D'Escarrilla a la Punta dero Pazino (1.965 m), el pic de Tres Hombres (2.242 m) i la Punta Tarmañones (1.966 m)

Download

Trail photos

Photo ofD'Escarrilla a la Punta dero Pazino (1.965 m), el pic de Tres Hombres (2.242 m) i la Punta Tarmañones (1.966 m)

Author

Manel Figuera Abadal

2,897 178 1814

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 13.2 mi
Elevation gain: 6,699 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 6,699 ft
Max elevation: 7,429 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 3,852 ft
Trail type: Loop

Coordinates: 543
Uploaded: January 18, 2024

Be the first to clap

near Escarrilla, Aragón (España)

Viewed 6 times, downloaded 0 times

Trail photos

Itinerary description

El 30 de juliol era al càmping d'Escarrilla i es dia es va aixecar gris. No podria pujar al Balaitús com tenia previst. Vaig decidir, llavors, fer un recorregut de muntanya mitjana més o menys al voltant del càmping. El resultat no podia ser més satisfactori: vaig fer un dels recorreguts que més m'han agradat de la vall de Tena. Gràcies a aquell temps insegur (que al final no va derivar en cap tempesta) vaig tenir l'oportunitat de dur a terme un circuit excel·lent i d'assolir els cims de pics com la Punta dera Pazino, el pic de Tres Hombres, la Punta dera Cochata o la Punta de Tarmañones. El camí de Crampas em va impressionar, encaixat sota una cinglera i amb una palanca que s'hi ha instal·lat. Els panorames dels cims, detallats sobre la vall, amb les muntanyes més elevades (Migdia d'Ossau, Balaitús, Infiernos, Peña Telera, serra de la Partacua...) vistes des d'una perspectiva diferent. Vaig arribar, al pic d'Hoyas d'Ondana, fins al límit de l'estació d'esquí del Formigal. El resum, una excursió per gaudir-ne al màxim. Tot i que una bona part del recorregut surt fora dels camins, la considero de senderisme perquè a penes hi ha passos on calgui fer ús de les mans. Tampoc no hi ha dificultats tècniques, però sí un considerable desnivell acumulat, encara que està repartir en diverses pujades i baixades i el cert és que no es nota gaire.

Waypoints

Pàrquing Escarrilla

Es pot deixar el cotxe aquí, en un revolt de l'antiga carretera, just a l'entrada del túnel d'Escarrilla. Però de fet aquell dia jo hi vaig arribar a peu des del càmping del poble.

Font La Casilla

Es troba a l'altre costat de la carretera (precaució en travessar-la).

Intersecció

Es pren a l'esquerra el camí de Crampas (PR-HU 91), que s'interna en una roureda. És molt bonic, amb un cingle calcari a la dreta, i s'endinsa en la vall. Hi ha murs de contenció de pedra seca a l'esquerra i una palanca instal·lada després d'una esllavissada.

Intersecció

S'enllaça amb el camí dels Condenados, que ve de Sallent de Gállego voltant la Punta dero Pazino. El PR-HU 91 el segueix cap a la dreta. Jo vaig anar cap a l'esquerra. La inclinació s'atenua i es descobreix a la vall l'embassament d'Escarra. Es deixa a l'esquerra un camí que s'hi dirigeix. El camí s'enfila per la dreta fent ziga-zagues.

Coll de Pazino

Arribo a la carena i veig a l'altre vessant Sallent de Gállego i la Peña Foradada. Segueixo la carena cap a la dreta.

Punta dero Pazino (1.965 m)

Bon mirador de la part alta de la vall de Tena. Per l'altre costat es veuen el pantà d'Escarrilla, la Punta dera Cochata, la Punta de Tarmañones i al fons la serra de la Partacua. Torno a baixar al coll de Pazino i prenc un camí proper a la mateixa carena.

El Carruesco (1.888 m)

Cim secundari que em permet veure el tram que em queda fins a la Punta Sorpena. Continuo per la carena, amb un tram esllavissat a la dreta.

