Donostia (la Zurriola) a Pasaia pel GR 121 i tornada pel Monte Ulia

Donostia (la Zurriola) a Pasaia pel GR 121 i tornada pel Monte Ulia
Ha estat una caminada més a Euskadi, Guipúscoa, un clàssic dels donostiarres, anar del seu poble al del costat, Pasaia, per un camí costaner, on quasi mai deixem de veure el mar Cantàbric, si bé no tant a prop com podem fer a la nostra estimada Costa Brava. És una costa molt diferent, si bé és feréstec, jo diria que mai presenta unes cales espectaculars, sin cales o penya-segats, que la mar oberta, el Cantàbric els hi treu importància, alhora que, si al nostre país, Catalunya, ens pot molestar sovint la salvatge edificació del litoral, aquí a Euskadi, i en aquest punt en concret, el sota bosc, la Maya baixa, i vegetació arbustiva no ens deixen fruir amb intensitat. I per últim, tenim que les cales ni tenen ni de bon tros la tonalitat, el color, la brillantor de la Costa Brava, aquí són grises, tristes. Aquí tindrien doncs la manifestació comparada entre la Mediterrània i l'Atlàntic, aquí tenim com s'ha modelat doncs el caràcter, el tarannà dels seus respectius habitants. Compte, no és una crítica, és una comparació sense malícia de cap mena.
Déus doncs que en tractar-se del camí de Sant Jaume del Nord, i la volta a "l'estany" dels donostiarres, això era un mercat, i en ser diumenge i no ploure, encara més.
A destacar, les escales i més escales de sortida des de la platja de la Zurriola, i també a la Punta de Sant Pere-Pasaia, que no té massa interès, excepte que és una entrada natural al port de Pasaia, amb vistes a mar obert, així sí un "continent"d'escales, no les he comptat, però més de 300 escalons de baixada, i tornem a pujar. Tornada per l'interior , Monte Ulia, poc interessant i massa terra dur.
Si algú la vol fer, li aconsello fer-ho en sentit invers.
Salut, força i endavant.