Dosrius Canyamars Pou de Glaç

Excursió que sortint de l'aparcament de Dosrius fa ruta cap a Canyamars i fins el pou de Glaç , fent el retorn novament al punt d'inici .

Llocs d'interès del recorregut

Dosrius
Dosrius és un municipi de muntanya de la comarca del Maresme.
Està situat a la capçalera de la riera d'Argentona (dita allí de Dosrius), en el límit amb el Vallès Oriental. El municipi està format pels nuclis de Dosrius, Canyamars i Can Massuet-El Far.
Els diumenges hi té lloc el mercat setmanal.
Si bé el topònim del municipi apareix documentat per primer cop el 963 com a Duos Rios, diversos descobriments arqueològics ja han demostrat presència de població durant el paleolític, així com posteriorment de nuclis ibers. També hi ha constància arqueològica de la presència romana (sitges i tombes),i que a l'ermita de Sant Llop hi acamparen durant les incursions carolíngies. El Castell de Dosrius, un del més antics de Catalunya, esdevé un enclavament estratègic a l'Edat mitjana, i allotja la nissaga dels Dosrius.

Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és l'església parroquial de Dosrius (Maresme), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. L'església és dedicada a sant Iscle i santa Victòria.
És un ampli edifici d'estil gòtic i té un campanar de torre quadrada. La façana principal té la porta d'entrada amb relleus esculpits sobre fines columnetes motllurades; és coronada per una llinda, un arc de mig punt que aixopluga un semicercle en forma de petxina i un ull de bou.

Destaquen els detalls escultòrics dels brancals del portal principal de l'església. D'estil gòtic tardà situat a banda i banda del portal. Hi ha representades cares alades amb expressió de sofriment que envolten un monstre, i les ànimes amb un angelet al centre.Consisteix en una representació de caràcter alliçonador per als no creients. També són destacables les gàrgoles del campanar de l'església. Situades als angles de les parets de la torre, de la part més vistosa, es fan notar per ser les úniques amb semblant animal o de fera. D'estil gòtic tardà, ja que el temple en conjunt data del 1533, aquestes gàrgoles testimonien el pas del temps, que ha desgastat el granit fins a esborrar-ne detalls del treball escultòric. Estan col·locades com a un carreu més dels angles del campanar.

Sant Esteve de Canyamars és l'església parroquial de Canyamars, municipi de Dosrius (Maresme), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català
L'església parroquial de Sant Esteve de Canyamars és un edifici senzill. Està coronat per un característic campanar d'espadanya amb quatre finestrals allargats. A la mateixa façana hi ha la porta d'entrada, amb llinda i timpà d'arc de mig punt al damunt, amb relleus esculpits, i un òcul rodó. L'absis és poligonal i les finestres que il·luminen l'interior són esbiaixades.
Els murs són de pedra, amb aparell irregular excepte als angles i les obertures, que són fetes amb aparell gran i ben tallat.

El timpà presenta un arc de mig punt, d'onze dovelles, i un fons de carreus. On descansa l'arc, hi ha petits motius esculturats. Són dues cares amb ulls aparentment tancats i emmarcades en cercle en una petita motllura. És curiós d'observar que el tipus de pedra utilitzada per esculpir aquestes dues cares és diferent a la utilitzada per fer la resta del portal, que és de granit. El timpà se situa damunt el portal, d'un estil que sintetitza el prototipus gòtic tardà, abundant al Maresme. La llinda recta està decorada amb feixos de columnetes. L'estat de conservació és notable.
L'església és esmentada des del 1334. L'edific, senzill i de petites dimensions fou ampliat al segle XVI. Fou sufragània de la parròquia de Dosrius del segle XIV al XVIII.
El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI.
Generalment els detalls escultòrics eren realitzats per picapedrers agremiats.

Pou de glaç de Canyamars és un monument del municipi de Dosrius (Maresme) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada, aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.
Tot i estar en estat d'abandonament -gairebé cobert de vegetació- la construcció es manté en peu. Pels voltants es conserven en mal estat petites voltes de maó, que se suposa eren els ponts que comunicaven el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava. L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats, i ha realitzat tasques d'arranjament i senyalització .

Informació extreta de Viquipèdia .