Del Pont de Malafogassa (Sant Sadurní d'Osormort) a Vilanova de Sau. - Guilleries.

Ruta fàcil. Caminois ben fresats, ben senyalitzats, de bon caminar i bonics. Inclús, diria que amb trams encisadors.
Qualifico de moderada perquè no son pistes.
Inici proper al pont romànic de Malafogassa. Després de Sant Sadurní d'Osormort, -de recomanada aturada per veure l'església romànica i una immensa casa pairal amb serigrafies a la façana. Casa Masferrer. Osormort mereix ser visitat amb calma-.
Aparcar: Millor continuar uns 300 m més d'on he deixat el cotxe, doncs he aparcat en zona del càmping.

L'atractiu d'aquesta ruta està, pràcticament, a tot el seu recorregut.
- El pont de Malafogassa.
Un bonic pont de dos arcs desiguals de mig punt sota els que corre la riera Major, afluent del Ter.
Situat al costat mateix de la casa Malafogassa que dóna nom al pont.
D'origen Romànic. Destruït durant el terratrèmol dels anys 1420 i tornat a construir al 1498.
La reconstrucció sembla haver-se fet a partir de l'estructura original romànica, però ja amb algun caràcter gòtic: És potent i esvelt alhora, amb el pas empedrat i estret, amb pendent a banda i banda que culminen al centre del pont, formant gairebé una esquena d'ase. Pedres regulars o Carreus
Hi ha un camí, passat el pont, a l'altre banda de la casa, que permet baixar a la riera i poder observar el pont des de diversos punts de vista, inclús des de sota.
Molt fotogènic, però avui amb escassetat d'aigua.
És una obra que conviu amb harmonia amb la natura que l'envolta i el mas de Malafogassa. Una obra ben feta, sufragada pels pobles veïns de l'època.
- Els camins. En tot moment són corriols, senders i caminois de vegades més amples i sovint més estrets. Però sempre entre una boscúria de roures o castanyers, sempre seguint el curs de la riera del Sot de Llerons, amb la suau remor de l'aigua.
És, en part, un sot humit on els arbres s'han vestit d’una gruixuda capa de verda molsa. Durant el camí d'anada podem veure de ben a prop i fotografiar els contrallums brillants d'aquest verd moltsatge.
A mig camí de tornada, he optat per un altre estret senderol diferent i ha resultat ser encara més bonic. Ara ja no era un contrallum, aquí la brillantor del sol no hi era -semblava no ser-hi mai-. Ara és camina per l'interior d'aquest bosc vestit de verd. Ara la molsa, d'un verd més fosc que vesteix els troncs, és gruixuda i penja de les branques. És una sensació d’encanteri, de misteri, de contes de fades. Aquesta visió durarà poc, al pròxim canvi d'orientació del sender l'aire ja serà calent. Cal aprofitar-ho i sentir. Sentir el que el bosc, un cop més, és capaç de donar. Únicament cal que ho sapiguem captar, entendre i sentir, és quan anar a caminar per la muntanya es molt més que caminar.
Atenció: A la tornada, de Vilanova al pont, m'he passat la cruïlla d'aquest bonic senderó, afortunadament he decidit refer el camí per trobar-lo i anar per aquesta desviació. Valia la pena!
- L'arribada a Vilanova de Sau és fa gairebé sobtadament. Primer apareixen els cingles de Tavertet a la dreta i poc més endavant i també d'imprevist apareix el poble, sota els cingles del Far, de la roca del migdia i la roca Falconera que s'alcen sobre terres vermelloses, definint la fi de les Guilleries I començament del Collsacabra.
No el podem veure, però la presència del pantà s'intueix.
Salut.