Del far de Cabo de Gata al Cerro de Vela Blanca i los Genoveses (Parc Natural de Cabo de Gata)

Espectacular i llarg recorregut pels singulars paratges del sector meridional del Parc Natural del Cabo de Gata. Una ruta en què per sobre de tot destaca la bellesa de la seva accidentada costa, alternant penya-segats i tranquil.les cales, i els sorprenents contrastos de colors que l'erosió ha produït en la seva volcànica geologia. Un itinerari per terreny àrid i sec en què convé evitar els períodes més calorosos i amb més afluència de visitants, i assegurar que el fem amb bona visibilitat si es vol gaduir plenament dels seus corprenents paisatges.

La ruta parteix de l'aparcament proper al far de Cabo de Gata, dissortadament tancat al públic, on s'arriba per la carretera ALP-822 des de la localitat homònima. Dos miradors al costat del far ens ofereixen unes primeres panoràmiques del famós escull de l'Arrecife de las Sirenas i del límit costaner fins a la Punta Baja.

En aquest primer tram de la ruta, que arriba fins al Cerro de Vela Blanca, recorrerem diversos paratges pintorescos combinant penya-segats i cales, tot evitant la pista asfaltada principal. Entre aquests paratges destaquen: la Calilla, amb una interessant vista arran de mar de l' Arrecife de las Sirenas; la Punta Baja, un sortint abrupte cap a mar amb grandioses vistes i bonic material basàltic en què cal anar amb compte per pujar-hi; Cala Arena i sobretot Cala Rajada, amb sorprenents tonalitats blanques d'origen volcànic en una part de les seves parets i amb vistes del singular Arrecife del Dedo i la Punta Negra cap a mar.

Després de Cala Rajada, però, haurem de deixar la ruta costanera per dirigir-nos per una pista de terra cap a la pista asfaltada que, fent marrades, puja fins al Collado de Vela Blanca, als peus del Cerro de Vela Blanca, coronat per una històrica torre de vigia (una tanca al voltant de tot el turó impedeix també acostar-s'hi). Pel seu emplaçament i alçada aquest turó, que s'enlaira verticalment per la banda de mar, ofereix unes bellíssimes panoràmiques de la costa tant cap a l'est com cap a l'oest, permetent tenir una imatge completa de tota la ruta.

Des del Collado de Vela Blanca davallarem per una llarga pista que travessa el Barranco de la Parra i que abandonarem (sense camí definit al començament) per retornar a la línia costanera en direcció a la petita Cala Carbón, amb terra de còdols, on desemboca el Barranco del Mónsul. A partir d'ara anirem combinant trams arran de mar, de platges i cales, amb elevacions que eviten els penya-segats per corriols en general fàcils de seguir, enmig de corprenents paisatges i singulars formacions rocoses volcàniques fortament erosionades.

D'aquesta manera arribarem primer a la llarga Ensenada de la Luna i, remuntant la Punta de Mónsul, a la famosa i extensa Ensenada de Mónsul, amb el peculiar monticle de la Peineta en el seu extrem occidental. Remuntant la sorprenent duna rampant de Mónsul des de la Peineta tornarem cap a la línia costanera per davallar per un corriol cap a l'esplèndida Playa Barronal.

Després de recórrer aquesta llarga platja remuntarem per una curta i costeruda duna cap a les estribacions meridionals del Cerro de Barronal. En aquest tram el corriol progressa a prop del penya-segat (no és complicat però cal ser prudents) i, superat un collet, davalla després cap a les Cales de Barronal i la Cala Chica, probablement el tram més espectacular de la ruta tant pel paisatge com per les curioses formes que l'erosió ha anat esculpint a la roca volcànica.

Al final de la Cala Chica evitarem el següent penya-segat girant cap a un ampli barranc que aviat deixarem per remuntar per un costerut corriol fins a un collet proper amb noves i interessants vistes. Des del collet el corriol davalla cap a la Cala del Príncipe, passada la qual un curt i espectacular camí, inclinat cap a mar però de terreny ferm i estable, ens durà fins a un altre collet on s'obre una amplíssima panoràmica cap al nord (Morrón i Playa de los Genoveses, el Fraile al fons...).

Baixant des del collet arribarem a un altre coll, situat per sobre de la Cala de los Amarillos, des del qual remuntarem cap al Morrón de los Genoveses, el turó que delimita pel sud l'àmplia Playa de los Genoveses, des d'on es gaudeix d'una vastíssima i impressionant panoràmica en totes direccions.

Des del Morrón de los Genoveses davallarem cap a la platja per iniciar el retorn cap al punt de partida. A mitja Playa de los Genoveses, a l'alçada d'un molló situat sobre una plataforma rocosa, girarem cap a l'aparcament per un camí delimitat amb tanques de fusta.

A l'alçada de l'aparcament de los Genoveses prendrem un camí paral·lel a la pista en direcció a les cases de Mónsul que ens permetrà arribar a l'aparcament de la Playa de Mónsul per terreny planer i amb el Cerro de Barronal omnipresent a la nostra esquerra (interessants vistes del vessant nord de la duna rampant de Mónsul).

Superat l'aparcament un camí delimitat per tanques de fusta ens portarà fins a la desviació de la Ensenada de la Media Luna. Acabat el camí, girarem a la dreta per travessar, seguint marques de pintura, una àmplia planura àrida en direcció a la pista que remunta cap al Collado de Vela Blanca, on arribarem després de superar un curt i pendent tram descompost.

Des de la pista remuntarem novament cap al Collado de Vela Blanca i desfarem el camí d'anada, evitant el tortuós recorregut costaner de què havíem gaudit algunes hores abans. En acabar, tot plegat haurem fet poc més de 23 km i uns 750 metres de desnivell positiu d'una gratificant i molt recomanable ruta per una espectacular zona costanera mediterrània.