Peña Returno (1.847 m)

Fora ja del bosc, amb una bona perspectiva de la Partacua. El pantà d'Escarra queda ensotat. Baixo a un coll dilatat amb pastures.

Coll de la Tosquera

Destaquen a l'esquerra la Punta dera Cochata i la Punta de Tarmañones. Pas força ample. Emprenc l'ascensió a un altre cim amb un petit cingle argilós a la dreta.

Punta dera Tosquera (1.947 m)

Bona perspectiva cap a Sallent de Gállego, Panticosa, la Peña Foradada i el Migdia d'Ossau. Davant hi ha un altre cim arrodonit menys elevat.

Punta occidental de la Tosquera (1.937 m)

Passo per un collet i emprenc l'ascensió a la Punta Sorpena. No hi ha camí, però l'itinerari és evident. Atenyo una bretxa de la carena i la segueixo cap a la dreta sense dificultats remarcables. Deixo a l'esquerra la rocosa Punta Condiana.

Punta Sorpena (2.244 m)

Bona talaia degut a la seva altitud per damunt dels cims que he anat assolint. Baixo a un collet assolible per una pista de terra des del Formigal i emprenc directament l'ascensió al cim següent. En algun moment m'he d'ajudar amb les mans.

Pic d'Hoyas de Condiana (2.271 m)

Altitud màxima del recorregut. Bon panorama sobre Peña Telera i la Pala de Ip, així com de la canal d'Izas. Em dirigeixo al cim contigu, força proper.

Pic de Tres Hombres (2.264 m)

Panorama formidable també de la Partacua i la canal d'Izas. Fent algunes variants per estalviar passos de grimpada en descens i la bretxa prèvia a la Punta Sorpena, torno al coll de la Tosquera.

Coll de la Tosquera

Sense camí a través de pastures, davallo cap a l'embassament d'Escarra cercant els passos més còmodes pel Puyanduelo. La serra de la Partacua destaca al fons de la vall. Arribo al pantà i el segueixo per la vora cap a l'esquerra.

Embassament d'Escarra

En passo a l'altra riba per la presa, no sense contemplar un cop més la trencada i retallada serra de la Partacua. Em fixo ara en la Punta dera Cochata, que es veia com una gran dent des del càmping d'Escarrilla, i em venen moltes ganes de pujar-hi.

Intersecció

Segueixo una pista planera i la deixo per un camí a l'esquerra, el que puja al coll de Tarmañones. El prenc i torno a guanyar altitud. El camí fa una llarga marrada a través d'un paratge rocós i es va aproximant a la Punta dera Cochata.

Intersecció

Quan el camí s'acosta al coll de Tarmañones, s'agafa un caminet amb fites a l'esquerra que enllaça més amunt amb un altre que ve del mateix coll. De baixada el prendré. Augmenta el pendent i arribo als passos de grimpada, fàcil tot i que no deixa de ser un xic exposada.

Punta dera Cochata (1.908 m).

Quina muntanya més bonica! No arriba als 2.000 m, però tots els atractius d'un pic força més elevat. Bona perspectiva de la imponent Peña Telera, que s'alça darrere de la Punta de Tarmañones.

Coll de Tarmañones

Hi baixo directament per l'altre camí i emprenc la darrera ascensió del circuit. Ho faig a través de pastures i matollars de ginebró amb pins negres aïllats. La pujada és constant però no gaire llarga.

Punta de Tarmañones (1.966 m)

Un altre grandíssim mirador en tots els sentits, amb les muntanyes descrites abans i també de la Peña Sabocos i la serra de Tendeñera. Em pensava que aquest pic es deia Pimindalluelo, però al mapa he vist que es troba més a la vora del pantà. Sense passar pel coll de Tarmañones, baixo per un contrafort més a la dreta i enllaço amb el camí que en ve, que va perdent altitud en direcció a Escarrilla.

Intersecció

El camí és bonic i té una bona perspectiva sobre la vall i la serra de Tendeñera. Bastant més avall enllaço amb una pista que baixa a Escarrilla, però només la segueixo uns quants metres a la dreta.