Descoberta de les Ermites del Montnegre i el Corredor .De Fogars de la Selva a Sant Vicenç de Tordera
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.34 mi
- Elevation gain
- 394 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 394 ft
- Max elevation
- 366 ft
- TrailRank
-
57
4.3
- Min elevation
- 145 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- one hour 53 minutes
- Time
- 2 hours 32 minutes
- Coordinates
- 1461
- Uploaded
- March 22, 2023
- Recorded
- March 2023
near Fogars de Tordera, Catalunya (España)
Viewed 148 times, downloaded 12 times
Trail photos
Itinerary description
Iniciem la ruta encarant el pas que queda entre l'Ajuntament de Fogars de la Selva i el Camp de futbol, per anar a buscar la 1a cruïlla on girem a la dreta per pujar fins el Cementiri. Retornem del cementiri fins el mateix punt, la cruïla , per anar a buscar a la nostra dreta el camí que resseguint el Torrent de Can Roca ens porta direcció el Pont de la Riera de Terra Negra, fins arribar al Km 1,0 a Sant Cebrià de Fogars . Un cop feta la visita i recollit testimoni , seguim camí tot passant per davant de casa del masover descartant qualsevol altre trencant fins arribar al Km 1,4 on agafem un corriol que ens permetrà pujar al Turó de Can Simó. Començem a pujar fins que al Km 1,5 trobem una cruïlla on seguim a la dreta per arribar al Km 1,6 on trobem una cruïlla on abandonant dreta i esquerra seguim recte fins arribar al Km 1,7 on en el trencant agafem l'opció de l'esquerra per pujar fins una pista més ample on girem a la dreta Km 1,8. Seguim per aquesta pista fins que al Km 2,1 a la nostra dreta s'inicia un corriol que ens puja fins el Cim del Turó de Can Simó Km 2,3. Al cim del Turó de Can Simó trobem el Vèrtex Geodèsic 301109001. En el moment de la nostra visita s'està fent una tala al bisc del voltant del Turó. Un cop feta la visita i recollit testimoni del Cim i del Vèrtex , retornem per el corriol fins la pista principal on arribem al Km 2,5. Seguim la pista amb la mateixa direcció que portàvem abans de pujar al Turó de Can Simó fins que al Km 2,8 arribem a la cruïlla amb un carrer pavimentat que és el Camí de Fogars a Tordera (asfaltat) que en aquest tram coincideix amb el carrer superior de l'Urbanització el Parc dels Princeps I , anomenat Carrer Josep Carner . En aquest punt girtem a l'esquerra per anar resseguint el Camí de Fogars a Tordera o carrer Josep Carner , fins atravessar tota l'urbanització arribant a l'alçada de Can Damià al Km 3,8. Seguirem la mateixa direcció que portàvem tot seguint el Camí de Fogars a Tordera , sense deixar-lo en cap momnet fins que al Km 5,2 arribarem a Sant Vicenç de Tordera Waypoint 3, que ens queda just a la dreta del camí. Farem la visita i recollirem testimoni. Un cop decidí seguir ruta desfarem el camí fet fins arribar al KM 7,6 on ens situem a la cruïlla amb el camí que hem fet servir per baixr del Turó de Can Simó. En aquest moment deixem a la nostra dreta aquest camí per seguir tot recte per el Camí de Fogars a Tordera fins a arribar altre cop al Cementiri de Fogars i tot seguit a la cruïlla del inici de la ruta on girme a l'esquerra per arribar altre cop al parking de davant l'Ajuntament de Fogars de la Selva on tanquem el cercle i la nostra ruta.
Waypoints
Religious site
138 ft
KM 1,0 - Waypoint 1- Sant Cebrià de Fogars.
