Doñana (1). De Matalascañas al Rancho Enrique per la platja del Parc Nacional

La caminada d'avui és un luxe doncs la farem per una de les costes verges més àmplies d'Europa, de més de 30 Km. entre el poble de Matalascañas i la desembocadura del Guadalquivir, davant de la població de Sanlúcar.
Les platges de Doñana estan modificant constantment el seu perfil degut a les regressions marines des de segles enrere.
Els vents de component SW transporten de forma continuada sorres sobre la platja del parc Nacional, que posteriorment són traslladades a l'interior, formant els trens de dunes mòbils.
És una caminada per la platja de l'Espai Natural de Doñana que parteix del Gran Hotel del Coto de Matalascañas, pertanyent al municipi d'Almonte, i que al llarg de prop de 5 km de platja (anada i tornada 9) direcció Sanlúcar, arriba al darrer ranxo de pescadors (Enrique) anterior a Torre Carbonero.
Anteriorment hem deixat enrere els ranxos Mona 1, 2 i 3, Murillo, Chimbo, Mondaca 1 i 2 i Germans López.
Aquests ranxos de pescadors són els únics permesos actualment a Doñana sempre que mantinguin l'activitat pesquera, tant ells com els seus descendents.
Així el del ranxo Murillo ja s'ha retirat i deixava el ranxo, com molts ho van fer anteriorment.
Ells tenen permís per circular amb els vehicles per la platja, en aquest cas fins a Sanlúcar on tenen la seva residència.
Com a curiositat assenyalar que aquest ranxo i un altre anterior disposen de pous d'aigua dolça de molt bona qualitat.
Vaig treure el cap tan sols darrere dels ranxos per fotografiar les seves innombrables dunes mòbils ja que en aquesta zona del Parc no està permès l'accés.

A la tornada al final entro al sender de taules de fusta que em porta a l'hotel, entre dunes mòbils envoltades de vegetació, principalment savines, ginebres i pins pinyer.