Arqueoruta; Deià a Valldemossa pel Castell des Moro, Son Rullan i s'Estret de Son Gallard per sa ruta eremítica

Intersecció

Agafam a la nostra esquerra sa rampa que puja al complexa hoteler des Molí

Intersecció

agafam camí empedrat de l'esquerra

Portell

Mina i pica

Trobam segons diu a l'inventari de Fonts de Tramuntana una mina d'una de les fonts de Can Borràs; trobam al costat de sa caneleta una pica de pedra. Per vorerles ens hem apartat només uns metres del camí

Intersecció

Ens desviam per lesquerra per anar al Castell des Moro

Cavitat

Trobam a una ample zona ben planera i que ens servira com a punt per berenar una cavitat a un costat

Paret

Punt d'acces més fàcil per arribar a la zona on es troba el castell i utilitz de sortida, l'entrada l'he realitzada per decora una penya però per aquí l'acces és més senzill

Portell

Intersecció

Ens desviam a l'esquerra per visitar sa Caseta de Ses Rotes

Caseta de Ses Rotes

Trobam una antiga edificació ara abandonada amb una pica picada en pedra viva al seu costat

Font de Sa Rota

Trobam una font de mina amb un abeuredor al costat. Al final de la mina es troba un rdiposit on s'arreplega s'aigua que trobam ben ple

Intersecció

Trobam un desviament, el de l'esquerra segueix als Cingles de Son Rullan, agafam el de la dreta seguin el camí

Desviament esquerra

Trobam un pi gran que talla el camí, aprofitam una petita grimpada a l'esquerra per accedir a la marjada superior per on gira el mateix camí

Intersecció

Donam un gir de 180 graus a la dreta

Portell

Trobam un portell reconvertit a coll de caça però amb un petit pas al costat esquerra per on seguim

Era

Trobam una gran era amb un coll de caça al seu interior, abans hem deixat el camí principal que passa per darrere ses cases de Son Rullan per adreçar per un tirany que hi va directa i recuperar de nou el camí unes passes més endevant

Forn de calç

Trobam un forn de calç i un rotl.lo de sitja amb una barraca al costat

Escalons i pica

Trobam un punt de pas esglaonat que baixam i tot just a continuació una pica al costat del camí

Rotl.lo de sitja

Intersecció

Continuam el camí de l'esquerra que puja

Rotl.lo de sitja

Intersecció

Seguim pujant per l'esquerra

Rotl.lo de sitja

Trobam un petit ranxo amb rotl.lo i barraca de carboner

Intersecció

Trobam una fita dins s'alzinar a un punt on hem d'anar mirant bé perque hi ha distints tiranys i seguirem pujant per la dreta

Rotl.lo de sitja

Ermita de Sant Nofre

Trobam ler ruines d'una antiga ermita desabitada fa més de 225 anys just abans d'arribar a l'estret de Son Gallard, troban referencies de la seva existencia a "La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat" de 1942 del Pbro Bartomeu Gusp Gelabert, i també al llibre "Mallorca eremítitica por un ermitaño" de 1965 on es diu el seguent: ""Ermita de San Onofre Dentro del predio de Son Rul-lán, en el término de Deya, se hallan las ruínas de este antiguo eremitorio. Forma parte de las llamadas Ermites Velles» y tampoco se sabe gran cosa de su historia. Es la que está más apartada de la Ermita actual y quizá sea la más antigua Al volverse a habitar las otras después de la Reforma del Er. Juan Mir ésta fue la primera en cobijar anacoretas. Tal vez es la única de la cual sabemos el titular con toda certeza, ya que son bastantes los datos de Ermitaños que moraron en ella y la citan ya con el nombre del Santo, ya con el del predio. El último Ermitaño en ocuparla, que se sepa fue el Er. Pe dro de los Dolores, natural de Liorna (Italia), que falleció el 24 de Junio del año 1793 a los 61 años de edad y 31 de vida ere mítica, casi toda transcurrida en este lugar. Esta Ermita alejada por completo del tráfago mundano, está situada sobre una loma cerca del llamado «Estret de Son Gallard formando un balcón natural sobre el tupido bosque de encinas y algo más lejos se divisa «la foradada», bellísimo peñasco atormentado por los embates del mar. Se conservan los muros de la capilla que tienen unos dos metros de altura. En el centro se ve la hornacina que debía guardar el titular. Las dimensiones de la capilla eran 3 metros de ancho por 4 de largo. Junto a los restos de la iglesia se ven otros de celdas y corredores, así como muchos bancales de tie rra laborable. El conjunto está cercado por un muro formando un rectángulo de unos 1.634 metros cuadrados de superficie.""

