DES DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS A LA BLEDA PASSEJANT ENTRE VINYES.

Ruta circular, fàcil i planera, des de l'Església de Santa Margarida i els Monjos fins a la Bleda en un matí de Sant Jordi, fresc i primaveral, després d'una nit d'abundants i desitjades pluges.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS:

L'església parroquial dels Monjos és un edifici de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial dels Monjos, situada a l'interior del nucli urbà, al peu de la carretera, és un edifici de planta rectangular de tres naus amb absis semicircular i volta de canó seguit. La façana presenta porta d'accés centrada, amb arc tudor, rosassa i arquacions ogivals de llenguatge neogòtic al coronament, de dues vessants. El campanar, de planta quadrada, s'eleva sobre una de les naus laterals.

L'edifici va ser bastit al segle XIX. El 1950-51 es va realitzar una reforma dirigida per l'arquitecte Mestres. El constructor fou Ramon Vinyals.

ERMITA DE SANTA MARIA DE LA BLEDA:

És una església parroquial ampliada amb una altra nau per la façana nord el segle XVII. En la façana de migdia hi ha tres arcs interiors cecs. La porta actual és posterior i sembla oberta tallant l'antic absis, ja que s'hi pot veure un arc que podria ésser el triomfal de la primera. Aquesta seria la causa de la seva orientació d'emplaçament sigui invertida. També va ésser allargada per la façana de Ponent per fer-hi l'actual cambril de la Verge. Campanar d'espadanya amb grossos carreus de pedra picada.

Existeix un testament datat l'any 995 en què el Bisbe Vives de Barcelona, el mateix que va consagrar l'església d'Olèrdola, concedeix a l'església de Santa Creu i Santa Eulàlia, els alous que tenia al terme de Penintense, els quals són a "ipsa Bleda". El primer document que s'esmenta el Castell de la Bleda es troba en el Liber Feudorum, l'any 1121.

La pica baptismal fins a l'any 1984 es trobava abandonada a l'exterior d'aquesta esglesiola d'origen romànic recolzada en un dels contraforts existents en el mur lateral esquerra. Actualment es troba a l'interior de l'ermita.

CASTELL DE LA BLEDA:

Gran casal situat prop de la capella del mateix nom. Es coneix com a Castell de la Bleda perquè en aquest mateix emplaçament hi hagué, probablement, un castell medieval, documentat des de l'any 1121, que era de propietat comtal. A començament del segle XIV va passar a mans de Ramon d'Espitlles. Posteriorment, va pertànyer als Avinyó d'Enveja, als Vilafranca-Sabastida (ja al segle XVII), als Grimau, als Fernández de Córdoba, comtes de Torralba i als Salvador.

L'actual masia és un sòlid edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües, restaurat modernament. Degué ser construït cap al darrer terç del segle XVII i molt modificat al XIX. És de propietat particular, no visitable.

TORRE DE LES AIGÜES DE LA BLEDA:

Tot i que el nucli de la Bleda pertany al municipi de Sant Martí Sarroca, la torre de l'aigua, situada al costat de la riera, però a l'altra banda, és dins el terme de Pacs. Feta amb maó vist, és un notable exemple d'arquitectura industrial, construït l'any 1923.

La torre de l’aigua de la Bleda està situada al límit del terme municipal de Pacs del Penedès amb el de Sant Martí Sarroca, envoltada de vinyes en una zona plana.Es troba al trencall de la finca Castell de la Bleda adquirida el 2016 per Bodegues Torres com a vinya experimental de la varietat ancestral moneu, recuperada el 1998 prop de Querol.

Es tracta d’una torre d’elevació d’aigua, que actualment no s’utilitza, de planta quadrada, composta de base i tres trams, oberts per les quatre cares amb finestres ogivals. Hi ha cornises de separació entre els pisos i és interessant la utilització del maó vist. Fou bastida el 1923 d'acord amb el projecte de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez i l'enginyer Luciano Moro.