Dedalts, Tossa de l’Alzina, Coll de Cassear des de Vandellós

𝗟𝗮 𝗧𝗼𝘀𝘀𝗮 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗹𝘇𝗶𝗻𝗮.

Ruta circular des de Vandellós passant per:
- Corral del Coixet (2.2 km)
- Coll del Corral de Ca la Torre (3.6 km)
- Cabeça Negra (4.9 km)
- Cova del Colom (7.6 km)
- Font del Taix (8.6 km)
- Font de Cassear (11.4 km)
- Coll de Cassear (11.9 km)

Feia temps que tenia al cap anar a la Tossa de l’Alzina, sabia que si feia vent era una missió gaire bé impossible, per això tenia un altre sortida pensada cap a Montblanc, amb la idea d’acabar a la Fonda dels Àngels per celebrar que havíem donat un tomb al Sol caminant un bon nombre de dies. Quan ens vam trobar baix al carrer no feia un bri d’aire aixì que vaig decidir anar cap a Vandellòs.
I doncs què? De moment res, tot perfecte. Com sempre vam començar fent un cafè al Casal d’Avis i amb la panxa calenta vam començar a pujar cap els Dedalts, la pujada és forteta però a primera hora ben descansats i gaudint d’una preciosa sendera no ens en vam adonar i ja érem al Coll del Corral de Ca la Torre sota el mirador de Vandellòs, d’aquí ja entreveiem a l’esquerra el cap Salou, a la dreta el Delta.
Ens quedava encara casi tota la caminada aixì que vam agafar un corriol, on si és para atenció s’hi poden veure un bon grapat de fòssils i aixì primer vam passar per les ruïnes del corral del Coixet i desprès el de ca la Torre, també destrossat, ancestres d’un aprofitament ramader d’aquesta immensa zona deserta que va fins a Tivissa, Ginestar, Rasquera, El Perelló i l’Ametlla a la costa, si és vol delimitar, cas contrari encara aniríem més enllà, la Serra de Cardó i faríem cap a l’Ebre.
Molt més a prop d’aquests llocs tan llunyans, vam agafar el camí cap a les Moles del Taix, allí ens vam trobar un ramat de crestons, aquestes cabres majoritàriament blanques amb alguna taca negra i unes bones banyes què és troben per aquesta zona i més al sud. També vam trobar el pastor i el seu gos, vam aprofitar per aprendre alguna cosa, com ara per descobrir que teníem davant nostre un ramat de mil cabres, immens, no recordo haver-ne vist mai cap de semblant, boc cap, tots al corral descansant per a fer cabridets, que és on hi ha el negoci.
El pastor, més llest que naltros, quan li vam explicar la caminada ens va acomiadar amb un feu via que si no ús pren el vent s’ús farà de nit.
No anava gens desencaminat, ara ja no era tot perfecte, vam pujar a la carena i lo que no era un bri d’aire a Reus és va transformar en una ventada que segons TV3 va arribar als cent vint-i-nou quilometres hora, vaja que em vaig maleir per no haver anat cap a Montblanc, però com ja no hi podíem fer res ens vam embadalir amb el paisatge que albiràvem davant nostre, Sant Jordi d’Alfama, l’Ametlla, al fons el Delta, aquest cop de molt més amunt i amb tota mena de detalls, el corriol preciós especialment quan estàvem arrecerats del vent, a descobert un martiri, difícil d’aguantar-nos drets, aixì que a un centenar de metres de la Tossa vam decidir abandonar, sempre podrem tornar-hi.
Girant a la dreta vam començar a baixar per un corriol despenjat i arrecerat del vent cap el Cocó de Recules, una cisterna natural al fons de la vall, el nom del qual sembla que te l’origen de tenir-hi que sortir reculant donada l’estretor del forat d’entrada, deixem-ho aixì.
Encara vam baixar més, la cova del Colom, la font del Taix i desprès una mica de pista pel costat del barranc dels Taixos fins la cova de l’Escoda ón és poden veure unes pintures d’art llevantí, aquest cop no hi vam pujar, el vent ens havia alentit la marxa i vam pensar en el pastor avisant-nos que se'ns faria de nit.
Tocava remuntar cap el coll de Cassear, dalt a l’esquerra la Mola de Genessies, camí de Cassear avall un altre sendera i davant Vandellòs, el fred començava a notar-se, aixì que cap al Casal a acabar el dia, literalment, vam dinar una mica i quan vam sortir ja fosquejava, cap a casa sabent que hi podrem tornar, és bo no equivocar-se i millor retirar-se a temps.
Que tingueu un Bon Any.