Barraca i rotl.lo de sitja

Ranxo de carboner

Trobam un conjunt de rotl.lo de sitja, barraca i forn de pa. Si disposam de temps estaria bé anar a trescar sa font de s'Ermita una mica més amunt cosa que avui no faig per falta de temps

Intersecció

Arribam al camí empedrat que puja al Coll de Son Gallard, baixam per la dreta, davant hi ha un ranxo de carboners

Portell de ferro

Trobam el pas enreixat on hi havia una barrereta que ja no hi és i podem passar sense problemes

Intersecció

Agafam el camí que baixa per la dreta

Rotl.lo de sitja

Intersecció

Agafam el camí de l'esquerra

Rotl.lo de sitja

Trobam un rot.lo de sitja al costat superior esquerra del camí

Rotl.lo de sitja

Paret

Trobam una paret amb un punt de pas esbeldregat

Mirador dels Tudons

Al Die Balearen del 1884 el descriu l'Arxiduc Lluís Salvador, als primers trams del camí de Muntanya, prop de Ca Madò Pilla, d'allà on es veu la vista més coneguda de Miramar i Sa Foradada. Es tracta d'una torre massissa, de forma troncocònica, amb una cornisa d'inspiració clàssica i una escala d'accés de caràcter monumental i força elegant

Ranxo de carboner

Trobam una explanada amb un rot.lo de sitja, restes de barraca i un forn de pa

Barraca de carboner

Trobam una barraca i un rotl.lo de sitja just on puja un antic camí directa a Sa Capella del Puig des Verger

Capella del Puig des Verger

Segons està escrit a la pàgina de Toponimia d Mallorca: ...Els turistes que vengueren a Mallorca entre 1874 i 1915 gaudiren del privilegi d'allotjar-se de franc durant tres dies a l'hostatgeria de Ca Madò Pilla gràcies a la generositat de l'arxiduc Lluís Salvador que es feia càrrec del servei i també del subministrament de carbó, llenya, aigua, oli, olives i sal. Els viatgers tan sols havien de creuar els dits perquè l'establiment no estàs ple i portar el menjar necessari per a la seva estança perquè l'Arxiduc tenia prohibida la venda de queviures als convidats. Un dels viatgers que deixà testimoni del seu pas per l'hostatgeria fou Mary Stuart Boyd que visità l'illa en companyia del seu marit i del seu fill. En el seu llibre The fortunate isles (Les illes venturoses) ens relata la seva estança i els recorreguts efectuats pel Miramar arxiducal a finals del mes de novembre de 1909. Madò Pilla havia mort dos anys abans i aleshores l'alberg estava al càrrec del seu nét Fernando i de la dona d'aquest, Netta. En el darrer dia de la seva estança Fernando guià als seus hostes en un petit recorregut per quatre llocs emblemàtics de la finca: la cova del Beat Ramon, la cova des Contrabando, les runes de ses Ermites Velles de Sant Joan i la capella des puig des Verger. --Així descriu el mateix Arxiduc a la seva obra Lo que sé de Miramar "Capelleta des puig del Verger: imitació d'un Koubba àrab que fos estada convertida en capella. Ses baules des portal y llantió col.locat a s'interió son originals, morunes. Es baix relleu de la Sagrada Família es fet a Florencia" Les vistes des d'aquesta construcció feta per l'Arxiduc "a imitació d'una qubba àrab" impactaren a l'autora del llibre: "Des dels seients situats al seu voltant tenguérem una vista encisadora i encara més global que qualsevol de les que havíem vist abans, i que ens donava, observada des de qualsevol posició, una emoció de delectació".--

