Dolmen de'n Genis, Ermita de Sant Climent, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Onofre, Puig Castellà.

En aquesta ruta gaudirem d'unes magnífique vistes i també farem un recorregut històric de molts segles de diferència. Veurem una tomba megalítica, un poblat íber i un monestir gòtic del segle XV

POBLAT ÍBER DE PUIG CASTELLÀ

El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m d’alçada, amb una superfície que deu superar lleugerament els 4.000 m2. Les magnifiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès.
Al voltant del poblat, però la zona de plana, hi havia altres assentaments que hi estarien vinculats, entre els quals destaquen l’assentament rural de can Calvet i les Sitges del carrer d’Extremadura, una zona, potser comunitària, on es devia emmagatzemar l’excedent de cereal que segurament s’utilitzava per comerciar amb els grecs, cartaginesos o romans. El paisatge natural era molt diferent del que avui coneixem: la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari, i possiblement la major part de la costa era zona d’aiguamolls. La vegetació de la serralada litoral estava formada bàsicament per boscos d’alzines amb presencia de roures i pins, amb un sotabosc de grans arbustos. La fauna comprenia espècies avui desaparegudes com el cérvol, el llop o el porc senglar. L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries. L’organització urbana del poblat ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat complexa i organitzada. L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven el desnivell. Tots els habitatges de les zones N i NO tenen una primera fase de construcció de finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i disposaven d’una llar de foc. S’han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la mòlta de gra o la metal·lúrgia.
Els habitants de la darrera fase d’ocupació del poblat hi deixaren gran nombre d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, com ara el capfoguer, beines, ganivets, fíbules, eines agrícoles i, fins i tot, un tresor de dracmes de plata d’Empúries.
Aquest fet fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, a finals dels segles III o inicis del s. II aC, possiblement vinculat als esdeveniments de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC), o bé amb els esdeveniments de la gran revolta indígena de l’any 196 aC.
El poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà. Les primeres excavacions arqueològiques es van dur a terme entre el 1904 i el 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys. L’any 1919 els donà a l’Institut d’Estudis Catalans, el qual inicià unes noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep de C. Serra Ràfols.
Entre el 1954 i el 1958 es van reprendre les tasques arqueològiques sota la cura del Centre Excursionista Puigcastellar. L’any 1997, el Museu Torre Balldovina va iniciar noves museístiques al poblat, de les quals cal destacar l’arranjament de l’entorn i els accessos, la consolidació de les estructures per tal de garantir-ne la conservació i, també, l’adequació didàctica del jaciment.

CAU DE'N GENIS
La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.