Sant Cebrià de Fogars és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta de l'església parroquial. Es troba en un indret aïllat, a la dreta de la Tordera, davant la confluència amb la riera de Santa Coloma. Documentada des de l'any 974, l'edifici actual va ser construït l'any 1590. El temple consta d'una nau amb un absis semicircular, amb contraforts i un campanar de torre damunt la façana. L'interior té una estructura gòtica. A la sagristia es conservava, fins que fou destruït el 1936, un notable retaule de la fi del segle xvi, gòtic tardà, amb el Davallament de la Creu al centre i Sant Sebastià i Sant Roc a banda i banda. Al costat de l'església hi ha un petit cementiri, un comunidor quadrat amb teulada a quatre aigües sobre columnes i, a la part del darrere, la rectoria. L'Església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'alça a la dreta de la Tordera, davant la confluència amb la riera de Santa Coloma, en un solar molt clar i regular. L'Església està constituïda per un cúmul d'elements que la converteixen en un conjunt patrimonial molt important i atractiu. Entre aquests elements cal destacar especialment quatre: En primer lloc, tenim l'edifici de l'església pròpiament. Aquest es caracteritza per ser un edifici petit i recollit d'una sola nau, de planta rectangular i amb absis semicircular. En la façana principal trobem concentrada i aplegada la poca riquesa compositiva que s'ha desplegat en la resolució dels espais exteriors. Així trobem un gran portal quadrangular format per una robusta llinda monolítica de grans dimensions, molt ben treballada i escairada, i muntants de pedra ben desbastats. En la llinda es pot llegir una inscripció molt interessant que diu així: "JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590" El portal està cobert amb una gran tanca negra de ferro forjat. Paral·lelament en els muntants laterals trobem dues llargues incisions, una per banda respectivament, on segurament s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a l'interior del temple a causa de les riuades. En l'arrencada de la llinda trobem un frontís gòtic bastant senzill, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per sobre del frontís trobem un petit òcul i remata finalment la façana principal un campanar de torre quadrada damunt la teulada. Cal dir que dels quatre costats que formen el quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona el campanar una barana emmerletada. Al costat de la façana principal, orientada al sud trobem una sepultura en honor del reverent Rafel Massot que diu així: "D O M S E P V L T U R A D E L R B T R A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N". Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep el suport directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Així al costat nord trobem 6 contraforts, dos dels quals estan parcialment emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat. Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols 3. Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos a simple que a finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç. El primer element a destacar és per tant el del propi edifici de l'església. El segon, adossat en la part posterior de l'església, és el de la rectoria. En tercer lloc, immediatament al costat de l'església i orientat al sud trobem un petit comunidor quadrangular, cobert amb una teulada, a base de teules girades, a quatre aigües i porxada sostinguda per 4 columnes amb capitells de pedra escairada. L'interior de la coberta està composta a base d'un entremat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons i a l'interior hi ha uns petits bancs improvisats d'obra. Es tracta, en definitiva, d'un lloc perfecte per refugiar-se en les caloroses tardes d'estiu. Al contemplar fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.728, ens adonem ràpidament que el comunidor ha experimentat canvis importants. Entre els més significatius cal destacar el repujat substancial del terra, ja que com s'observa en la fotografia del 1984, en el comunidor a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota. Finalment a prop del comunidor, i també orientat al sud trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de dimensions respectables i de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals - a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral-. L'accés al cementiri es practica a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles, són d'obra, ja que tenen com a matèria primera la rajola. A nivell general podem dir que tot el conjunt gaudeix d'un bon estat de conservació i per tant no hi ha motius que facin patir per la seva integritat física. El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars. Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera. Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent l'únic de la Selva que pertany a aquesta demarcació. L'any 974 el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes, document on s'esmenta per primer cop l'església de Sant Cebrià. Fins al 1936, any en què fou destruït, l'església conservava un retaule de finals del segle xvi d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc. 42 m L'Església de Sant Cebrià de Fogars L’Església està dedicada a Sant Cebrià i a Sant Corneli, patronatge atribuït al trasllat del Sant i de la campana de l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí aquesta ermita per part dels francesos (1810). Es troba situada molt a prop de la Tordera, concretament a la riba dreta, poc més avall del conflent amb la riera de Santa Coloma de Farners. Al seu costat hi trobem el comunidor i el cementiri vell. Des del segle XV fins al XIX, l'Església era administrada per una obra parroquial anomenada Administració de l'Obra Principal de Sant Cebrià de Fogars. L'interior és una nau de construcció gòtica, amb el sostre de voltes. El sostre conserva encara les anelles antigues que servien per penjar les garlandes i els ornaments per posar galana l'Església, en motiu dels actes anuals commemoratius de les festes de més significat religiós. Presideixen l’altar les imatges de Sant Cebrià, al centre i Sant Antoni de Pàdua i Sant Isidre a cada costat. Des del dia 7 d'abril de 2022, l'església de Sant Cebrià de Fogars, disposa d'una visita virtual en 360º a Google Maps. Segueix el link per donar-hi una ullada: https://www.google.com/maps/@41.7391059,2.6798487,3a,90y,127.05h,85t/data=!3m6!1e1!3m4!1sAF1QipMNkarAl0cMnuuaEw5sx7hhJO4MK2ZHG2idw3Fl!2e10!7i10628!8i5314
Summit
328 ft
KM 2,3 - Waypoint 2 - CIM - TURÓ DE CAN SIMÓ - Vèrtex Geodèsic 301109001
El Turó de Can Simó és una muntanya de 106 metres que es troba al municipi de Fogars de la Selva, a la comarca catalana de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 301109001). FITXA DE SENYAL GEODÈSIC Pilar cilíndric de formigó de 0.30 metres de diàmetre i 1.220 metres d'alçada. El pilar està situat sobre una base quadrada de formigó, l'alçada d'aquesta és de 5.5 metres i de 1m x 1m d'amplada. Monumentació: 11. PILAR DE FORMIGÓ (IGN) AMB/SENSE CENTRATGE FORÇÓS Pilar cilíndric de formigó de 30 cm de diàmetre i altures diverses (1,2 m aproximadament), situat sobre una base quadrada de formigó d’1 m d’amplada i d’altures diverses, sovint acompanyat d’una placa metàl·lica amb les inscripcions ‘Instituto Geográfico Nacional’ i ‘Vértice geodésico’. La planimetria queda materialitzada per l’eix del pilar cilíndric. La referència altimètrica és la Base del Pilar (BP).
Religious site
174 ft
Km 5,2 - Waypoint 3 - Sant Vicenç de Tordera
Sant Vicenç de Tordera és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció Per la carretera de Tordera a Fogars, a uns 2 km, una vegada deixat el riu, a la dreta, surt un camí que en uns 1.560 m porta a la capella de Sant Vicenç, situada sobre una elevació a l'esquerra del camí. L'església estava mig enrunada, actualment 2022, sembla que s'hi han realitzat actuacions per la seva conservació. És d'una sola nau, amb absis circular de les mateixes proporcions que la nau, de la que el separa un arc triomfal que deuria aguantar una volta de canó. El campanar d'espadanya damunt l'absis és un element afegit amb posterioritat, igual que els contraforts. És de propietat particular, del Mas Julià. Història Es creu que és obra del segle XI-XII. A la guerra civil fou destruïda. Sant Vicenç sembla la més antiga de les ermites, possiblement dels segles XI o XII. Existeix documentació del 1201 en la qual ja es parla d’aquesta. Està situada a uns 3 quilòmetres del casc urbà, en el veïnat que porta el seu nom. Té una sola nau amb absis circular i campanar col·locat a l’absis. A l’altar hi havia un retaule de fusta policromada del segle XVII que representava la vida de Sant Vicenç. L’ermita va ser cremada durant la Guerra Civil i s’ha restaurat fa relativament poc.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Very difficult
Ruta molt fàcil i agradable. El tram entre el cementiri i Sant Cebrià es asfaltat. Després es pista fins que trobem el carrer asfaltat de l'urbanització, però gran part d'aquest tram de la carretera es pot fer pel costat que es de terra i herba.
L'església i l'ermita son boniques i el Turo no te gaire vista, però està be.
Gràcies per compartir-la