De Teià al Dolmen de Can Boquet, passant pel Turó Baldiri,Refugi Ferrereia,Mirador Sagrat Cor,formacions curioses, coves i fonts

De Teià al Dolmen de la Roca d'en Toni o de Can Boquet, passant pel Turó d'en Baldiri, el Refugi de la Ferrereia del Vedat, el Mirador del Sagrat Cor, l'Ermita de Sant Mateu, i moltes formacions curioses, coves megalítiques i fonts. Ruta per l'hivern! amb bones vistes al mar. Serralada Litoral.

RECORREGUT: Aparquem a l’Aparcament municipal de Teià. Anem a la dreta, pujant cap el cementiri municipal, pel Camí del Cementiri - CEMENTIRI DE TEIÀ, on llegim la inscripció de ferro: “Teià és un poble dreçat en una muntanya davant del mar. Amb tot, com que està lleugerament enfonsat, el “gran blau” no es veu si no t’enfiles en un promontori, com ara el del cementiri” (Francesc Miralles, Retrum).

Deixem pista principal, on ja comencem a veure atzavares i tenim unes bones vistes de les vinyes - Bosquet pins i cactus. Moltes penques ("higo chumbo"!) amb flors taronges. Després de la pujada, bons miradors. Arribem fins una cruïlla de camins, sota la pineda.

Primer ens dirigim a veure la ROCA DEL CAVALL, on tens una bona panoràmica de Teià i del mar al fons, enfilat al llom del “cavall” de pedra. Tornem a la cruïlla i seguim el corriol del mig, on en pocs metres veurem una edificació mig ensorrada o inacabada, en una clariana. Bosquet tupit. Travessem pista més ampla perpendicular i seguim pujant pel corriol. De nou, sortim a una pista ampla, que ara seguirem a esquerra (pel corriol amunt aniríem a l’ermita de Sant Mateu).

Aviat estarem en una clariana, cruïlla de pistes. Rètols del Circuit inclusiu «Sumant capacitats». A la següent clariana – cruïlla seguirem el corriol que ens porta a la TORRE DE BALDIRI, punt de guaita amb una caseta de fusta. El Turó d'en Baldiri o Turó de Salve Regina és una muntanya de 431 metres que es troba entre els municipis de Premià de Dalt i Teià.

Baixarem per el caminet descompost que surt davant la Torre de Baldiri, en direcció al mar. Després d’unes quantes marrades, ens desviem a veure la zona d’escalada ROCA D’EN RIERA (un bloc granític de grans dimensions, amb orientació est, i equipat amb parabolts i les vies d'artificial amb burins sense xapa).

Després de la bona baixada, seguim una pista ampla a l’esquerra en pujadeta.

ROCS D’EN FLORES: blocs granítics apilats i erosionats per efecte de l'aigua. Admirem, al costat, unes capritxoses roques que es mantenen en equilibri. Aquesta és una zona d’ escalada on trobem l’anomenada "PEDRA DEL DINOSAURE": una curiosa formació rocosa amb diverses vies d’escalada, davant del mar (força calor en dies d’estiu). Les boles de granit són fragments de roca de grans dimensions que han resistit a la meteorització.

Enllacem amb la pista SL-C 111.

REFUGI DE LA FERRERIA DEL VEDAT (de lliure accés). Hi ha font amb aixeta. Es tracta de l'antiga ferreria d'una pedrera; al costat del refugi encara podem veure marques a la roca . En aquest refugi hi ha taules i bancs de fusta i xemeneia. És de lliure accés, però el rètol indica que “per fer dinars, cal enviar email a l’ADF de Teià”. Magnífic el penell (veleta) del mussol, a la teulada del Refugi del Vedat.

FONT DE LES PERDIUS (cau rajolí d’aigua). Hi ha un banc de pedra i mirador al mar.

