Deu fonts a la fageda del Matagalls (Viladrau)

Avui, immersos en un dels racons més idíl·lics del Parc Natural del Montseny, hem viscut una jornada com cap altra.
El nostre itinerari ha pres inici des del Coll de Bordoriol, regalant-nos panoràmiques majestuoses de les vessants del Matagalls. La nostra passejada, beneïda per l'ombra acollidora dels faigs, ha revelat deu de les màgiques fonts de Viladrau.

No obstant això, avui les fonts han estat actors secundaris enfront de l'espectacle suprem: la fageda del Matagalls a la tardor. Un espectacle de la natura que ha desplegat tot el seu esplendor davant dels nostres ulls. Les fulles, com artistes angelicals, han teixit una paleta de colors càlids que han pintat el bosc amb matisos groguencs, taronges i vermellencs.
El terra s'ha convertit en una catifa cruixent, i la llum suau del cel boirós ha penetrat entre les branques, creant un joc d'ombres suaus i reflexes de color.
En aquesta tardor seca, la fageda sota el Matagalls s'ha transformat en un temple tranquil de serenitat, on el xiuxiueig suau del vent entre les fulles cridava a la contemplació.
Ha sigut un recordatori efímer de la bellesa de la vida, que, com les fulles, transita per un cicle constant de canvis.

No podem oblidar les deu fonts que, malgrat la seva història i encant, es troben orfes del seu tresor més preuat, robat per la sequera d'enguany.

La Font dels Pastors, en una clariana del bosc, on un pedraplè recull el broc de ferro per on raja tranquil·lament l'aigua.

La Font dels Llops, prop d'on van morir els últims llops del Montseny: una femella amb els seus lloparrons.

La Font de l'Avet Blau 1, un senzill broc de plàstic que emergeix d'una pila de pedres amuntegades, amb l'única inscripció "Avet Blau".

La Font de la Rupitosa, amb el seu nom derivat del llatí "rupes" (roca), en honor al gran penyal d'on brollava l'aigua vigorosa. El pedró porta una inscripció que ens fa reflexionar: "La terra no pertany a les persones ans el contrari, les persones pertanyen a la terra."

La Font de l'Amistat. Un petit broc, mig cobert de fulles de faig amb una pedra guixada amb la paraula Amistat.

Font del camí de la Noguera, avui completament coberta i amagada, al mig del torrent, per una espesa catifa vermella de fulles caigudes dels faigs.

La Font de l'Avet: un broc de plàstic sec que sobresurt d'una pila de pedres.

La Font dels faigs bessons: un broc amb un petit rajolí d'aigua, inicia sense exit, un rierol sec i plè de fulles rogenques.

La Font de Felip Graugés, dedicada al poeta de Santa Maria de l'Estany i Viladrau, amagada entre la vegetació que ha crescut al seu voltant.

La Font de l'Atlàntida, dedicada al centenari de l'immortal poema verdaguerià: "L'Atlàntida."

A l'arribar de nou al Coll de Bordoriol, ens hem sentit colmats i relaxats després d'haver-nos banyat en la natura i els colors d'aquest petit paradís a l'ombra del Matagalls. Un dia que, sense dubte, restarà guardat en la nostra memòria com una experiència única de tardor.