Ses Ermites Velles, Sant Pau i Sant Antoni

Segons descriu la fitxa del Catàleg d'Elements i Espais Protegits de Valldemossa corresponent a Ses Ermites Velles CODI: AC086/PE-B "L’Ermita de Sant Pau i Sant Antoni és popularment coneguda per les Ermites Velles. Consta de dos recintes ben diferenciats, tipològicament i cronològicament, però ambdós es troben enrunats. El nucli de perímetre més gran, d’una superfície d’uns 2.800 m2, presenta una tanca de paret alta, d’uns 2 m., molt ben conservada, excepte per on passa el camí, ja que aquest talla la paret. En el centre es poden observar les úniques restes de construcció, segurament corresponents a una capella i a una senzilla cel·la. El segon recinte és més antic i té més restes arquitectòniques. Hi ha les restes d’una capella, amb parets de gairebé 3 m d’altura, un aljub amb boca rectangular, corredors, cel·les i parets d’horts. Possiblement fou fundada durant el segle XVI, a l’època de l’ermità Antoni de Castanyeda. L’any 1644 fou reocupada per Joan Mir i de la Concepció durant dos anys. Des de les hores va servir de retir anacorètic"

Ermita de Sant Joan

Segons descriu la fitxa del Catàleg d'Elements i Espais Protegits de Valldemossa corresponent a Ermita de Sant Joan CODI: AC115/A "Forma part del conjunt que rep el nom genèric d'Ermites Velles. Totalment en runes, encara es pot veure la tanca de paret no molt alta que envolta el recinte. Es conserven restes de la capella i una petita cambra d'habitatge anacorètic, amb murs de paret en verd. Ocupada durant els segles XVII i XVIII, fou després abandonada. Fa alguns anys, fou molt deteriorada per una pista forestal"

Bassa des Porcs

Trobam una bassa coneguda com Des Porcs i després un rotl.lo de sitja

Cavitat

Rotl.los de sitja

Passam per un conjunt de tres rotlos de sitja

Bufador dels ermitans

Segons descriu la fitxa del Catàleg d'Elements i Espais Protegits de Valldemossa corresponent a Bufador dels ermitans CODI: BE092/A "Rep aquest nom el forat, escletxa o cavitat per on surt un corrent d'aire. És un buit entre roques que, en l’actualitat, es troba tancat per una porta de ferro. L’entorn immediat està pavimentat amb lloses de pedra i s’hi troben una taula i bancs, tots de pedra"

Ermita de la Santíssima Trinitat

Segons descriu la fitxa del Catàleg d'Elements i Espais Protegits de Valldemossa corresponent a Ermita de la Santíssima Trinitat CODI: AR04/A L' ermita forma un recinte amb clastra central, al que s’accedeix per portal amb llinda i brancals de pedra; al bell mig de la llinda i flanquejant el portal forà, tres relleus que mostren creus amb calvari. Continua un vestíbul de petites dimensions ornamentat amb diversos plafons de rajoles policromes, dedicats als sants i venerables de l’ordre. La clastra està empedrada i discorre en diferents nivells salvats per esgraons. Està delimitada pels quatre costats i oberta a al de la mar per un passadís. En un lateral hi ha el coll de la cisterna, de pedra, d’una sola peça, amb la data 1713 i els anagrames de Crist i de Maria; disposa de pica de pedra de secció circular. L’ala de l’esquerra, d’un cos amb teulada a una vessant, és l’accés a les dependències dels ermitans i a l’hostatgeria. La façana és de pedra vista amb referit amb pedreny entre les juntes. A l’enfront el cos que acull la capella i altres dependències eremítiques, cobert amb teulada a doble vessant. La capella presenta un tractament tècnic diferenciat. Construïda amb pedres regulars, disposades en filades i amb referit de calç i pedretes entre les juntes que confereixen un aspecte elegant i decoratiu. La façana s’articula amb ingrés centralitzat, claraboia circular i finestró. L’ingrés és de llinda sobre pilastres amb base i capitell, rematat per frontó triangular, amb relleus de pedra de piràmides amb bolla als dos angles inferiors i creu damunt bolla en el vèrtex. Alberga una fornícula amb la representació escultòrica de la Immaculada. Una espadanya amb coberta de teulada remata la façana. L’interior és d’una nau rectangular coberta amb dos trams de volta d’aresta. Als peus, una tribuna sobre volta d’aresta. El presbiteri s’aixeca dos graons sobre el nivell de la nau, amb coberta de volta de canó amb cassetons; el retaule, de finals del segle XIX, està dedicat a la Immaculada. En el segon tram s’obren dues capelles, la l’esquerra, amb quatre columnes jòniques. La clau de volta del primer tram mostra la data de 1735. La part dreta de la clastra, un corredor condueix al mirador, obert a la mar. A la dreta del corredor i en un nivell inferior, hi ha el cementiri, amb la capella. A darrera, l’hort: un gran espai quadrangular, amb aljub i solcat amb quatre canaletes de pedra per a la distribució regular de l’aigua. L’Ermita de la Santíssima Trinitat o de la Concepció de Maria Santíssima va ser fundada el 1648 pel venerable Joan Mir de la Concepció, dins el context de l’impuls de l’eremitisme que es produí en el segle XVII. Fundà també la congregació de Sant Pau i Sant Antoni. El 1703 es posà la primera pedra de la capella nova, que fou beneïda el 1705, dedicada a la Immaculada Concepció. El 1898 es va beneir el primer cementiri.

