Del Santuari de la Salut a Sant Pere d’Ullastre i Togores per corriols, els 3 Laberints i Barraques de Pedra Seca (4)

Aquesta ruta sortint des de la Salut (Sabadell / Vallès Occdidental) és una de les nostres sortides habituals per córrer-trotar quan estem per Barberà del Vallès, l’altre dia la vam fer acompanyats de la nostra amiga Eva (que viu a Sabadell) i ens va demanar siusplau que la pengèssim per que li va agradar molt i així ella la podria descarregar i fer sola… dit i fet! La ruta passa per uns quants punts d’interès com el Santuari de la Salut (s.XIX) o les antigues ermites de Sant Pere d’Ullastre (s.X) i de Togores (s.XII) així com per 4 barraques de pedra seca ben maques, i tot conjuntat enllaçant corriols i més corriols que ens eviten transitar per les massificades pistes de la contrada. Menció especial pels singulars i curiosos “Laberints”, durant la ruta ens ficarem en 3 d’aquests “laberints”, formats per uns corriols sinuosos i serpentejants que canvien constantment d’orientació i direcció i, si bé no són un autèntic laberint a l’ùs, mirant el dibuix que forma el track ho sembla. Tot i que vam fer la ruta trotant (per això el temps marca 2h), hem pensat de catalogar-la com “Senderisme” per que també pot ser una caminada prou agradable e interessant per la gent de Sabadell i rodalies. Próximament publicarem una versió d’aquesta ruta un xic més curta que no passa pels “Laberints” i aposta per corriols més directes.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 13-02-2021. Deixem el vehicle en l’aparcament habilitat al costat del Santuari de la Salut. Iniciem la caminada anant a fer un petit tomb per veure el bonic Santuari de la Salut (s.XIX) i passar per la Font Nova de la Salut. Vist el santuari i la font seguim la sempre concorreguda pista principal (senyals PR) que amb tendència al N ressegueix la Serra de Sant Iscle. Ben aviat trobem una cruïlla de camins senyalitzada: tornarem pel camí-pista de l’esquerra (indica “Torre del Canonge”), així que ara seguim per la concorreguda pista pujant suaument al N i, quan apenes portem uns 300m (0.3km) des de l’anterior cruïlla de camins, la deixem per un corriol amagat a la dreta que s’endinsa en el bosc i continua al N paral·lel a la pista però sense veure-la. Desprès el corriol surt a la pista, tot just a l’alçada d’una nova cruïlla senyalitzada: obviem la pista principal i prenem la pista secundària que davalla a l’esquerra seguint indicacions cap a “Togores” i, tot seguit, la deixem per un corriol a la dreta (N) que fent una curta pujadeta ens porta a sortir de nou a la pista principal. Seguim la pista apenes uns 200m (0.2km), tot just fins trobar un corriol fressat a la dreta que s’endinsa en el Bosc de la Cardona i davalla una mica fins travessar un torrent. A l’altre banda el corriol puja un xic i desprès s’orienta a l’E enllaçant corriols dins del bosc fins acabar sortint a l’Urbanització Can Canyameres. Seguim la pista (N, senyals GR) vorejant les ùltimes cases de l’urbanització i de seguida deixem pista i GR per un corriol a l’esquerra que s’endinsa pel Sot de Canyameres. Aquí cal estar atents, ja que de seguida trobem una bifurcació de corriols-sendes (fites), cal seguir el corriol que puja a la dreta, amb uns primers metres en forta i relliscosa pujada i desprès en pujada més suau i resseguint el fil de la carena del Turó de Can Canyameres amb tendència al N (aquí els mesos de Primavera i Estiu el corriol està un xic tapat per la vegetació). El corriol acaba desembocant en una cruïlla de camins-pistes a l’alçada del Turó de Can Canyameres (321m), on tornem a obviar la pista principal i prenem la solitària pista secundària barrada al trànsit que davalla a l’esquerra (O) per les Costes de la Clota fins arribar als verds camps que envolten el Riu Tort. Aquí la pista esdevé un camí de roderes que tomba al N voltant els camps i desprès tomba a l’O i puja passant