De Tornafort a Puiforniu, Soriguera i Llagunes pels Camins Vells, Serra de Freixa, Muntanya de Sant Quir i Torrent de l’Olla

Bonica i solitària ruta per la Vall de Siarb sortint des de l’aturonat poble de Tornafort (Pallars Sobirà) en la que tot seguint els Camins Vells enllaçarem els pobles i les respectives esglésies de Tornafort, Puiforniu, Soriguera i Llagunes. Per tancar el cercle pujarem per l’Obaga de Llagunes i carenejarem la Serra de Freixa passant per diversses trinxeres i refugis de la Guerra Civil fins coronar la Muntanya de Sant Quir (1791m), des d’on baixarem fent pas pel Bosc de Puiforniu i el Torrent de l’Olla.

***RECORREGUT: Tornafort-Font / Safareig de Tornafort-Església de Santa Coloma de Tornafort-Pla de la Mola-Puiforniu-Barranc de Soriguera-Camí de Vilamur a Puiforniu-El Solà-Soriguera-Font / Safareig de Soriguera-Església de Santa Eulàlia de Soriguera-Ponts sobre el Riu del Cantó-Mola del Sastre (ruïnes)-Llagunes-Església de Sant Martí de Llagunes-Font / Safareig de Llagunes-Pont sobre el Riu del Cantó-Roca de Llagunes-Les Fitosos-L’Esterrassader-Serra de Freixa-Barraca / Refugi militar (ruïnes)-Trinxeres (ruïnes)-Muntanya de Sant Quir (1791m)-Bosc de Puiforniu-Torrent de l’Olla-Collet del Serrat del Toscar-Tornafort.

