De Viliella a Porta por el GR107 ( Camí dels Bons Homes)

En aquests últims mesos he fet diverses etapes del Camí dels Bons Homes i, sincerament, fins avui no n’havia gaudit ni una. Però aquesta, la d’avui ha estat totalment diferent, una PASSADA d’etapa. Llarga, amb un desnivell notable, però també fàcil de fer per a gent que estigui acostumada a caminar entre 15-20 km per muntanya. Això ho puc afirmar pel fet de que en el nostre grup hi ha gent de molt nivell però tambè n’hi ha que pateixen quan les caminades son llargues o tenen molt de desnivell. Avui en portàvem algún d’aquests últims i han aguantat com els millors. Això ha estat possible pel fet de que no hi ha desnivells importants a superar en trams molt curts i a més el GR 107 tampoc presenta cap dificultat especial. Es camina bastant ràpid, com demostra que hem fet els 24 km. a un ritme efectiu de 3km/hora.




Com he avançat abans la travessa ha estat magnífica i ho ha estat des de bon començament, des que hem sortit de Viliella per anar resseguint el Vall de la Llosa. En aquest tram el GR passa pel costat del riu de la Llosa que va seguint tota la vall, fins arribar a la Cabana dels Esparvers. Des d’aquesta cabana anem pujant cap a la Portella Blanca seguint ara per la vora del Riu d’Engaït, riu que deixerem a la nostre esquerra una mica abans d’arribar a la Portella Blanca. Les vistes que es tenen mentre en camina per aquesta vall son molt boniques; per un costat el propi aspecte de la vall, plena de vida després d’un any amb moltes pluges, i per l’altre amb una espectacular vista de la Muga, quand es mira cap al darrera i dels bonics cims andorrans especialment del Pic Negre d’Envalira. Al arribar a la collada de la Portella Blanca a uns 2500 mts d’altitut vam decidir fer un petit esforç adicional i pujar al cim del Pic de la Portella. Si a la collada ja teniem molt bones vistes de la Vall de la Llosa i de la vall a la que amàvem a entrar, la de Campcardós, des del cim del Pic d la Portella encara eren millors ja que estàvem uns 80 metres més enlairats i sense cap obstacle que ens limitès la visió ( la pujada al Pic de la Portella, no té cap problema ja que es puja pel dret per un llom herbat. Les panoràmiques que ens va oferir aquest cim van ser de les millors de tota la ruta. Es un cim del que hi ha molt poca informació a internet i quasi gens a Wikiloc. M’ha sorprès molt aquesta manca d’informaciö perqué pujar a aquest cim no suposa cap mena de problema, com tampoc la té la baixada ( i això que nosaltres vam baixar pel dret sense tornar cap a la Portella Blanca) i en canvi les vistes son de 10. Des del cim podiem endevinar, mig amagats entre les roques, els estanys de d’Engaït ( devant nostre i l’esquerra de la Portella Blanca), i l’Estany Negre ( devant nostre i a la dreta de la Protella Blanca) al que es veu arribar el camí que des de la Portella Blanca continua més enllà per arribar al coll dels Isards, des del que es pujar amb molta facilitat als Pic de Font Negre ( dreta) i als Pics Negre d’Envalira i d’Envalira.




La ruta deixa d’acumular desnivells positius al arribar a la Portella Blanca. Han estat més de 1000 metres que s’han fet amb força comoditat. A partir d’aquí l’itinenarari serà en baixada, lleugera baixada, fins que arribem a Porta. Ara caminarem per la Vall de Campcardós tenint a la nostre esquerra la Ribera de Campcardós. Si la Vall de la Llosa es bonica aquesta, en la meva opinió, encara la supera, amb flors i vegetació que val la pena de veure, al menys un cop a la vida. Veure com el riu serpenteja per la vall es un goig. Mirar cap el devant es fa sentir en calma, relaxat. En canvi mirar amunt, especialment cap a la teva dreta i veure tota l’estona el ferèstec Pic de Peiraforca et fa pensar en les turbulències, les dificultats, els reptes que, sovint, ens planteja la naturaleza. El descens per aquesta vall es suau, baixant un miler de metres en 10 km. de recorregut. El GR segueix están molt fresat i caminar per aquesta zona no planteja cap mena de dificultat tècnica.




Porta es un poble petit en el que hi ha algün lloc per aparcar un cotxe i que ofereix un espai, a tocar del riu Campcardós amb taules de fusta i bancs en els que s’hi pot fer un picnic.




Per arribar a Viliella s’ha d’agafar una carretera asfaltada molt estreta que surt de Lles de Cerdanya. Hi ha molts trams en que es difícil que hi puguin passar dos cotxes.