SANT JERONI DE LA MURTRA

Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, propera a la ciutat de Badalona. Va pertànyer a l’orde dels jerònims i va ser fundat, el 1416, pel mercader barceloní Bertran Nicolau, sobre l’antiga casa de Ça Murtra. Els monjos el van habitar fins al 1835, data de la seva crema parcial. Afectat per la desamortització de Mendizábal, el monestir va ser subhastat i es va convertir en colònia d’estiuejants durant molts anys. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López va comprar el lot principal per tal de convertir-lo en recinte de solitud i silenci i, també, per aconseguir-ne la restauració.
Un fet notable va ser l’entrevista dels Reis Catòlics, benefactors del monestir, amb Cristòfor Colom, en arribar del seu primer viatge al Nou Món, l’abril del 1493. Colom es va emportar al jerònim fra Ramon Pané al seu segon viatge, que és considerat el primer evangelitzador i etnòleg d’Amèrica pel seu treball amb els taïns de La Hispaniola, avui República Dominicana.
El monestir és conegut com La Murtra a causa del arbust que donava nom a l’antiga masia. Las seves flors blanques són símbol de pau. No obstant això, el seu nom canònic és Santa Maria de la Vall de Betlem.
Els monjos jerònims es consideraven a ells mateixos ermitans en comunitat, tot seguint l’exemple del seu patró, sant Jeroni. Passaven bona part del dia en solitud i silenci, fent contemplació i pregària. Però també vivien la dimensió comunitària: resaven l’Ofici Diví, feien els àpats i certes activitats conjuntament. A més, totes les decisions que afectaven a la comunitat es prenien per consens.
A l’orde jerònim no hi ha sants canonitzats, per humilitat no ho han volgut. Amb tot, alguns priors de la Murtra tingueren fama de santedat ja en vida: Jaume Planas, Reginald de Ruan i Miquel Piquer, el s. xv, o Agustí Galzeran de Gualbes, Pere Benejam, Pere Alsina i Mateu Blanch, el s. xvi, entre d’altres.
A més de les seves repetides visites, van ser bene-factors del monestir al llarg del temps, reis com Joan II, els Reis Catòlics, Carles I, Felip II i l’emperadriu Maria; nobles com Francesc Olivó d’Auvèrnia; intel·lectuals com Jaume Ramon Vila, Fèlix Torres i Amat, i artistes com Santiago Rusiñol i Eliseu Meifrèn. El 1993 es van comme-morar els 500 anys de l’entrevista entre els Reis Catòlics i Colom, amb l’assistència dels Reis Joan Carles i Sofia i del president de la Generalitat.
L’eix del monestir és un claustre de dos pisos, obra de Pere Bassets i Jaume Alfons (que també va dissenyar el de Montserrat). Al seu voltant hi havia les principals dependències: la porteria, l’Obra Nova, l’església, el capítol, el refetor, la cuina. Al pis de dalt es trobaven les cel·les i l’accés al cor de l’església.
El claustre, del gòtic tardà, conté abundant decoració escultòrica, encara policromada. Als permòdols trobem retrats de monjos, papes, reis, nobles, consellers, mercaders. Als arrancaments dels nervis de les voltes hi ha motius heràldics i, a les claus de volta, escenes bíbliques, sants i escuts. Al bell mig del jardí hi ha un brollador renaixentista, acabat el 1502, a més d’un pou del 1469 i un exemplar de murtra silvestre de més de cent anys.
Altres estàncies són la torre de defensa (1598), l’Obra Nova (s. xvi), l’hostatgeria, les dependències agrí-coles, l’infermeria i el celler. Va comptar també amb arxiu, biblioteca i farmàcia. El refetor va ser construït gràcies al rei Joan II. Conserva pintura gòtica i barroca i un mural al·lusiu a una visita de Carles I. L’església, avui enrunada, és en part obra de Tomàs Bersa, constructor de l’antiga Universitat de Barcelona i del Pati dels Tarongers de la Generalitat.


ERMITA DE SANT CLIMENT

Petit edifici de planta rectangular (2,5 x 3 m), amb una capçalera semicircular,
volta arrodonida per l’exterior i coberta amb rajoles de terraat.
A la façana hi ha la porta rectangular amb pedres d’emmarcament i llinda de
fusta. Damunt una petita obertura, quasi una espitllera.
La part superior de la façana és a mode de frontó rodó amb uns acabats rectes.
Aquest frontal està fet de maó vist i sobre ell un cos per ubicar-hi una campana.
L’exterior està sense revocar i veiem els materials de construcció que són
pedres sense treballar, ben disposades, omplint els espais del mur.
Davant la porta està la resta d’un pilar que fa pensar en l’existència primitiva
d’un porxo.
Erigida pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra a fi de retirar-se en oració per
temporades.
El Consistori del Cenobi l’any 1615 va exposar les dificultats que tenien per
aconseguir aigua i veient que els remeis humans fins ara emprats no havien tingut
èxit decidiren acudir als remeis divins, i decidiren construir una capella en honor de
Sant Climent, patró de l’aigua.
S’edificà al segle XVII (1673) i feren una processó annualment.
El Nomenclàtor de 1860, la descriu com una ex-ermita.
L’any 1980 fou reconstruida pel Centre Excursionista de Badalona

Ermita de SANT ONOFRE
Este pequeño oratorio fue construido por los monjes del cercano Monasterio de San Jerónimo de Murtra, en un lugar aislado denominado la loma de las ermitas. Edificada en el siglo XV (1498-1501) con la finalidad de retirarse a orar. El 3 de mayo la comunidad de monjes sube en procesión hasta la ermita.
Al templo se llega por el camino que sale del Coll de Vallensana o por el Coll de Puig Castellar, desde Santa Coloma de Gramanet.
La ermita presenta planta rectangular, con ábside recto y cubierta con tejado a dos aguas. La portada con arco de medio punto adintelada. La luz entra en el interior a través de dos ventanas, una sencilla en la cabecera y otra de arco de medio punto, más ornamentada en la fachada de la entrada.
Cabe destacar las vistas panorámicas de Badalona y Barcelona, que se tienen desde el lugar donde está emplazada la ermita. Destacando la visión del mar que se asoma por detrás del templo.
Si fas la ruta valora si us plau.