***RESSENYA: Ruta feta el 17-06-2018. Deixem el vehicle a l’entrada del poble de Tornafort, on s’hi forma un gran mirador. Iiniciem la ruta fent una volta pel poble de Tornafort tot resseguint els seus estrets carrerons, passant per l’església de Santa Coloma (s.XVII) i refrescant-nos en la font-safareig del poble. Acabada la visita al poble, i ben acompanyats per un gos del poble que decideix apuntar-se a la ruta d’avui, des de l’aparcament ara seguim les indicacions cap a “Puiforniu” per un sender (senyals grocs) que entre murs de pedra seca davalla a l’E voltant camps i prats. Mes avall sortim a una pista secundaria (Pla de la Mola) que seguim a l’esquerra i avall (senyals grocs), encara voltant camps i prats, primer al S i despres al SE, amb unes quantes llaçades que ens fan travessar la Llau de Baén, on el nostre company de quatre potes aprofita per donar-se un bany que ens acaba per mullar a tots. La pista secundaria (senyals grocs) despres tomba a l’E i continua davallant suaument passant al costat d’algunes granjes fins acabar arribant al petit poble de Puiforniu, on ens despedim del nostre company pelut d’avui, ja que decideix quedar-se a l’ombra descansant. Des de Puiforniu seguim la carretera d’acces al poble tot davallant una mica i, just depres d’orinetar-se al N, deixem la carretera i prenem un cami-pista a la dreta (S) fent un gir de 180º. Quan apenes portem uns pocs metres per aquest cami-pista el deixem i prenem un corriol a l’esquerra (NE, senyals grocs) que davalla força directe entre roures i resseguint una vella linia electrica. Mes avall el corriol travessa el cami-pista principal un parell de vegades i acabem arribant al Barranc de Soriguera, que travessem per un parell de troncs ben posats per tal menester i tot seguit per un pont de ciment. A l’altre banda prenem una pista secundaria (senyals grocs) que puja orientant-se al N i despres tomba al SE. No triguem a rebutjar un cami senyalitzat a l’esquerra que puja a Vilamur i seguim pel nostre cami-pista pujant una mica mes al SE fins trobar una nova bifurcacio senyalitzada: seguim el cami de la dreta (SE, senyals grocs) i, als pocs metres, aquest cami es bifurca de nou: seguim pel cami de l’esquerra (SE, senyals grocs), que ben aviat esdeve un corriol que primer fa un tram força planer entre roures i despres puja mes marcat dibuixant llaçades. Passades les llaçades el corriol esdeve un cami un xic mes ample (senyals grocs) que agafa tendencia a l’E i continua travessant la costa de la muntanya fent una suau baixada. Despres planegem per terreny obert passant al costat d’una borda i continuem entre prats gaudint de vistes sobre els pobles fins desembocar en un cami-pista, just quan aquest fa un revolt. Seguim aquest cami-pista a l’esquerra i pujant lleugerament (E/SE, senyals grocs), tot travessant un parell de filats fins sortir a l’atrotinada carretera d’acces a Soriguera. En aquest punt deixem momentaneament els senyals grocs (que no visiten el poble de Soriguera) i prenem la carretera a l’esquerra (E) fent una breu pujadeta que de seguida ens deixa en la parta alta del poble de Soriguera, just on trobem la font-safareig. Al costat de la font davallem pel carrer principal (SO) voltant les pintoresques cases, passant per l’església de Santa Eulàlia (s.XVIII) i fent-li festes a tots els gossos que ens venen a rebre fins arribar a la part baixa del poble. Aquí agafem un cami-pista a l’esquerra (SE) que de seguida ens fa travessar el Riu del Cantó per un pont d’obra i a l’altre banda sortim a un altre cami-pista on recuperem els senyals grocs. Seguim aquest cami apenes uns metres i, tot seguit, els senyals grocs ens conviden a deixar aquest cami i anar a travessar de nou el Riu del Cantó (aquesta vegada per un pont de fusta). A l’altre banda prenem un sender fressat (SE, senyals grocs) que de seguida travessa un cop mes el Riu del Cantó per un nou pont de fusta i despres trobem les ruïnes de la Mola del Sastre, un antic moli fariner que posteriorment va fer de central hidroelectrica pels pobles de la vall entre els anys 1920 i el 1972. Des de la Mola del Sastre el sender s’enfila a l’E fent llaçades ben traçades per boscos ombrivols de roures i avellaners fins arribar al poble de Llagunes. Tal com arribem travessem la carretera d’acces al poble i prenem un carrer que tot seguit ens deixa en la placeta on trobem l’església de Sant Martí (s.XII). Al costat de l’església prenem un carrer a la dreta (E) passant entre cases fins arribar a la font-safareig del poble. Des de la font prenem un carrer que davalla al S fins arribar a un indicador, punt on agafem un cami (“Circuit de Llagunes”, senyals grocs) que baixa al SE, tot seguit travessa un cami-pista i aviat arribem al Riu del Cantó, que tornem a travessar per un pont ben arranjat d’obra i fusta. A l’altre banda el sender (senyals grocs) travessa uns prats i tot seguit començem a pujar moderat i sostingut per l’obaga fins al peu de la Roca de Llagunes. A partir d’aquí el sender tomba