E-1075 RIERA GUALBA 20221230 (21,680Km 9;25 AC;1409)

Si bé la pujada és fàcil de seguir el desviament a la Creu Gran ja hi ha algun dubte, el descens a la riera molt bé; però seguir el riu amunt vora l’aigua, per contemplar tota la seva bellesa rocallosa i apropar-se a la Creu Petita sense cap fita, ja t’has de deixar portar per la intuïció. Alguns punts de pintura mig esborrats pel temps indican la direcció al salt i gorg.
El tram fins a la Central de Dalt està atapeït per la vegetació, però es pot anar fent. A la cua del petit embassament hi ha un petit salt. A uns 10 minuts més amunt s’arriba al Salt de Corbera, prenent un desviament del sender principal que surt a l’esquerra. Digne de veure.
Pujar pel sender fins a Can Corbera no hi ha res de comentar, fins a travessar la riera que s’ha de seguir el track, ja que per les feixes és fàcil perdre’s. Un cop s’entra a la pista forestal anirem de dret a l’embassament de Santa Fe.
El descens des del Turó de Morou té l’encert de passar i contemplar l’empedrat, després pista per donar i vendre. A partir del punt 41 s’entra en un corriol entretingut i maco de seguir si no fos pels dubtes que genera la manca de fites i senyals. Fins al punt 43 no em puc despistar ni treure la vista del GPS, salto de sender a pista i viceversa, amb les 7 hores de marxa que porto festejant el Montseny no estic per bromes.
Immediatament, abandono el tros de pista per introduir-me a una altra abandonada de la mà de déu, i tan oblidada que en pocs minuts estic lluitant amb un esbarzer més espès que el tapís de la Creació de la catedral de Girona. És la garlanda de l’excursió! Fujo de la maleïda pista enfilant-te’m al bosc, seguint-te-la en paral•lel uns metres pel seu cim, fins que no puc continuar i entro de nou al fastigós esbarzer. El que ha fet el track no dubto que sabia a on anava perquè amb aquell indret, si no és per obligació s’han de tenir molt ben posats per passar-hi. Veig bardisses doblades per altra gent que hi ha remenat, pel qual no dubto que és el camí correcte. Així i tot, em recordo de tots els sants de cel i dels dimonis de l’avern.
A continuació torno al festival de pistes i corriols, que m’obliguen de nou a recolzar-me del GPS, de fites res de res. Entro a la pista principal que va de Gualta a Riells a les 16,04 i a mamar pista fins a les 17:36, aquesta rematada final va superar els 4 Km.
El camí de baixada és apte per la gent dels entorns que s’ho coneix bé, però pels que venim de fora és un martiri per la manca de senyalitzacions i el descuidat que ho tenen. Qui vulgui repetir l’experiència que porti un podall, guants de cuiro i camisa de cotó gruixuda, sense endescuidar-se del GPS. A més si els nous aventurers van bé de temps, que col•laborin posant-hi alguna fita per ajudar als incauts que vinguin posteriorment.