SAGRAT COR: una gran estàtua de Jesús que mira directament a l’església de Sant Martí de Teià i que ofereix unes vistes impressionants de la Mediterrània i la plana litoral fins a Barcelona. Bonic Mirador. Aquesta estàtua de marbre, de 1956, va ser erigida en ocasió d'una disputa entre la propietària de la finca i el rector de la parròquia del poble, rèplica del Corcovado de Rio de Janeiro. El 1956 Maria Sedó Torres va fer entronitzar la imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra escultòrica realitzada en marbre blanc de Carrara, de l' escultor Claudi Rius. Sembla que es va erigir en homenatge per Alfred Sedó, propietari d'una fàbrica d'Esparreguera (Colònia Sedó), que pateix un atemptat del qual surt il•lès. En agraïment s'edifica el monument. No obstant això, hi ha altres versions sobre curacions i intercessions de determinades Verges i Sants que també reivindiquen la construcció del monument. Des de la part posterior de l’estàtua, podem veure la PEDRERA DEL TERCIO, d’on es van extreure bona part de les llambordes que cobrien els carrers de Barcelona.

Continuem per la pista en forta pujada. Fem un parell de desviaments cap a la FONT DELS AJUPITS (tritó de ferro que raja aigua per boca, amb pica plena d’aigua a sota) i FONT DEL VEDAT (vistes al mar).

MIRADOR D’EN PI DURAN, amb el Turó d’en Baldiri a l'esquerra. Més amunt, hi ha una altra petita balconada, amb una Olivera sembrada, amb flors i ninots penjats, així com una foto.

MIRADOR DE LA CORNISA, al costat de pista “emporlanda” i zona habilitada per aparcar vehicles. Hi ha 4 bancs de fusta. Des del mirador, tenim panoràmiques vistes al mar, a Teià, Masnou, Turó de Montgat, Montjuïc, Alella, Tibidabo, Turó d’en Galzeran, Montserrat Castell de Sant Miquel, La Mola...

A l’esquerra del Mirador, passem una cadena i seguim una pista en pujada, que ens durà a l’ERMITA DE SANT MATEU del Bosc o Sant Mateu de Premià, d’estil romànic i amb una Capella del s. X. Pertany al municipi de Premià de Dalt. Hi ha una ALZINA MONUMENTAL davant l’ermita. Proper al Mas de Can Riera, està el TURÓ DE SANT MATEU (500 m.a.), on hi ha un vèrtex geodèsic.

Des de l’ermita, seguim corriol en baixada (a l’esquerra de la pista forestal). Veurem un parell de Mines d’aigua, tancades amb reixa. Passat el llit del torrent, enmig del bosc, hi ha confluència de molts corriols -trialeres. En tota aquesta zona de bosc, descansem una mica de tant sol...

CRUÏLLA DE LA CREU DE CAN BOQUET. Pi enorme i edifici quadrat: Centre d’informació (Vilassar de Dalt). Des d’aquesta cruïlla, farem una petita circular per visitar:

> DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI o DE CAN BOQUET (2200-1800 aC). Sepulcre megalític, petita galeria coberta catalana.

> NECRÒPOLIS DE CAN BOQUET: 7 Tombes medievals. A pocs metres del Dolmen de la Roca d’en Toni trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu. Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades. La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades.

> ZONA DE BOULDER DE CAN BOQUET: Aquí sempre veiem gent amb el gran matalàs penjat a l’esquena. Escalada en granit en plaques desplomades. Presenta més de mil blocs dividits en 25 sectors. És bona zona per a l'estiu, ja que els blocs estan dins d'un bosc.

> ROCS D’EN SARDINYÀ (5000-3500 aC): és el jaciment més antic datat a la zona: assentament a l’aire lliure del Neolític Inicial.

> CASTELL DE PEDRA (recers) 2200-1800 aC.

> COVA D’EN JOAN : abric natural i lloc d’enterrament per inhumació, descobert per Joan Pujol del Grup Arqueològic de Vilassar el 1978. L’entrada estava tancada amb una paret de pedres i el lateral sud tenia una llosa de tancament. A l’interior es van trobar 3 individus en posició fetal sobre el seu costat dret. El dipòsit funerari estava format per un petit bol fet a mà, dues làmines de sílex i puntes de fletxa.

> ERMITA DE SANT SALVADOR, amb vistes al Montcabrer.

Ens dirigim cap una altra Zona de Boulder amb diversos blocs granítics amb marques de guix. Crida l’atenció un bloc de roca de grans dimensions, amb una corda fixa amb nusos, on poder enfilar-s’hi fàcilment. Al costat està la Cova d’en Pau.

