DUESAIGÜES - PLA DELS POUS -L'ARGENTERA -FONT DEL GALÀPET - CASTELL MONESTIR D'ESCORNALBOU - CAMÍ DEL CASTELL - DUESAIGÚES

Fantàstica ruta per terres del Baix Camp, visitant llocs interessants com són les poblacions de Duesaigües i L'argentera. Sens dubte el punt culminant de la ruta, tant pel seu interès com per l'altitud, el constitueix el Castell-Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou.
Llàstima que avui dilluns 31 de juliol no era possible visitar l'interior de les instal·lacions, però la visita als exteriors ja ha valgut la pena.
Baixada fins a Duesaigües per una pista forestal amb molta ombra i amb el regal de poder refrescar-nos al final del camí als Rentadors amb aigua molt fresqueta.
Com a colofó ​​a una bona jornada de senderisme, i perquè els restaurants de la zona estaven tancats per ser dilluns, ens vam desplaçar a la població de Vilanova d'Escornalbou per dinar al restaurant Ca L'Amadeu que recomanem perquè la relació de qualitat/preu /amabilitat de l'establiment ha estat insuperable.
Us desitgem una bona caminada.

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA :

DUESAIGÜES:
Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.

L'església parroquial és d'estil renaixentista, i està dedicada a Santa Maria. Està documentat que ja existia al segle XIV, però va ser renovada sobre l'antiga amb el permís de l'arquebisbe i beneïda el 26 de setembre de 1753, diada dels patrons sant Cosme i sant Damià. La festa major se celebra el 15 d'agost en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu.

El terme de Duesaigües és travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Móra la Nova, disposant d'un baixador en servei. Per salvar els dos barrancs que hi ha, el 1889 es construïren dos ponts de pedra, amb 14 arcades l'un i 9 l'altre. El viaducte més llarg (viaducte dels Masos) té una alçada màxima de 36 m, i fou declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Durant la passada guerra civil, Duesaigües fou bombardejat per l'aviació nacional del general García-Morató, ja que aquests ponts eren un important objectiu militar. Al final de la Batalla de l'Ebre, a la tardor del 1938 el pont gran fou dinamitat pels mateixos republicans. Reconstruït en finir la guerra, encara s'hi pot veure al seu bell mig, la gran cicatriu blanca d'aquella desfeta.

RENTADORS DE DUESAIGÜES:
El Rentador de Duesaigües són uns safareigs públics de Duesaigües (Baix Camp) inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una construcció de planta rectangular amb una coberta que té una obertura rectangular al centre, on desguassen els vessants de la teulada. La piscina ocupa l'espai central del safareig i s'hi accedeix per una arcada rebaixada sobre uns pilars de maó vist. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra també amb arcada rebaixada i tancades amb un forjat. Un dels costats també té d'altres finestres que permeten ventilar i il·luminar el safareig.

L'ARGENTERA:
L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Es creu que va ser fundat pels romans, que hi van explotar la galena. Abandonat més tard, fou part de les terres donades vers el 1162 a Albert de Castellvell, senyor de Siurana (des del 1153), el qual les va infeudar al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf. El 1180 un terç de les terres de Sant Marcel i la Vall de Porrera, que incloïen les terres de l'Argentera, va ser donat pel rei a Pere de Deu, i llavors se l'anomena "Illas Argentera", confirmant a més la cessió d'Albert de Castellvell al monestir de Sant Vicenç. Aquesta dualitat de cessions va provocar diferències resoltes el 1203: el monestir en va restar propietari (i més tard va cedir el terme a la Cartoixa d'Escaladei) i Pere de Deu en va fer renúncia. El poble existia ja el 1178, i s'havia construït una església romànica que amb el temps va quedar al mig del poble i fou abandonada, quedant rodejada pel cementiri. Fou redescoberta el 1918 per Eduard Toda i Güell, que la va comprar per a utilitzar els materials per a la restauració del castell d'Escornalbou. Al segle XIII va quedar integrat dins la baronia d'Escornalbou. El 1339 va passar a formar part de la Comuna del Camp.

El 1348 l'arquebisbe de Tarragona Sanç López de Ayerbe, baró d'Escornalbou, va contractar l'explotació de plom i argent al Puig Rodó, i durant uns 50 anys les mines van estar en explotació. En aquesta època les esglésies de Duesaigües i Les Valls eren sufragànies de l'Argentera.
A finals del segle XVIII va arribar als 219 habitants i es va construir vers el 1750 l'església de Sant Bartomeu, abandonant-se l'anterior, que fou finançada amb el quinzè de les collites de la gent de l'Argentera, Vilamanya i La Trilla. La primera pedra es va posar el 1751 i fou inaugurada el 1753. El junt de 1838, bona part dels objectes de culte retirats d'Escornalbou van ser depositats a l'església de Sant Bartomeu.

FONT DEL GALÀPET:
Enmig del barranc que baixa entre Puigferrós i Santa Bàrbara en el camí des de l'Argentera cap al castell d'Escornalbou, ens acostem a aquesta font. L'ambient és fresc i humit tot i que sovint gairebé no raja aigua.
L'entorn es dins de l'alzinar, on trobem disseminats alguns pins. En el sotabosc hi ha força molses i falgueres, polipodi i això ens regala un entorn que és aprofitat per animals que busquen refrescar-se i humitejar la seva pell.

CASTELL-MONESTIR DE SANT MIQUEL D'ESCORNALBOU:
El Castell Monestir d’Escornalbou de Riudecanyes és una peculiar mansió senyorial de principis del segle XX. Està format per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. El seu propietari, el diplomàtic, egiptòleg i filàntrop Eduard Toda, va seguir la moda de l’època de convertir edificis històrics en residències burgeses.

El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d’Escornalbou. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835) va quedar practicament en ruïnes, fins que va ser adquirit per Toda el 1911. El va reformar seguint una interpretació molt personal. Fins i tot va decidir obviar les recomanacions i indicacions de Puig i Cadafalch. Així, es van enderrocar construccions, es van aixecar torres d’un exòtic estil medieval i es van reconvertir espais per adaptar-los a les necessitats i gustos del propietari.

El resultat és encara visible avui: de l’antic monestir només se’n conserva l’església romànica, algunes restes de la sala capitular i l’estructura del claustre, que es va convertir en un mirador-jardí amb vistes al Camp de Tarragona. Del castell, convertit en casa senyorial i escenari de trobades de les principals figures de la Renaixença catalana, en destaca la biblioteca i la rica col·lecció de gravats, ceràmica, mobles i peces de la col·lecció que Toda havia reunit en els seus viatges.