granges i camps adobats amb el seu corresponent flaire, + pista amb pujada i a ple sol. Poc més endavant la cosa es suavitza i entrem a boscos de pi.
A les proximitats del Molí Nou, comencen les sorpreses. El riu "l'Aigua d'Ora", o "Aiguadora" que fins ara no l'havíem vist ni sentit, ens apareix, això si, molt escadusser d'aigua. El podem passar fàcilment, però optem per continuar més endavant. Poc més enllà, de cop, el tornem a trobar. Ara, un embassament, un petit salt entre roques modelades amb formes quasi escultòriques pel desgast del pas de l'aigua, un gran gorg amb la seva platja, un pont -aquest si, horriblement lleig i amb evidents símptomes de pròxim esfondrament - conformen l'entorn d'un lloc que és per contemplar una estona, ja sigui al sol o a l'ombra d'un generós roure, segons preferències i desitjos de cada un.
Superat el gorg, està el Molí Nou. Rehabilitat amb gust i diners. Però tancat al pas. Llàstima, una veritable llàstima, perquè se sent la remor d'un salt d'aigua i es pot veure un gran gorg o estany o embassament . La casa, per les funcions originals de molí, està situada de forma que l'aigua toca la paret de pedra de la casa i el salt s'intueix per sota o al costat del antic molí. Tot envoltat d'una bonica i quasi exuberant vegetació. Quina llàstima no poder gaudir pacíficament de tot el conjunt.
No ha acabat aquí tot. Tornem a trobar, més endavant, una altre zona on l'aigua ha deixat la roca amb boniques formes, dibuixos, gorg i racons, si més no, curiosos.
Avui, degut a la sequera que estem patint, la quantitat d'aigua era poca. S'intueix no obstant que el cabdal ha de ser molt més important i el nivell de l'aigua molt més alt.
Deixem els gorgs i finalitzem la caminada per una pista amb vistes a la serralada de la Gallina Pelada i al Pedraforca.
Finalitzem la ruta amb la sensació molt millorada de com la hem iniciat. I més encara al poder fer un mos al banc d'un espai ombrívol davant l'església. Quin goig!!
Agrair a Roanxa que l'hagi publicat. Gràcies a ella hem conegut aquest veïnat, aquesta església, aquest riu i aquest Molí.
Salut.