> COVA D’EN PAU (2200-1800aC): Grup d’enterrament disposat en dues cambres, va ser descoberta per Pau Ubach, del Grup Arqueològic de Vilassar i excavada l’any 1950. A dins, s’hi va trobar una punta de fletxa, un làmina de sílex i part d’un petit bol i una destraleta votiva. És espectacular l’erosió natural en el sostre de la cova!!!

> COVA DE LA GRANOTA (2200-1800aC): Cambra sepulcral excavada pel Grup Arqueològic el 1950, i formada per dues cambres on van ser enterrades sis persones. L’aixovar funerari és el més complert trobat a la zona.

Un cop visitats tots aquests jaciments megalítics, tornem a la CRUÏLLA DE LA CREU DE CAN BOQUET, i ara prendrem el camí de “Vilassar- Vilanova –Montornès”. Passem pel costat del Restaurant Sant Salvador. Aviat, ens desviem a l’esquerra.

Deixem el camí quan trobem una petita clariana on hi ha un Rètol de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt: “Prohibit abocar runes”, aleshores seguirem un corriol a l’esquerra. Trialera riera, molt fresquet.

Tombat en un marge del camí de Vallromanes a Vilassar admirem el MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE, amb marques serpentiformes. El menhir devia fer tres metres (està escapçat per un extrem). Curiós el nom diabòlic de la pedra! A Santa Pau (Garrotxa), es troba també un “Menhir del Diable": és en basalt, de grans dimensions, i amaga una curiosa llegenda.

Continuem per un corriol amb trialeres preciós! I fresc!!! Sortim a pista. Eucaliptus. Prenem un altre corriolet a l’esquerra de la pista, que després de dura pujada boscosa, sortim a un caminet més ample (“Carrer de Sant Mateu"), que segueix pujant cap a la MASIA CAN GALLEMI, on enllacem amb el GR-92. Aquesta part del corriol del GR-92 és preciós: sotabosc i en baixada, molt guapo!

En quan sortim a un coll, cruïlla de diverses pistes, deixem el GR 92. Seguim fins unes cases, on a l’esquerra, en lleugera pujada, hi ha una barrera de ferro que prohibeix el pas de vehicles. Atenció abelles: camí en baixada que ens durà a la FONT DEL SENGLAR: la font és el cap metàl•lic d’un senglar d’on surt un rajolí d’aigua per la boca i cau dins una gran pica plena d’aigua. Zona de picnic al costat: dues taules amb bancs de fusta.

> FONT DEL GRILL: té una palanca a la dreta per accionar l’aigua, mentre grill mou les antenes. Zona de picnic: Una taula molt gran de fusta i bancs, sota una tela que fa ombra (hi caben entre 16 i 20 persones, així que és ideal per grups o famílies grans). “La font i l'entorn han estat arreglats per l'ADF (Agrupació de Defensa Forestal) Teià; i, igual que la Font del Senglar, ha quedat molt acollidor i bonic”.

Carrer Torrent del Molí / eucaliptus.

PASSEIG DE LA RIERA / plàtans : bona ombra ; )

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. Es tracta d’un temple d’estil goticorenaixentista construït el 1574 que ocupa un privilegiat espai elevat en l’estructura de la població i que resulta visible des de qualsevol mirador de les muntanyes circumdants.

CURIOSITATS:
* LA VILA DE TEIÀ, situada a la comarca del Maresme, ocupa una extensió de 6,66 Km2. El seu terme municipal, juntament amb el del Masnou, forma una vall articulada per la Riera de Teià i els seus torrents. Té una orografia suau on es destaquen els turons d’en Baldiri (427 m.) i el d’en Lladó (493 m.) que formen part del massís de Sant Mateu. Són molt característiques les formacions granítiques (roca de Riera, roca de Cavall, roques d’en Xacó, etc.) i abundant la terra formada per la descomposició del granit, el sauló. Tenim un paisatge típicament mediterrani, determinat per una mitjana de precipitacions anuals de 631 mm., i una temperatura suavitzada per l'efecte del mar. La població censada és de més de 6000 habitants, però aquesta xifra augmenta considerablement si afegim la gent que té la seva segona residència.

