Divuit Fonts de Breda

Ruta que recorre el casc urbà i els voltants del poble de Breda.

Tambe vaig intentar trobar la font d'en Ratica, on s'havien rodat escenes de la coneguda sèrie Ventdelplà de TV3, però segons em va dir un vei i vaig buscar informació és endevant va desaparèixer amb el temporal Glòria de 2019.

A continuació descric les fonts trobades:

1 - Font Plaça Independència: font típica urbana al costat d'un parc infantil, cal prémer per què ragi.

2 - Font de'n Duran: S'hi arriba baixant uns graons. Un mur de totxana amb una pilastra central en surt una canella d’acer per on raja l'aigua. La mina de la deu és sobre del broc. Raja generosament.

3 - Font Nova (o de Sant Salvador): Va ser descoberta el 12 de Juliol de 1946 per Josep Ponsa, Jordi Rius Planes, Josep Fugaroles Josep, i Albert Forns. Aquests quatre pioners es van cuidar d’arranjar-la perfectament recol·lectant els diners necessaris per poder portar a bon terme l’obra. També hi va col·laborar el propietari Salvador Batlle i Viñas. El mestre Salvador Codina (1910-1985) li va dedicar la sardana "Font Trobada". Malauradament actualment la font està en desús i quasi colgada de bardisses. Te un gran mur de totxanes, i a la part baixa, tocant a terra hi ha un tub de plàstic. No rajava.

4 - Font Pintoresca: Es troba a tocar de la riera de Riells. La font es troba sota una gran pedra de granit que porta inscrit el nom de la font en baix relleu, tot i que avui costa de poder veure. Més avall hi ha la inscripció de la data de la seva reconstrucció: 12-2-1912.
Consta d'un gruixut broc metàl.lic. No rajava.

5 - Font del Moli: Font situada just darrera de la font Pintoresca, uns pocs metres més amunt. Tenia la inscripció “AÑO 1884”, avui desapareguda. Sembla ser que quan es va construir la font Pintoresca es va captar l’aigua de la font del Molí de manera subterrània i des d’aleshores la font del Molí ha quedat a l’oblit dels bredencs, però encara ara es pot veure la pedra i el broc original. Una canella vella i rovellada i una pedra plena de molsa acrediten els temps millors que la font va tenir. No rajava.

6 - Font de l'Erola: font situada al costat de la Riera de Riells. Antigament tenia un rústic pedró en forma de banc semicircular, però ara ja no en queda quasi res. Consta d'un broc metàl.lic que rajava.

7 - Font de'n Mingo: font urbana situada a l’antiga carretera de Riells, avui avinguda Mossèn Pere Ribot, rector de Riells, poeta i escriptor. La font fou una obra de l’artista de Breda Mª Teresa Mas. El terreny va ser cedit pels propietaris, Rosa Carreras i el seu fill Salvador Vives.
L’any 1992 l’Associació de Veïns Vilatans de Breda van arreglar una sèrie de fonts que degut al desús s’havien abandonat. La font d’en Mingo va ser una d’elles, inaugurada el 3 d’octubre de 1993, va coincidir amb els actes commemoratius del 925é aniversari de la consagració de l’església de Breda. És una de les fonts més importants de les inaugurades per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda, tant perquè és d’obra nova, com pel seu elevat cost econòmic. En el pedró de la font es pot apreciar un poema de Mossèn Pere Ribot (a qui esta dedicada la font).
La font presenta tres àmbits molts diferents: una part elevada d’acer cortén amb retalls que permeten veure el cel, una part central ceràmica i una base pètria on és situat el broc. La terrissa representa un mosaic en forma de riera, d’una gran bellesa plàstica realçada per una panoràmica natural al Montseny increïble. A les peces ceràmiques destaquen en relleu pinyes, una ferradura i inclús un petita granoteta.
Antigament a la font hi havia uns safareigs públics anomenats d’en Mingo (pel nom de la casa propera), similars al que hi ha uns metres més amunt sota dels horts.

8 - Font de la Bassa del Molí: font típica urbana, cal premer per què ragi.

