Del refugi Pla de l'Erola a Els Collets

Es tracta d’una ruta lineal, d’anada i tornada pel mateix camí que recorre, de forma força planera i sempre per una pista còmoda, la vessant de la Serra de la Canya. Sortint des del refugi i arribant fins Els Collets, un mirador excepcional, es creua el bosc de la Vila, un bosc de pi negre, boix i neret força madur amb atractives vistes.

Sortim des del final de la pista que ens porta al refugi del Pla de l’Erola. S’hi pot arribar a peu des de Ribes o amb relativa facilitat amb turisme amb una pista que té l’últim tram sense pavimentar. Al final de la pista hi ha un petit espai per deixar el cotxe i una tanca que només permet seguir aquesta pista a vehicles autoritzats atès s’endinsa cap l’interior d’una part força protegida del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

La pista no té cap dificultat i de tant en tant tenim vistes al cim del Puigmal, les roques de Totlomon o la Serra de Montgrony. Al nostre voltant podem apreciar un bosc madur de pi negre, amb abundant neret i nabius així com molsa i algun roure. Hi ha poques cruïlles però una d’elles ens permetria baixar al nucli de Serrat o ascendint pujar el Balandrau.
Tot el recorregut circula en lleuger pendent ascendent per mitja vessant de la serra de la Canya. Aquesta serra uneix els cims del Balandrau i el Cerverís i en aquesta zona ens trobem en la vessant obaga.
Aquest és el bosc de la Vila que pertany a Ribes de Freser i també hi trobarem alguna pastura. És un hàbitat d’especial protecció atès s’hi troba l’escadusser Mussol Pirinenc i les parelles de Gall Fer més orientals que queden. Aquest és un dels indrets de les últimes parelles d’aquesta au en greu perill d’extinció que es troben al Pirineu Oriental. Aquest és només un dels altres motius per portar sempre les nostres mascotes lligades.
Al final de la pista trobem un turonet d’herba, Els Collets, on ens podem enfilar a diversos punts rocosos per gaudir d’uns miradors excepcionals. El de més a la dreta ens obre perspectives cap el Balandrau, la vall de Coma de Vaca, el torrent de les Gorgues del Freser, el Torreneules a davant nostre i per sota seu les roques de Totlomon. Aquestes roques estan formades per gneis, una roca metamòrfica molt dura que prové de les elevades pressions i temperatures que el granit va patir fa milions d’anys. Són unes de les roques més antigues de Catalunya.
En el punt de mirador central veiem un primer pla dels penyassegats de les roques de Totlomon, la vall del riu Núria que arriba a Vall de Núria i el Puigmal per sobre de tot. Podem resseguir el recorregut del cremallera i del camí Vell de Núria, així com la pista que ascendeix a la central de Daió de Dalt.
Més a l’oest, si no tenim vertigen, ens podem enfilar a un altre mirador on s’aprecia millor el poble de Queralbs i s’identifica la pista de Fontalba. Més a la nostra esquerra podem veure la vall del riu Freser que ens porta a Ribes i per sobre seu el verd Taga i el boscós pic de Sant Amand per darrera.
Aquest és un bon lloc per prendre un descans i tornar per la mateixa pista, si volem una alternativa ens podríem desviar per ascendir al Balandrau o bé baixar a Serrat i posteriorment tornar al refugi.
Pel camí creuem diversos torrents que creen ambients humits en aquesta vessant obaga aprofitant falles de les roques que formen la serra de la Canya.
Finalment arribem al refugi del Pla de l’Erola on podem prendre un refrigeri o un àpat depenent de l’hora que sigui. No deixeu d’acostar-vos al mirador de davant el refugi amb excepcionals vistes a Queralbs des d’una altra perspectiva.