* "LES FONTS DE TEIÀ": Un recorregut per 9 fonts de les quals 7 són dins el terme de Teià i totes recuperades o fetes noves per l'ADF de Teià. Als marges de la nostra ruta trobarem moltes espècies d’arbres i matolls : pins, alzines, garrofers, roures, eucaliptus, llentiscles, oliveres, ullastres, etc. Un bon exemple de la varietat botànica d’aquest indret es troba a la mateixa base del Sagrat Cor,

* DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI. Aquest monument funerari de cambra simple, també conegut com el dolmen de can Boquet, el podem trobar al costat del camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, als peus del Turó d’en Rumpons, a la Plana de Can Boquet, molt a prop de l’ermita de Sant Salvador de Can Boquet. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904. La Roca d’en Toni, excavada per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d’en Pau, de la cova de la Granota i la cova d’en Joan, la Pedra del Diable i el Menhir de Cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític, quan els homes d’aquestes contrades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s’introdueix una rudimentària metal•lúrgia del coure i altres metalls mal•leables tot i que els instruments d’ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col•lectius en coves, abrics, fosses a l’aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dòlmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d’en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d’un enterrament destinat a un clan familiar d’algun cabdill o cap important. L’any 1904, Francesc Carreras Candi ja parlava del dolmen: “Se’l coneix en la contrada per la Roca d’en Toni, i és tan complet, està situat en un lloc tan visible i crida l’atenció de tal manera dels pagesos d’aquelles terres, que sembla impossible que encara no es conegui". http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2558-cat-dolmen_de_la_roca_den_toni.htm

http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2013/09/05/sepulcre-col%E2%80%A2lectiu-vilassar-de-dalt-3-500-1-100-a-c/

* JACIMENTS DE CAN BOQUET: Llocs d’enterrament al Neolíti. Durant les seves excavacions s'hi van trobar restes arqueològiques (puntes de sageta, ganivets de sílex, restes de ceràmica, i restes del individus enterrats). Aquests jaciments no van ser descoberts i excavats fins a 1950 en que Pau Ubach va descobrir la Cova que porta el seu nom i la Roca de la Granota, també aquest any es varen excavar els Recers. L'any 1978 en Joan Pujol va descobrir la Cova que també porta el seu nom.
http://indretspervisitar.blogspot.com.es/2013/01/el-dolmen-de-can-boquet-i-el-seu-entorn.html

* ZONA D’ESCALADA EN BOULDER DE CAN BOQUET. Ofereix una escalada en granit en plaques desplomades . Presenta més de mil blocs dividits en 25 sectors . És bona zona per a l'estiu ja que els blocs estan dins d'un bosc. Alçada mitjana de l'escola: 3 metres/ Alçada màxima de l'escola: 6 metres. Orientació : N , O, S , E. Amb l'objecte de protegir els jaciments arqueològics, es prohibeix l'escalada en cinc blocs de granit d'aquesta zona del municipi de Vilassar de Dalt ( Maresme ) : Rocs d'en Sardinyà , Recers , Cova d'en Pau , Cova d'en Joan i Cova de la Granota. (http://boulderinbcn.blogspot.com.es/2015_02_01_archive.html ;
http://desnivel.com/bulder/regulacion-de-la-escalada-en-los-bloques-de-can-boquet)

* MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE. "Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt." El Museu de Vilassar de Dalt ha localitzat un menhir prehistòric al límit del terme de Vilassar de Dalt amb Vallromanes. Es tracta d'una pedra treballada de la qual se'n coneixia l’existència, però des de fa uns anys se n'havia perdut la pista i es donava per desapareguda. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. El bloc granític es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d´origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. L´entorn del Parc Serralada Litoral i més concretament el terme de Vilassar de Dalt és ric en jaciments megalítics com la Roca d´en Toni, Cova d´en Joan, Cova d´en Pau, Cova de la Granota, o el mateix menhir de cal Camat (en el camí de Vilassar de Dalt a Órrius). Localització: Àrea forestal situada al camí antic de Vallromanes a Vilassar, agafant un trencall entre can Gurguí i can Raspall. Pertany al municipi de Vilassar de Dalt molt proper als límits de terme amb Vallromanes i Premià de Dalt. Actualment la casa més propera és cal Duch. Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de can Balleu fins enllaçar amb el camí de can Gurguí." http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=2210