9 - Font Plaça Convent: A Breda l'arribada de l'aigua corrent té lloc l’any 1917. Per celebrar-ho, i per donar accés al preuat líquid, s’erigeix una font a la plaça del Dr. Rovira i una altra a la plaça del Convent, tot i que abans ja hi havia el pou en aquest darrer emplaçament que feia el mateix ús.
El Convent que dóna nom a la plaça és un edifici que ha estat al llarg de la història hospital, convent i centre educatiu. És situat al nucli antic de Breda, tot just darrera del monestir; és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La data primigènia de la seva construcció és 1355, com a hospital, tot i que pels volts de 1576 l'hospital es traslladà i aleshores l’edifici serà ocupat per monges com a convent i després, gràcies al llegat de la fundadora Maria Fortuny, obriren una escola de nenes a finals del segle XIX, que fou operativa fins 1924. Després, entre 1928 i 1972, estigueren al càrrec de l’escola les religioses del Sagrat Cor. Quan l’escola quedà en desús l’edifici fou cedit a l'Ajuntament que el destinà a casal de gent gran.
La font és situada a l’angle sud-oest de la plaça, annexa al pou original d’on es proveïa d’aigua Breda. Es tracta d’un senzill polsador encastat a la paret del prisma de base octogonal que mira cap a la plaça. Sota del polsador una vella pica de pedra rectangular recull l’aigua sobrant fins al drenatge. Tot el conjunt de font i pou fou restaurat amb senzillesa a la tardor 2016 per recuperar la dignitat perduda, refent la cúpula que cobria el pou, i arrebossant de nou l’obra, amb acabat pintat en color terròs. Alguna casa propera és restaurada però moltes d’altres immediates seria necessari recuperar per dignificar el lloc en conjunt.

10 - Font Plaça Lluís Companys: Al costat d'un parc infantil, en una pilona d color verd, cal prémer per què ragi.

11 - Font del Nove Centenari: La font de la plaça del dr. Rovira, coneguda actualment com a font del Novè Centenari tindrà fins a 3 formes diferents al llarg de la història. Una primera quan es va inaugurar al 1917, i una segona quan es va reformar l’any 1927. Per commemorat els nou segles que s’havia consagrat l’església del monestir de Sant Salvador, l'any 1968 és quan se li dóna la forma actual. En tots els casos la font sempre ha restat al mateix lloc, a la cantonada sud-est de la plaça.
La primitiva font de 1917 era un broc que emanava aigua d’una paret enguixada d’uns dos metres de alçada. L’any 1927 l’obra de font va ser millorada amb unes pilastres laterals a ambdós costats de la paret, i a la vegada coberta amb un frontis neoclàssic amb ceràmica acolorida coronat per dos grans gerros ceràmics.
L’actual font del Novè Centenari és un gran roc de granit amb el nom i la data cisellats i pintats en negre. EL broc de la font és el cap d’un animal fantàstic (potser un drac) situat sobre una gran pica de pedra a nivell de paviment.

12 - Font del carrer Barcelona: Font urbana situada a l’alçada del número 46 del carrer Barcelona, un carrer que s’origina a la GI-552 i que ens porta fins a la plaça del doctor Rovira, car era l’antiga via d’accés a la vila de Breda. Al costat del "Prat del Cigarro".
L’actual font del carrer Barcelona data de 1992, va ser construïda per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda, amb l’assessorament artístic de Mª Teresa Mas i Pietro Scremin, el suport de l’Ajuntament, i la participació dels Gegants i Grallers de la Batllòria. El seu petit broc raja de la boca d’un sol de ceràmica dins d’un nínxol de trencadís de color grog, amb les flamades del sol en grog més brillant. Sobre del sortidor hi ha també en ceràmica una representació dels quatre constituents fonamentals: foc (element purificador que impulsa l’energia i la força), aire (element invisible que impulsa els somnis i els anhels), terra (element sòlid que impulsa els costums i les tradicions) i l’aigua (element refrescant que impulsa canvis i transformacions). Tot el conjunt està emmarcat en obra de totxana a sardinell amb coberta de teula, i un fris al·legòric amb estris ceràmics.
El conjunt ceràmic és signat a l’angle inferior dret del frontis pel ceramista Ramon Samon.