al SO i continua pujant fent algunes llaçades, poc despres rebutgem un corriol a l’esquerra (muntanyeta de fites) i seguim pujant al SO pel bosc d’obaga fins arribar al pla herbat de Les Fitosos, des d’on seguim pujant per un cami de roderes (senyals grocs) que tomba al SE. Poc mes amunt trobem un indicador que ens convida a deixar aquest cami de roderes i prenem un sender a la dreta (SO, senyals grocs) cap a “Freixa” que continua pujant dins del bosc. Despres travessem el vessant tarteros de l’Esterrassader i seguim pujant un ultim tram un xic mes dret entre bons exemplars de pi negre fins assolir l’herbada i suau carena de la Serra de Freixa. En aquest punt deixem els senyals grocs (que se’n van a l’esquerra) i girem a la dreta (O) tot remuntant l’ample i suau carena sense cami definit pero per terreny de bon fer. Ben aviat passem per un petit turonet on gaudim d’una bona vista i seguim carenejant a l’O entre clarianes herbades i bosc, despres veiem les restes d’un refugi de la Guerra Civil i seguim remuntant la carena (O), ara en una pujada mes marcada fins trobar una linia de trinxeres. Anem resseguint la linia de trinxeres i despres tornem a pujar mes fort al SO per una senda (crec que d’animals) que es decanta pel costat N de la carena i, gairebe quan som en linia amb el cim de Sant Quir, deixem la senda i enfilem de valent i pel dret a l’esquerra els ultims metres fins coronar l’extrem E de la Muntanya de Sant Quir (1791m), coronat per les restes de mes trinxeres i refugis de la Guerra Civil i des d’on gaudim d’una bona vista, tot i que cada vegada el bosc la esta tapant mes. Mentre mengem l’entrepa de pernill veiem pel terra una bala (projectil) i la tipica llauna molt oxidada que sempre trobes quan camines per zones on hi van haver batalles durant la Guerra Civil. Des del cim seguim sense cami definit tot resseguint la carena al SO, primer passant per una petita cota mes emboscada i despres ja davallant entre clarianes. Mes avall la carena esdeve mes boscosa i trobem una nova linia de trinxeres (força tapada per la vegetacio), que anem seguint d’aprop fins acabar sortint a un collet on s’hi forma una clariana i trobem una pista que va resseguint la carena. En aquest punt obviem la pista que ressegueix la carena i prenem un cami-pista que davalla a la dreta (N/NO) per la cara obaga de la muntanya tot endintsant-se en el Bosc de Puiforniu. El cami davalla força directe i tenim que anar evitant força arbres caiguts per culpa de les fortes nevades d’aquest any, amb tot no hi ha mes problema que ajupir-se o passar pel costat, pero aquests arbres caiguts son un autentic “polvori” en cas d’incendi… Mes avall el nostre cami tomba sobtadament a l’esquerra (O) i de seguida sortim a una pista secundaria, just a l’alçada d’un tancat pel bestiar. Seguim aquesta pista secundaria a la dreta (E/NE) i, als pocs metres, trobem un indicador on conectem de nou amb uns senyals grocs que ens conviden a agafar un sender a l’esquerra (NO) que davalla dins del bosc. Ben aviat el sender tomba a l’O i davalla fortet i directe fins travessar el marcat Torrent de l’Olla. A l’altre banda del torrent el ben arranjat sender (senyals grocs) tomba al N i puja una mica travessant el vessant de la muntanya tot gaudint de vistes cap al Pic de l’Orri fins arribar a un collet on dobleguem el Serrat del Toscar i trobem un bonic prat on gaudim de bones vistes. Des d’aquest coll el sender (senyals grocs) comença a davallar de nou, ara amb tendencia a l’O i, poc mes avall, sortim a un cami-pista que seguim en la direccio que portem apenes uns metres, tot just fins retrobar el sender que portavem, que prenem a la dreta i baixant (O/NO, senyals grocs). Ben aviat el sender travessa un parell de vegades la pista (indicadors) i seguim davallant (O/NO, senyals grocs) una mica mes entre pins fins acabar desembocant en la pista que em anat retallant, pista que seguim avall (NO, senyals grocs) ja veient el poble de Tornafort davant nostre fins trobar un nou indicador, on prenem un corriol a la dreta (O, senyals grocs) que torna a fer drecera tot davallant i travessant la pista algun cop mes fins arribar al punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins força clars i amb molts trams senyalitzats, nomès el tram resseguint la carena de la Serra de Freixa és sense un camí definit (rastres de senda intermitents) pero per un terreny de bon fer.

***ALTRES RUTES PER LA VALL DE SIARB:

-“Pic o Torreta de l’Orri per la Carena Sud, Refugi Comes de Rubió, Serra Seca, Prat Muntaner i Port del Cantó desde Rubió”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-o-torreta-de-lorri-per-la-carena-sud-refugi-comes-de-rubio-serra-seca-prat-muntaner-i-port-del-115929231

-“ De Llagunes a Rubió per Obaga i Roca de Llagunes, Font d’Arminyana, Port del Cantó i el Poblat Medieval de Santa Creu”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-llagunes-a-rubio-per-obaga-i-roca-de-llagunes-font-darminyana-port-del-canto-i-el-poblat-medieva-147514150