Del Portús al Salt del Fitó i Sant Pere del Pla de l'Arca

Sortida circular per la Serra de l'Albera i en concret en un racó al terme de la Jonquera que permet visitar el Salt del Fitó, una cascada d'aigua, i l'ermita de Sant Pere del Pla de l'Arca, que tot i que està força enrunada, presenta uns elements singulars molt interessants.

El punt de sortida és un aparcament que hi ha al barri del Portús, just després de travessar l'autopista per sota. L'aparcament és gratuït i si s'hi arriba aviat, no hi ha problema d'espai. Cal dirigir-se per una pista que surt a la dreta, primer en paral·lel de l'autopista i després va reumuntant una petita vall. Aviat s'ha de deixar i continuar per un corriol, on hi ha uns senyals indicadors. A partir d'aquí comença a pujar per canviar de vall, i llavors, ja a la vall del Llobregat d'Empordà, anar-la remuntant poc a poc, travessar dos ponts metàl·lics (un de penjant) fins que s'arriba al Salt del Fitó.

En aquest punt comença el tram més exigent de la ruta, una pujada gairebé en vertical per un lateral de la cascada. El primer tram té una cadena, indispensable per poder pujar, més amunt la pujada es suavitza una mica, però poc. Hi ha trams que són una tartera. Quan s'arriba al capdamunt hi ha les ruïnes d'un antic corral. Però la pujada continua, molt més lleugera i portable. Fins que s'arriba a Sant Pere del Pla de l'Arca.

Des d'aquí es continua pel camí i un centenar de metres més enllà de l'ermita, es veu un rètol que indica un dolmen, se segueix aquest sender i de nou en pujada porta fins al dolmen del Pedreguer. En aquest punt hi ha bones vistes sobre la Jonquera i el Portús. Es continua ascendint pel camí i s'arriba a la cota màxima de la sortida, els 700 metres. Hi ha diversos trencalls amb indicadors.

Pel camí s'arriba al mas del Calze i després d'una baixada continuada, al mas Nou. Es continua baixant pel camí i en un punt concret s'ha d'agafar un sender a la dreta, està indicat amb un rètol blanc. Al final d'aquest tram es troba el mas de l'Illa, amb una petita presa i un refugi obert.

Aquí cal anar en paral·lel al rierol per un altre sender, que en molt de tros comparteix traçat amb un tub de color blau en desús. La baixada és continuada i paral·lela al camí que s'ha fet a l'inici. Al final d'aquest sender hi ha una pista, que de nou baixa de manera continuada fins que s'arriba a un nou rètol blanc que indica el Portús. A partir d'aquest punt es repeteix el camí, ja que és el mateix que s'havia fet de pujada.

Qualifico la sortida com a moderada pel tram que hi ha després del Salt i que presenta una dificultat prou alta. Pel que fa a l'orientació, és relativament fàcil orientar-se, només cal seguir el track i ajudar-se dels múltiples senyals indicadors que hi ha. A més, els trams de sender estan tots marcats amb ratlles grogues, que permet seguir-los amb facilitat.