13 - Font de Santa Anna: Es tracta d’una construcció troncopiramidal pètria amb el gran pedró sobre el broc original. Les lletres amb el nom de la font estan cisellades a la pedra amb la data 1882 a dalt i 1985 a baix (de la darrera actuació). El conjunt esta al peu del camí, en una agradable zona verda amb alzines i suredes, i prop de la font una taula rodona amb bancs de pedra que l’acompanyen per fer una de les tradicionals fontades. Cal premer per què ragi.

14 - Font Nova de Santa Anna: mes a prop de l'ermita, font típica urbana, cal prémer per què ragi.

15 - Font de les piscines: font típica urbana, cal prémer per què ragi.

16 - Font de Can Xifré: És una font que data de 1923, amb decoració d’influència modernista, amb rajoles que antigament eren de color banc, blau i rosa amb decoració geomètrica i floral, però ara costa de veure.
Una de les fonts més boniques de Breda, però malauradament esta malmesa tant per el pas dels anys com pel menyspreu de certa gent... Font que pertany a la masia Can Xifré (la casa apareix ja en un fogatge de 1595, tot i que hi ha notícies de Gaspar Xifré de Breda que es remunten a 1462) situada just davant, que actualment és la seu del Centre Excursionista de Breda i el Club de Petanca.
La font consta d’un parell de bancs amb una taula al centre (actualment a terra) i té una sèrie de rajoles amb els casaments de la família de la casa pairal (semblen 3 generacions familiars):
Joaquim Bargalló Anglora – Rosa Campañà Ribas 1923
Rosa Bargalló Campañà – Josep Saurí Vilar 1951
Joaquim Saurí Bergallo – Francesca Massuet Vives de la Cortada 1986
Al centre podem trobar una poesia firmada per Rosa Bergalló de Saurí sobre “El menut de la casa”.

17 - Font dl carrer Sant Antoni: font urbana situada al carrer Sant Antoni, en un tram tranquil de vial comprés entre el carrer Santa Anna i la carretera d'Arbúcies.
La font del carrer Sant Antoni data dels anys 90 i va ser construïda per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda, amb l’assessorament artístic de la Mª Teresa Mas i Pietro Scremin, el suport de l’Ajuntament, i la participació dels Gegants i Grallers de la Batllòria. Com la majoria que es van construir en aquestes dates, la seva característica és l’ús de la ceràmica per realçar la font. Tota la font esta encastada en el mur d’una casa, i recoberta de ceràmica de color marró, però amb un baix relleu irregular de color blau que simbolitza el fil d’aigua que arriba al broc, amb un efecte gràfic ben aconseguit. Per sobre en destaca peces irregulars de color terracota i una gran espiral groguenca que podria ser el sol. A un dels laterals hi ha elements ceràmics que semblen representar diferents tipus de brocs de càntirs (que enllaça amb la tradició ceramista de la vila). La pètria pica quadrada és sostinguda per una massa de pedres de riu toscament rejuntades. El conjunt ceràmic és signat a l’angle superior dret pel ceramista Jordi Camprubí.

18 - Font del carrer Còdols: Font urbana situada a l’inici del carrer Còdols, just a la cantonada amb el carrer Sant Sebastià i visible des de la carretera d’Arbúcies. També anomenada font de Sant Jordi, font de la plaça Trunes, i antigament font de Ca les Monges.
La font de Sant Jordi és encastada al tester d’una casa amb façana cap a la plaça Trunes, just al costat de la finestra. Està presidida pel gran indicador de la seva data original de 1926, tota perimetrejada amb motllures de ceràmica marró. El divendres 27 de setembre de 1996 es va inaugurar la seva reforma, emmarcada dins d’un seguit d’actes organitzats amb motiu de l’homenatge a bredencs distingits i d’una exposició a la Casa de Cultura de “La Caixa”.
El polsador de l’aigua és centrat a una representació clàssica del mite de Sant Jordi matant el dragó, tota ella de ceràmica policromada, original de la ceramista Anna Majò. La pica de pedra és l’original de 1926 i està a dos pams del nivell del terra.

Per cercar les diferents fonts i descriure-les he tingut en compte el mapa de la fantàstica pàgina web Fonts del Montseny: https://fontsdelmontseny.wixsite.com/fontsdelmontseny/el-mapa

Salut i caminades!