De Veciana al Molí de la Roda, per Cal Turull i Cal Sala

Passejada circular des de Veciana fins al Molí de la Roda, passant per bones masies del Bosc de la Llobatera i els Plans de l’Ermita.
En aquesta època de finals d’hivern i post període de pluges en la que l’hem gaudit nosaltres, dona goig el contrast dels marrons i verds dels camps i els insòlits cabdals dels rierols que drenen a la Riera de la Roda.

Deixem els cotxes al pla d’arribada a Veciana, en una esplanada a la dreta de la carretera d’on surt el camí a Cal Pedó i Cal Turull en pista de suau pujada que agafarem. Sobre nostre queda la magnífica església de Santa María de Veciana, inclosa en el patrimoni arquitectònic de Catalunya. Si en acabar l’excursió teniu una mica de temps, val la pena pujar a visitar-la de prop.

Enfilem la pista que ens mena a la carena passant per Cal Pedó i ja a dalt per Cal Turull, masia de fastuosa estampa reflex total de l’arquitectura rural d’aquesta Catalunya interior.
Ja en la baixada per l’obaga del Bosc de Lloret una mica de boira matinera ens acarona la vista donant aquesta agradable imatge desdibuixada del paisatge. En poc arribem a una cruïlla de tres camins que ens confonen una mica; agafem el de l’esquerra i acte seguit a la dreta. Aquest segueix el solell de la Serra de Les Tiretes i ens menarà fins al mateix Molí de la Roda.

El casal amb torre del Molí de la Roda (antiga residència dels barons de Segur) també es un edifici inscrit al catàleg d’interès nacional. Forma part de la finca propietat de l’ordre eclesiàstica de La Salle, en la que tenen l’edifici del Casal -i antic seminari- un tros amunt. Des de fa anys esta habilitat com a casa de colònies per grups de joves. Hi havia hagut el molí amb una roda radial de ferro de grans dimensions que fou destruïda el 1981. Avui les pedres de moldre es fan servir de taules al carrer. Nosaltres les aprofitem per esmorzar-hi.

Després del mos, tirem un xic mes endavant per donar un cop d’ull als petits salts d’aigua de la Riera de Roda, contemplem la capelleta de la Mare de Déu de les Olles, i ja seguim la marxa en direcció sud per enfilar cap els Plans de l’Ermita.
Un tros avall se’ns apareix la imatge majestuosa de les restes de l’església de Sant Salvador de Miralles enfilada a l’esquerra del nostre camí. Per arribar-hi cal fer un tram de pujada mal destre i retornar pel mateix lloc... ho desestimem.

Al poc, trenquem a la dreta just a l’alçada d’un antic molí del que desconeixem el nom. Ens hi arribem passant pel marge d’un camp sembrat i hi podem contemplar les restes d’una edificació de pedra seca força ben conservada.
En retornar, creuem la riera per un petit pas empedrat i seguim aquest camí no massa bo fins arribar-nos a la masia de La Sala, casa situada en un indret magnífic que ofereix bones vistes a la vall del roda i als Plans de Lloret que te al davant. Recentment ha estat rehabilitada i es habitatge permanent de la família propietària.

Seguim la pista que ens anirà menant a la carretera de Copons a Veciana a l’alçada de la masia de Cal Brunet. Abans però, passem a tocar un refugi de gossos de caça que ens distreuen amb els seus lladrucs i ànsies de llibertat.

Ja a punt d’entrar a carretera, enfilem un corriol mig perdut a la dreta que ens estalvia xafar ciment i ens condueix al punt de sortida.
No obstant, val la pena fer una aturada a peu del tros d’abans d’arribar al cotxe, i aixecar el cap per veure la magnífica imatge de Sta. Maria de Veciana que he esmentat abans.

Una bona matinal per aquest racó de l’Anoia-Segarra.