DOLMEN DE CASTELLRUF i FONTS de Santa Maria de Martorelles (Sunyera, Sant Domènec i el Ca, Teula i Mercè)

DOLMEN DE CASTELLRUF i FONTS de Santa Maria de Martorelles (comarca del Vallès Oriental).

Passejada fins aquest monument funerari situat al terme municipal de Santa Maria de Martorelles. També anomenat Dolmen de Castell Ruf, és del període calcolític (2200 / 1800 ac) per a cista megalítica, descobert per Mossen Fàbregues, i en dóna notícia J. Estrada en la seva "Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrededores", el 1955. És de planta rectangular amb dues lloses a cada banda i amb una coberta partida en dues parts. Al seu costat hi havia un MENHIR, que va ser traslladat a la plaça de Santa Maria de Martorelles.

Passarem per 4 fonts naturals:
1- FONT SUNYERA (raja).
2- Font de Sant Domènec i el Ca (seca).
3- FONT DE LA TEULA (cau una gota).
4- FONT DE LA MERCÈ (raja).

INICI: Parc i pista poliesportiva de Santa Maria de Martorelles.

RECORREGUT (circular, en sentit anti-horari).
- Poloesportiu.
- Ermita de Sta Maria de Martorelles i lledoner monumental.

- Carrer de la Font Sunyera.

- Camí de sorra: entrada al "Parc de la Serralada Litoral. SL-C 120. Passem cadena.

- FONT SUNYERA (raja). Natural, sense garantia sanitària.

- FONT DE SANT DOMÈNEC I EL CA (no raja). Hi ha una gran taula de fusta amb banc i al costat una petita cavitat que sembla excavada artificialment.

- FONT DE LA TEULA (raja una gota). Natural sense garantia sanitària. Banc de pedra. Zona trinxada pels senglars.

- Tram de trialera, amb graons fusta (SL-C 120). Sotabosc tupit.

- Enllaç amb pista ampla, que connecta amb el GR 97.3

- A la cruïlla de pistes ens desviem cap el Turó de Castellruf, pujant per un tram pedregós.

- Sitja.

- TURÓ DE CASTELLRUF (459 m.a.). Al cim s'hi havia alçat un castell vers el segle XI (castro vociato Radolphi) esmenat el 1060 en el "Libri Antiquitatis" de la catedral de Barcelona, actualment queda dempeus algun mur barrejat amb el vell poblat iber. Al costat del mirador surt un corriolet desapercebut enmig de matolls que ens condueix als vestigis del poblat iber de Castellruf.

- POBLAT IBÈRIC DE CASTELLRUF. S'exten pel cim del turó del mateix nom. "El vessant Est comprèn un perímetre d'unes 0,5 Ha, delimitat per dues muralles, la primera d'uns 115 cm de gruix envoltava la part superior del turó i l'altre a uns 13 m per sota i paral·lela a la primera. Amb la muralla de la cara de ponent, aquest nucli és veí dels altres poblats que hi ha a la serralada com el del castell de Sant Miquel, pertanyent al municipi de Montornès."

Visitat el poblat iber reculem fins la cruïlla de pistes anterior que enllaça amb el GR 97.3 i continuem en direcció cap a la Conreria. Als pocs metres a la dreta trobem el

- DOLMEN DE CASTELLRUF. "El dolmen Neolític de Castellruf és un Megàlit que forma una cambra quadrangular amb unes mesures aproximades de 160 cm de llarg per 150 cm d'ample i d'alçada uns 60 cm, al seu costat s'hi trobava un menhir que actualment es pot veure a la plaça de Santa M. de Martorelles." (*)

- Trencall, deixem el GR 97.3.

- Bassa de senglars

- Enllaç GR 97.3

- Esquerre: trencall corriol tipus trialera molt trencat sotabosc, que estalvia un bon revolt de la pista.

- Sortim a pista forestal: davant nostre s'obre la vall i les vistes al Castell de Sant Miquel.

- Cadena. Cruilla.
- Continuem pel Torrent de Can Gurri.

- FONT DE LA MERCÈ (raja), molt bonica, hi ha un mur de pedra i petit rec.

- Bassa de Can Girona
- CAN GIRONA
- Terrenys d'acampada de Can Girona.
- Can Bernades, vinyes.
- Pista de grava.
- Cementiri CEIP Les Mimoses.

Fi de la circular.

*******

* DOLMEN DE CASTELLRUF
"Excavacions: Prospecció d'Imma Bassols, pel Museu de Mataró, dins del projecte "El Poblament Prehistòric a la Serralada Litoral (Maresme - Vallès Oriental), al 2001.
Materials: No.
Planta: Extreta del plafó explicatiu.
Orientació: Les 4 cares del dolmen orientades, aproximadament, als 4 punts cardinals, laterals al N i S, capçalera a l'E i entrada a l'O.
Dimensions: Cambra: 1,60 m de llargada, 1,40 m d'amplada mitjana i 0,95 m d'alçada màxima actual.
Túmul: De 7 m de diàmetre de tendència circular. El dolmen resta enterrat 0,50 m en el túmul.
Lloses: 2 verticals laterals, 1 de capçalera desarrambada cap a l'interior de la cambra, ben ancorades a terra, 1 molt rectangular a l'entrada, escapçada per permetre l'accés a la cambra, 2 cobertores triangulars i treballades per les 2 cares.
Accés: Des de la Plaça Joan Matons de Santa Maria de Martorelles anem pel Carrer de la Font del Cà. A uns 500 m agafem camí que surt a l'esquerra i que està tancat amb una cadena. El camí remunta per l'esquerra d'una pedrera. Passarem les instal·lacions de la cantera, a la dreta, deixarem un camí a l'esquerra, arribarem a un replà damunt de la cantera, passem dues torres elèctriques a l'esquerra i una pista tancada per una cadena i arribem a una cruïlla, amb el Poblat ibèric de Castellruf cap a l'esquerra, dalt del turó, seguint recte arribaríem a la Font de la Mercè. Agafem el camí de la dreta 40 m fins escales a la dreta que porten al dolmen en 7 m."

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Dolmen+de+Castellruf&x=0&y=0

* POBLAT IBÈRIC DE CASTELLRUF:
La majoria d'habitatges o habitacions documentades, es troben adossades a la muralla superior del SO (la que dóna al vessant del Vallès), unes 11, també es trobà un forn fet de tàpia envoltat d'eines de ferro, ja que aquella gent el treballava, també una sitja en una habitació tocant a la muralla i una bona diversitat de peces ceràmiques i d'altre indole. A la muralla s'hi documenten cinc obertures triangulars a la zona de ponent, se suposa que podrien ser sortides d'aigua de les cases.

Un fragment d'àmfora fa suposar que l'inici del poblat fos al final del segle VII o principis del s. VI abans de Crist, però el que és segur és que el primer nivell és de la primera meitat del s. IV aC, també se suposa que l'abandonament definitiu volta entorn de l'últim quart del s. III o principis del s. II aC."

"L'any 1984 si portaren a terme les primeres excavacions sistemàtiques les que varen ser les que definiren més exactament les dates d'ocupació del poblat (...)
(*)
(https://josepbaliusplanellas.blogspot.com/2014/12/castellruf-un-turo-amb-forca-historia.html?m=1).