Castell des Moro

Es troba al capdamunt d'una roca a 289 m ben a prop de les possessions del Molí, Son Ripoll i Can Borràs. El camí que s'hi enfila parteix del camí de l'Arxiduc a l'altura de Can Borràs, el qual és de pas molt complicat i culmina amb uns escalons que s'enfilen fins al castell. De dalt estant es pot guardar tota la contrada de la vila L'accés a l'edifici es fa per unes escales que condueixen a la porta, la qual està parcialment esbaldregada. El portal és de llinda feta de pedres de marès. El vestíbul d'entrada presenta un doble mur amb restes de forats de bigues que cobrien la petita estança. Sobre l'entrada, el petit recinte defensiu combina segments de mur lligat per morter de calç i la penya natural. Hi ha restes d'una espillera que mira a ponent, cap a Can Borràs. El parament principal és compost de pedres calcàries lligades amb morter de calç. No obstant això, bona part de la murada del castell la conforma la mateixa paret del penyal, sense que sigui necessari que s'hi alci un mur Hom compta amb molt poca documentació pel que fa als orígens, la història i els usos d'aquest castell, si bé sembla clar que l'actual edifici data de l'Edat Mitjana i respon a la tipologia i la funcionalitat de les anomenades bastides, torres de defensa d'origen medieval que protegien els camins i les cases de dins llur camp d'acció, en aquest cas la vila de Deià i el camí cap a Son Rutlan i Valldemossa. El castell del Moro recorda les fortificacions del puig de la Bastida d'Alaró, fetes construir del Rei en Jaume. Cal no descartar, però, que es tracti d'una construcció d'època islàmica o que, si més no, els seus orígens s'hi remuntin. Sembla que hi pogué haver una preexistència d'època romana al mateix lloc, pel fet que s'hi han trobat bocins d'àmfora romana Fonts Valero, 1992, p. 411-412. Arxiduc Lluís Salvador, 2002, p. 178. Valero, 1992, p. 411. Aramburu-Zabala, 2000, p. 19. Hom pensa, pel que fa al destacament de la guarnició, que hi cabien dos homes que dormirien a l'estatge que hi havia damunt la cambra de l'entrada

Mirador natural

Trobam una petita esplanada al damunt de s'Estret de Son Gallard on molt aprop hi ha un ranxo de carboners, i que serveix de punt per pegar una mossegada mentre contemplam les impressionants parets que tenim a davant i el paisatge damunt la mar.

Interseció

Agafam per l'esquerra un nou tirany habilitat el 2020 que discorre al costat de la carretera Valldemossa Deià MA-10 el darrer quilòmetre del recorregut