E-Ruta dels Dolmens de la Serra d'en Cals

Coordenades (lat,lon): 4639320N 507184E
Elevació:  246 metres

Santa Coloma de Fitor es troba situada al vell mig de diferents camins que transcorren per el sector nord-occidental de les Gavarres i uneixen la plana de l’Empordà, la Vall d’Aro i el Mediterrani. El topònim de Fitor, probablement prové de una antiga fita que marcava el límit entre els nuclis romans de Palafrugell (Palatium Maurore) i Calonge

Fitor al principi de l’edat mitjana ja era un nucli de població estable. Això ens ho confirma un document mil·lenari excepcional que s’ha conservat fins als nostres dies: l’Acta de Consagració de l’Església de Fitor.

L’església que veieu avui en dia és el resultat de diferents ampliacions i remodelacions del temple del segle X, del qual encara es pot apreciar l’absis semicircular fet amb opus spicatum, part de la nau i la base del campanar.  Posteriorment s’amplià ja en plena època romànica, i s’aprecia la influència Lombarda en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar. Aquest es troba unit visualment  directe o indirectament amb tots els masos de Fitor, el Castell de Montgrí, la torre de Sant Sebastià i el Castell de Begur, formant part d’un entramat visual que uneix la costa amb el rerepaís i les valls interiors de les Gavarres.

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 4639720N 506932E
Elevació:  240 metres

Depenent de la Casa Pairal de Mas Cals, Can Marines de Fitor, es avui un munt de runes. Abandonada als anys 40 del Segle XX, queda amagada entre el Mas Cals i Fitor, en un indret elevat, discret. Fou coneguda per ser una mena d’hostal, un lloc de pas, on s’hi barrejàren personatges ombrívols i dones que anàven a parir de forma amagada. Històries com les que relata Miquel Torroella i Plaja en el seu llibre “Cuentos que son històrias”. On es relata l’existència d’una màquina de fer moneda i com els Mossos d’Esquadra detingueren a en Baldiri Casas, propietari de Can Marines, que acabà morint al presidi de Ceuta, acusat d’un crim que no havia comès..

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 506289N 4640233E
Elevació:  151 metres

El Camí Ral o Camí Reial, es el nom que en època medieval se l’hi dona als antics camins públics. Molts d’aquests  camins ja existeixen des de la prehistòria, i els pobles del mediterrani els feren servir i els ampliaren en totes les èpoques. Així en època romana la Via Augusta dels romans, nom que se l’hi donà al camí que unia Roma amb Càdis pel seu pas per la península Ibèrica, fou un dels eixos vertebradors de l’Imperi.

Les roderes que teniu al davant, marques de carros i tartanes, són les petjades del trànsit i el comerç que des de fa segles passa pel Camí Ral que va de Palamós a la Bisbal i Girona.

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 506246N 4640327E
Elevació:  172 metres

El Mas Cals s'identifica amb l'antic lloc de Calvos, que apareix entre els villarunculi associats a la vila de Fitor en la consagració de la seva església de Santa Coloma de Fitor l'any 949 , acompanyant altres establiments no localitzats. Es una dels assentaments medievals mes importants de la zona, i hem de presumir la seva existència ja en època romana.

Aquesta masia, actualment restaurada i dedicada al turisme rural, ha estat durant anys un dels referents del Camí Ral que hi passa just a davant. Durant segles ha donat repòs i avituallament als viatgers que feien anar aquesta via de comunicacions tant important. L’edifici, enmig d’una plana, respon a la necessitat d’explotar les valls internes de les Gavarres i els preuats productes dels seus boscos.

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 506200N 4642527E
Elevació:  147 metres

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 505745N 4640974E
Elevació:  126 metres

El Duc (Bubbo bubbo) és una de les rapinyaires més interessants de les Gavarres. Amb els seus ulls rodons i grans, de color mel, habita en roques i forats de grans suros o Alzina surera, l’arbre mes característic de les Gavarres. A aquestes roques se les coneix com les Roques del Duc, ja que antigament hi tenien un niu.

L’alzinar, el bosc més característic de la mediterrània septentrional, devia ocupar antigament la major part del massís, arrelant especialment en terrenys pissarrosos, profunds i humits, més abundants a la meitat nord. Aquesta comunitat presenta actualment però una distribució molt inferior a la que potencialment li pertocaria, com a resultat d’una perllongada pressió antròpica. Al marge de l’ aprofitament de llenya i carbó, bona part d’aquests boscos van ser substituïts per afavorir les suredes o per repoblacions de pins. Actualment molts antics alzinars són brolles arbrades o bosquines de rebrot, tot i que l’abandó generalitzat de moltes finques des de mitjans del segle XX es va traduint en una lenta recuperació dels boscos d’alzines.

Per les seves condicions d'humitat i clima temperat, l'alzinar és molt ric en fauna invertebrada que passa molt desapercebuda als nostres ulls i és malgrat tot poc coneguda. Aquests boscos alberguen també una gran diversitat de vertebrats. Així a les zones més humides, a prop de punts d’aigua hi viuen amfibis com la granota pintada, el tritó palmat o el gripau comú. Les aus més freqüentment observades són el gaig i el tudó, però els ocells més abundosos són els petits ocells, com el pit-roig, els mosquiters o el cargolet. També hi són representats els rapinyaires diürns, com l’esparver o l’astor, o nocturns com el gamarús i el duc.

