DE TORRENT A PALS PEL CAMÍ VELL

DE TORRENT A PALS PEL CAMÍ VELL.
El punt d’inici el situem a l’aparcament que hi ha a l’entrada de Torrent a mà dreta, davant mateix de la Plaça Major. El trajecte discorre per un camí de terra força ample pel paratge del Pla, els camps de conreus, les masies i sempre amb les vistes del poble encimbellat de Pals i el massís del Montgrí.
Pals està situat dalt d’un turó(Mont Aspre) i conforma un conjunt monumental històric molt antic format pel Castell, la Vila i les Muralles.
A iniciativa del Dr. Jaume Pi i Figueras es va restaurar el conjunt medieval del nucli antic.
La vila medieval està constituida per cases de pedra, carrers empedrats, l’església de Sant Pere ( gòtica d’una sola nau), vestigis de muralla amb sageteres i grans carreus.La Torre de les Hores ( segle XII) és la torre mestra de l’antic Castell i coneguda pel campanar i el rellotge que toca les hores des de temps immemorials .
La Casa de la Pruna és una casa fortificada del segle XVI situada a la banda meridional de Pals. És una de les cases més importants de la història medieval i moderna de Pals. Els documents vinculen la casa amb el cultiu i la comercialització de cereals especialment de l’arròs. També revelen l’existència d’un molí arrosser. Actualment és propietat de l’Ajuntament i s’utilitza com a Casa de Cultura.
De la muralls (segles XII-XIV) només es conserven 4 torres : torre d’en Ramonet, torre d’en Pom, torre d’en Xinel•lo i la torre de l’Hospital.
Els seus racons, les finestres, els arcs i portalades, les reixes de forja, ens transportaran a l’època medieval.
Un altra visita obligada és el cim del Pedró ,amb la seva Creu de Terme, que va ser batejat el 1978 com a Mirador Josep Pla. Fa uns anys tenia àmplies vistes dels Massís del Mongrí i les Illes Medes.Ara no s’hi veu res perquè els arbres que hi creixen tapen la vista.
Baixem cap al carrer de la Mina i al final hi ha la Font de la Mina que no raja i un safareig-dipòsit al seu costat. És de suposar que temps ha havia servit com a rentador on la gent hi rentava la roba aprofitant l’aigua corrent. A molts pobles hi havia rentadors públics on les mestresses de casa hi anaven a fer la bugada i on traginaven el carretó amb el cossi, la pastilla de sabó, la picadora de fusta de rentar, el caixó de fusta per agenollar-se i la roba.
Els rentadors públics eren, també, un lloc pe fer-la petar, comentar les notícies i/o xafarderies del poble. Per tant era un lloc de socialització.
Si no hi havia rentador, la gent anava al riu o riera ( sovint força lluny de casa), en un lloc on hi hagués aigua corrent. Sobre una pedra plana es posava la roba, es fregava amb el sabó i es picava amb la pala de fusta i així diverses vegades i esbandint la roba fins que es considerava neta. Els que no han viscut aquestes experiències se’ls farà difícil imaginar aquesta situació davant la feina que fan avui dia les rentadores.
Un cop neta la roba s’havia de blanquejar i per aconseguir-ho s’utilitzava un llexiu casolà que era la cendra del foc. La roba es col•locava en un dipòsit gran que solia ser de terrissa i es cobria amb la cendra. S’hi tirava per sobre aigua calenta i es deixava en remull diversos dies.Després s’esbandia i el líquid sobrant es podia reutillitzar o fer servir per fregar el terra.
A més del seu nucli antic , pel seu terme i entorns té masies de gran interès patrimonial com el mas Gelabert, el Molí de Pals, Can Pou de ses Garites, etc. i d’altres llocs d’encant com la torre Mora i les Bases d’en Coll a la platja de Pals i el Puig de Quermany Gros amb una vista panoràmica de l’Empordanet molt interessant.
Tot seguit creuem la riera Petita per una passera i a través del horts del mas Hereu refem el camí de tornada pel mateix lloc. Temps aproximat : 2 hores 10m.
Salut i cames!!!