DIA 2: REFUGI D’AIROTO– TUC DE MARIMANYA –PIC DE ROSARI DE BACIVER - COLL D’AIROTO –TUC DE BONABÉ - C147

COLLADA DE PLANS

PLANS D ISAVARRE

Els Plans d'Isavarre és una plana del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme d'Isil. Malgrat el nom, no són a prop del poble d'Isavarre, sinó molt més a ponent i lleugerament al nord. Es troben just a migdia de l'Estany Superior de Rosari, en el vessant de ponent del Serrat dels Plans, al nord, més lluny, de l'Estany de Rosari d'Àrreu i al nord-est de l'Estany de Garrabea.

ESTANY FOSC O GELAT

TUC ORIENTAL DE MARIMANYA

Es troba a 2671 metres i és per on s'accedeix al Tuc de Marimanya

TUC DE MARIMANYA

El Pic de Marimanya, en occità Tuc de Marimanha, és una muntanya de 2.678 metres que es troba entre els municipis d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, i de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran. És el pic de més elevació del Circ de Baciver. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Tuc de Marimanya

DESVIO

DESVIO

PIC DEL ROSARI DE BACIVER

El Pic de Rosari de Baciver, en occità Tuc de Rosari de Vacivèr, és una muntanya de 2.617 metres que es troba a cavall dels termes municipals d'Alt Àneu (antic terme d'Isil), a la comarca del Pallars Sobirà, i de Naut Aran (antic terme de Tredòs), a la comarca de la Vall d'Aran.

TUC DE BONABÉ

El Tuc de Bonabé és una muntanya de 2.723,1 metres que es troba en el municipi d'Alt Àneu, dins del territori de l'antic terme d'Isil, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a la regió de Marimanya, a l'extrem oriental del terme, a prop del límit amb la Vall d'Aran. És a llevant del Tuc de Rosari de Baciber i del Coll d'Airoto, al nord-oest de l'Estanyet de Marimanya d'Isavarre i de l'Estany d'Airoto, i al sud-oest del Pic de Moredo.

ESTANY D'AIROTO

L'estany d'Airoto, a 2.204 m d'altitud, és amb 19 ha de superfície i 42 m de fondària màxima un dels estanys grans i profunds dels Pirineus catalans. Té una conca relativament petita, de 160 ha, orientada de nord a sud, amb el Tuc de Bonabé (2.723 m) al nord i el pic de Qüenca (2.633 m) al sud-est com a punts més alts. Tant l'estany d'Airoto com el conjunt d'estanys que l'envolten il·lustren molt bé les diferents etapes en l'ontogènia dels estanys, des de la fase inicial com un estany de muntanya pròpiament dit fins a la conversió en una mollera després del rebliment progressiu. A més, tenen la singularitat que el rosari d'estanys està connectat, no pas per rierols superficials com és habitual, sinó per l'aigua que circula per sota de les tarteres, molt desenvolupades en aquesta vall. També pot ser que hi hagi connexió amb aigües subterrànies. La conca es troba coberta de vegetació només en la meitat de la seva superfície. La vegetació dominant són els gespets, prats de Festuca eskia, i en menor proporció els prats de sudorn (Festuca paniculata), els neretars (matolls de neret, Rhododendron ferrugineum) i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata), amb neret al sotabosc que envolta part de l'estany. A l'estany no hi ha cap espècie de planta aquàtica. És un estany mesotròfic, amb una concentració de nutrients relativament alta comparat amb altres estanys d'alta muntanya. L'estany és un indret popular per a la pesca; hi ha introduït truita comuna (Salmo trutta) i també barb roig (Phoxinus phoxinus). En aquest moment es troben englobats dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. L'estat ecològic és bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Tot i la presència d'un refugi lliure al costat, sembla que la mesotròfia de l'estany li ve per causes naturals.

CREUAMENT

CREUAMENT

ESTANYOLETA D'AIROTO

COTA 1300 PISTA

COTA_1300_PISTA

CARRETERA C147

CARRETERA_C147