Deba-Zumaia

Un recorregut pel flysch de la costa basca entre Deba i Zumaia (Guipúscoa).

El flysch és l'efecte de l'erosió dels vents i les marees sobre els plegaments de roques de diferents dureses.

Aquesta excursió és un recorregut lineal, però té la facilitat de començar i acabar en una estació ferroviària d'Euskotren (Deba i Zumaia), que compta amb una bona freqüència de circulació de trens entre les dues poblacions.

El recorregut és fàcil de seguir perquè segueix pràcticament tota l'estona el GR-121 (Tret d'un curt tram a la sortida de l'àrea de pícnic de Galarreta, que talla per una drecera). el recorregut, ben senyalitzat, coincideix també amb el camí de Sant Jaume del nord, en sentit contrari, és clar. Tampoc no té cap dificultat tècnica, però cal estar atents als penya-segats i, sobretot en els trossos de camí enfangats i amb forta baixada, que quan ha plogut (i això passa sovint!) poden resultar perillosos. En algun punt fins i tot hi han instal·lat una corda d'ajuda.

Sortim, doncs de l'estació de ferrocarril de Deba i ens dirigim cap darrere l'església a buscar un ascensor que ens facilita la primera pujada. Continuem per un carrer que passa per un gran centre escolar i ja sortim de la població per un camí encimentat que passa per una capelleta dedicada a Sant Roc i, a continuació, per l'ermita del mateix sant.

Aquí prenem un camí a l'esquerra que ens aproximarà a la cornisa amb les primeres bones vistes de la costa basca. Continuarem la pujada fins a Santa Katalina, des d'on les vistes són extenses a banda i banda de la costa. Abasten des de Mutriku fins a Zumaia i més...

Comencem ara a baixar, primer suaument entre prats, després dins del bosc, amb una forta baixada amb molt de fang. Unes pedres a mode d’escala ajuden a baixar. També hi ha una corda per agafat-se, tot i que no la vaig trobar gaire útil.

Arribem a la carretera, que travessem per una passarel·la de fusta amb escales. Continuem baixant, ara ja amb menys pendent, fins a una estació depuradora. Ara tornem a pujar en direcció a la mar i trobem un indicador per anar cap al mirador d'Itxaspe. Se situa sobre la divisió dels flysch blanc i negre.
Reculem fins a l'indicador i continuem per un camí planer que correspon a l'antic traçat d'un ferrocarril. Passem un túnel i poc després, quan ens acostem al p enya-segats calcaris del cap d'Aitzuri, comencem a pujar en ziga-zagues fins un collet amb un indicador que ens convida a pujar al cim de Mendatagaina, on trobem una taula explicativa i unes noves i espectaculars panoràmiques.

Reculem, però abans d'arribar al pal indicador, a tocar d'un torrent, baixem directament a la pista, que deixarem al primer revolt per continuar recte i baixar novament a la costa, sobre la platja de Sakoneta.

Tornem a pujar una mica i baixem a travessar un rieri per un pontet i entrem a la línia de les marees a contemplar el magnífic flysch i el mur lliscat de la punta Sakoneta. Per mi, el punt més espectacular i més fotogènic de tota la travessa.

Pugem una mica en paral·lel a la costa fins al mirador de Portutxiki i prosseguim la pujada més llarga del dia fins a les cases d'Arrantza de baix i de dalt. Aquí ja seguirem un camí ample que ens durà enmig de grans extensions de falgueres fins al barri d'Elorriaga.

Sense entrar alveïnat continuem fins a la gran àrea de picnic, amb una font i lavabos. Nou pal indicador. Aquí les marques de GR baixen a l'esquerra, però nosaltres continuarem recte i el tornarem a trobar al costat d'una vinya emparrada que vorejarem per l'esquerra.

Quan arribarem sota la Casa de Aguirre deixarem la pista i baixarem a l'esquerra a trobar un torrent, que seguirem finsuna cornisa que ens durà als penya-segats rojos d'Algorri. Aquí ja per una pista plena de panells explicatius del Geoparc entrarem a Zumaia, travessarem el port i pujarem a l'estació del tren, punt final de la nostra travessia per l'Atalaia bidea.



AVÍS: TRACK EN CONSTRUCCIÓ

Barri d’Elorriaga.
Àrea recreativa Galarreta