per darrera de la granja de Can Casamada. Des de Can Casamada el camí-pista segueix a l’O entre camps i amb vistes a la Mola fins arribar de seguida a l’ermita de Sant Pere d’Ullastre (s.X). Aquí trobem l’altre pista concorreguda de la contrada (senyalitzada com GR), que seguim de pujada i amb tendència al S apenes uns 400m (0.4km), ja que la deixem per entrar en un corriol fressat que dins del bosc i paral·lel a la pista continua al S. Més endavant travessem un camí i entrem en el primer “Laberint”, on el corriol, sempre fressat i molt emboscat serpenteja canviant d’orientació constantment. En sortir del “Laberint” el corriol torna a agafar tendència al S i acaba desembocant en un sender un xic més ample, que seguim apenes uns metres a la dreta fins trobar a l’esquerra el corriol d’entrada al segon “Laberint” (fites). Igual que abans el corriol serpenteja dins del bosc canviant constantment d’orientació fins arribar a la bonica Barraca Josep Vidal, una barraca de pedra seca molt ben restaurada. El corriol continua a l’E i de seguida travessem la pista principal (la del GR) i seguim per corriols dins del bosc una mica més (E) fins arribar a la també bonica Barraca Jordi Sola, una barraca de pedra seca també molt ben restaurada. El corriol des d’aqui tomba al S (sempre dins del bosc) i aviat passem per la també magnífica Barraca Raimon. Passada aquesta barraca aviat trobem una bifurcació de corriols des d’on fem una breu “anada-tornada” a la dreta (O) per veure la Barraca Salvador Juliana (també està en bon estat, però potser es la més senzilla) i desprès reprenem el corriol que portàvem (S) dins del bosc. En aquest tram cal estar atents a trobar un corriol a la dreta que ens dóna entrada al tercer “Laberint”, aquest també un corriol fressat i sinuós que va canviant d’orientació fins acabar sortint a una pista propera als terrenys de Can Moragues. Seguim la pista apenes uns pocs metres, ja que de seguida la deixem per un corriol a l’esquerra (E/NE) que puja un xic i, poc més amunt, sortim a una cruïlla de camins on obviem tots els camins amples i prenem un sender a la dreta (SE) que aviat ens porta a travessar un camp. A l’altre banda del camp seguim per una pista secundària que aviat ens porta a sortir a la pista principal (la del GR), que tornem a obviar i prenem un pista secundària a la dreta (S) que planejant i tombant a l’E ens acaba portant als voltants de l’ermita de Togores (s.XII). Seguim la pista que revolta en suau baixada els camps de Togores i, a l’alçada d’una torre de la llum, la deixem per un sender erosionat que fent drecera davalla a la dreta (S). Aquest sender-drecera sovint el tanquen amb una valla i branques… és pot passar, però si no també es pot anar pel camí més llarg. El sender continua al S tot travessant un torrent fins arribara les ruïnes de la Torre del Canonge, on prenem un corriol-drecera a l’esquerra que ens porta a una pista, pista que seguim travessant el Riu Tort i desprès pujant primer al NE i desprès a l’E fins sortir a la cruïlla de camins coneguda de l’anada, des d’on desfem el breu tram de camí conegut (1.2km) per la massificada pista que ressegueix la Serra de Sant Iscle fins el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament no hi ha cap dificultat a destacar, algún breu tram dretot-relliscós i res més. En quant als camins, tota la ruta transita per corriols i senders prou clars però sense senyalitzar i amb força cruïlles, destacar que els corriols de pujada fins el Turó de Can Canyameres els mesos de Primavera i Estiu queden més tapats per la vegetació.

***ALTRES RUTES PEL PARC PERIURBÀ DE LA SALUT:

-”Del Santuari de la Salut a Sant Pere d’Ullastre i Togores per corriols i Barraques de Pedra Seca (2) (versió sense Laberints)”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/del-santuari-de-la-salut-a-sant-pere-dullastre-i-togores-per-corriols-i-barraques-de-pedra-seca-2-v-68164085