Del Cuervo a Tormón, Estrets del riu Ebrón, Cascada de Calicanto

Per arribar al principi de la ruta nosaltres accedim primer a Ademuz i des d'allí tenim dues opcions; una és seguir la N-330 en direcció a Terol fins al desviament de Torrebaja on ens desviarem cap aquesta població. Travessarem el poble i seguint per la N-420 trobarem el desviament cap a Castielfabib per la CV-479. Poc després passem aquesta preciosa població i seguint, en un parell de km, entrem en terres de Terol i arribem a El Cuervo. Allí podrem aparcar els vehicles al paratge de Los Chorros on hi ha un bar, que pareix que obri cada dia.
L'altra opció és travessar Ademuz i seguir la N-330a, que ens portara fins al desviament cap a Castielfabib des d'on seguirem el camí anteriorment dit.
Des de Terol també podem arribar en uns 40 minuts i uns 37 km fins a Torrebaja des d'on seguirem les mateixes indicacions.

Comencem amb un sender molt facilet senyalat com a sender botànic, on trobem cultius típics de la zona amb la poma esperiega com a protagonista, i un bosc de ribera molt interessant. El sender, molt agradable, transcorre entre el riu i una sequia per acabar a una antiga piscifactoria on travessem el riu per un pontet.

Després del sender botànic eixim a un camí que seguirem fins al principi del sender dels estrets, fins on es pot arribar també amb cotxe des de Los Chorros. Allí trobem espai per aparcar alguns vehicles i unes taules, encara que si ho fem a peu, gaudirem també d'un altre tram del riu i d'un paisatge preciós.

Els primers 2 km aproximadament després del pàrquing són d'un paisatge realment bonic i a més anirem caminant en tot moment molt prop del riu. Per facilitar el pas s'han instal·lat escales, ponts, passarel·les i cables que ens ajudaran en els llocs on d'altra manera hauríem de mullar-nos els peus o inclòs nadar, en el cas dels estrets. En aquestes ajudes el sender és molt fàcil per a qualsevol i no presenta cap dificultat incloent els xiquets.

Durant el camí abunden els tolls i l'aigua transparent és sempre una temptació per a fer una escabussada, sempre que el temps ens acompanye i la temperatura de l'aigua no ens faça por.

Per altra banda el sender va guanyant altura a poc a poc i això fa que la caminada siga molt còmoda, quasi un passeig. Anem gaudint de fileres de xops, rectes com fletxes, que creixen a la bora del riu així com de la típica vegetació de ribera. Un poc més allunyats de l'aigua trobem altres espècies com savines, pins i altra vegetació que no requereix tanta humitat i que s'enfila per les altes parets entre les quals el riu passa encaixonat.

Quan passem un pont en estructura metàl·lica la pujada es fa més pronunciada, ja que comencem a separar-nos del riu, més que en distancia, en altura. Segons anem pujant comencem a poder contemplar el curs del riu amb més amplitud i comprovar el profund tall que l'aigua ha anat formant amb el temps.

Aquí el terreny és més sec i si fa calor, no trobarem molta ombra. El canvi de paisatge és molt gran i podem contemplar els cims i vessants de les muntanyes cobertes de vegetació. També podem veure, segons ens acostem, el Pont natural de la Fonseca on ens encaminem. Quan arribem nosaltres decidim no passar per ell, encara que som pràcticament a sobre, ja que ho farem a la tornada.

Així seguim el sender i continuem pujant fins a un collet des del qual iniciem la baixada cap al riu una altra vegada. Quan anem baixant veiem la població de Tormón enfront de nosaltres, molt prop de la qual hem d'arribar i on, en cas de voler, podrem acostar-nos.

El sender s'ha acabat convertint en un camí i si anem atents, veurem un sender que quasi no es veu i que ens estalvia una llarga corba baixant de forma abrupta al barranc de la Tejería.

Tornem a estar a la bora del riu, però encara no seguirem el seu curs aigües avall. Primer seguirem remuntant-lo uns 300 m, per un caminet i a l'ombra d'uns xops amb troncs molt grossos, en direcció a la Cascada de Calicanto. Abans d'arribar trobem les ruïnes del Molí de Calicanto i a pocs metres la cascada, que forma una preciosa caiguda d'aigua, amb el verd de les molses i de la vegetació que allí prolifera com a color predominant.

Ara tornem enrere fins al punt anterior, iniciant així la tornada que farem seguint el curs del riu aigües avall. Molt prompte trobem un altre pontet que travessem, el sender torna a guanyar altura i a separar-se del riu, que aquí forma un altre estret impossible de passar i que gaudirem des de dalt.

El sender va seguint la corba que forma el riu però des de prou més amunt que ho fa l'aigua i anem trobant uns xicotets miradors des d'on gaudir de la vista de la profunda gorja. Després de passar el tercer mirador trobem un pas amb una barana i unes escales per salvar un pas compromés. Des d'allí mateix tenim la millor vista del pont natural de la Fonseca on arribem pocs metres després.

Aquesta impressionant formació s'aprecia millor des de lluny, ja que quan som a sobre no tenim la impressió d'estar sobre el buit. El que sí que ens ofereix és la millor vista sobre el riu que passa molts metres més avall.

Per unes escales tornem al mateix sender pel qual hem passat poc abans i que ara seguirem a l'esquerra de tornada. Encara que tornarem a passar pel mateix paisatge el fet de fer-ho en sentit contrari i el canvi de llum fa que ens semble un altre camí.

Arribarem al pàrquing havent passat una altra vegada pels estrets i, si no hem anat amb vehicle, seguirem el camí. Ara el continuarem fins al Cuervo sense fer el desviament del sender botànic pel qual hem iniciat la ruta.