Del Port de la Vall a l'ermita de sant Baldiri de Taballera (Port de la Selva)

Sortim de Port de la Vall agafant el camí de ronda cap a Port de la Selva fins la platja gran.

Enfilem la carretera que va cap a Cadaqués (GI-613), passat el polígon industrial després de la segona rotonda trenquem a l'esquerra agafant el sender que puja cap amunt marcat amb les ratlles vermella i blanca dels GR. Aquest camí empedrat és una antiga carrerada que ens porta a dalt el Torrelló (258 m).

Quan arribem a la pista de terra trenquem a l'esquerra avall. Hi ha diferents camins fins arribar a l'ermita.

A la tornada, primer hem d'anar cap amunt. Un cop a dalt, agafem la pista forestal que ens mena fins a Port de la Selva.

______________________________________________
AL PLA DE LES VINYES, CAMÍ DE LA SELVA, AL ROST DELS PUJOLS QUE OMBREGEN LES PLATGES, ALS CARRERS MORTS QUE TANQUEN LES VILES, UNA SOLA LLEGENDA: «ES VEN». I, TAMBÉ, A LA RATLLA DEL SERRAT I DELS ASTRES. ¿ON PASSAREM NITS I ALBA, SULEICA?


Havíem fet camí; i els qui tornen de caça
Pels sots del bruc cremat
—Que acompanya, cenyit, el senderó dels masos—
Parlaven, alt, d’ocells i fosques salvatgines,
De trets mancats quan tot just la becada,
Salvant torrents brossats més enllà de la gorga,
Rondava per l’Illot,
I era una altra ombra a recer de les ombres.
Ja els caçaires furtius, amb ufana i vinosos,
Amb rocs grossers amollonen pinedes
I l’espès alzinar
Al peu mateix del prat on Suleica em jurava
D’ésser sola amb mi sol en vastes solituds.

Vèiem, ull clar, passat la torre vella
—Que voreja el camí que porta a la collada
Amb flocs de Sant Genís—,
Els vinyaters feixucs i les amples carretes
Amb airoses semals curulles de garnatxa,
Com baixaven, tardans, de les vinyes escasses
Amb feixes de mal pas,
Pel flanc boscós del munt Mirall, altívol.
Però ve l’home astut, amb guanys sense trescada,
I afolla pla i pujol, i les cales secretes,
I afita el que és de tots; soleis i obagues,
Tocant als olivers on Suleica em besava
Amb llunes per trespol, una nit de veremes.
Entràvem pel Moll nou quan arriben les barques
Que foregen, prudents,
Tantost clareja el dia entre els dos caps fressosos,
En un mar de violes i roses augustes,
I hissen, benolents, tremalls i xarxes.
I els qui viuen del peix, amb botes d’aigua,
Toscs i forçuts aparien les caixes
Que omplen de sals vivents i trèmules escates.
Amb llur cistell, les noies vincladisses
Es perden carrer endalt; i la pau bressa l’aire.
Però el qui tot ho ven
Arrabassa els fonolls, les sorres i les algues
Que feien de coixí quan Suleica dormia.

Oh terra de brivalls quan els prudents sestegen!

El Port de la Selva, setembre de 1963

J.V. Foix
Desa aquests llibres al calaix de baix