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 505913N 4641188E
Elevació:  125 metres

Un  dels productes mes importants de les Gavarres fou el del carbó. El carbó vegetal  es produeix en el que s’han anomenat les Carboneres. Les carboneres eren grans piles de llenya de faig, roure i sobretot alzina que es tapaven amb terra, fent uns forats per que hi pogués entrar-hi l’aire. La idea era encendre la llenya i que s’iniciés un procés de cuita molt lenta que durava dies. Un cop tota la llenya es transformava en carbó i s’apagava la pila, s’extreia el carbó i es carregava en sacs pel seu transport.

Per saber-ne mes

Coordenades (lat,lon): 506048N 4641202E
Elevació:  125 metres

El Dólmen del Dr. Pericot es un sepulcre megalític situat al Puig de la Borralla .Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. La seva entrada és orientada al sud-est (150º +/- 5º). El monument visible presenta unes dimensions interiors de la cambra de 0.80m de llarg, 0.70m d’ample, 1.05m d’altura màxima.

Actualment el sepulcre es troba incomplert. Nomes s’hi conserven dues llosses corresponents a la cambra, la capçalera i una peça de la paret est. A l’entorn del monument hi trobem tres llosses caigudes que no es trobarien “in situ” però que probablement formessin part de l’aquesta estructura. A l’actualitat, no hi ha evidencies perceptibles del túmul ni cap peça de cromlech, però s’hi troben nombroses pedres a tota la zona excavada que formarien part de l’exterior del sepulcre i que podrien pertànyer a l’estructura tumular. Segons informen Esteve i Tarrús (1990) la disposició espaial de les llosses indiquen que el dolmen va ser pertorbat i després abandonat.

Destaca la documentació de cassoletes i reguerons sobre uns blocs de pedra de grans dimensions localitzats al sud d’aquest dolmen, a uns 5-6m aproximats  de distància.  S’hi troben sobre uns blocs de pedra horitzontals o lleugerament inclinades.

Per saber-ne mes

Al Puig del Clot del llorer hi trobem un sepulcre megalític i un conjunt d'inscultures. Pel que fa al sepulcre es tracte d'una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Els seu alineament longitudinal va del nord-oest al sud-est. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima. Actualment la cista conserva “in situ” 6 lloses de pissarra de la seva cambra. No hi ha cobertes. Vers llevant hi ha lloses que poden haver estat del sepulcre. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna se’n conserven testimonis visibles, així com probables restes del cromlec. A pocs metres vers els sud es pot apreciar l’existència d’inscultures. Aquestes es tractaria d’almenys una cassoleta de 8.5cm de diàmetre localitzada sobre un bloc de pedra d’uns 30 cm per 35 cm aproximadament  

Per saber-ne mes

Situat al Cim de Cals, amb una vista excel:lent sobre les Gavarres, el pla de l'Empordà i el Montgrí, es tracta d’un conjunt arquitectònic format per diferents murs i estructures arquitectòniques de pedra seca. Durant el setembre de 2011 es realitzaren dos sondeig per confirmar l’existència d’arquitectura i poder caracteritzar aquesta ocupació.

En el sondeig 1 es documentà un conjunt arquitectònic format per un mur de pedra seca de tendència circular/oval. El sondeig realitzat l’any 2011 permet deixar al descobert l’estructura en un àrea de 11,52m² aproximadament. S’arribà fins la roca natural sense trobar cap sòl d’ocupació clar ni material arqueològic.

Al sondeig 2 es documentà un conjunt arquitectònic format per dos murs de pedra seca amb orientació longitudinal nord-sud i est-oest que formen una cantonada. La densa vegetació no permet observar a nivell superficial tota la estructura, pero si que trobem evidencies de continuació del conjunt arquitectònic. El sondeig realitzat durant l’any 2011 ha permet definir clarament el mur est-oest en una superfície de dos metres 4.8m i el mur nord-sud en una superfície de 3m. Ambdues cares del mur han pogut ser identificades correctament i es documenta que el gruix dels murs és d’ aproximadament  1m. S’ha documentat un conjunt de lloses disposades horitzontalment a forma de enllosat interor. 

El Mas Cals s'identifica amb l'antic lloc de Calvos, que apareix entre els villarunculi associats a la vila de Fitor en la consagració de la seva església de Santa Coloma de Fitor l'any 949 , acompanyant altres establiments no localitzats. Aquestes estructures trobades al Cim de Cals podrien estar relacionades amb aquest nucli de població altmedieval.

Per saber-ne mes

El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és poder el més conegut d'aquesta part de les Gavarres, degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta “in situ”. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical en la fotografia de Cazurro, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent.  Del túmul que cobria l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis vistents.

El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarrús et al., 1990: 53).

Per saber-ne mes

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (170º +/- 5º). El monument visible amida interiorment 1,70m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1.10m d’alçada màxima.

Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.

Per saber-ne mes

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial de tendència circular i restes visibles del peristàlit (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud (180+/-5º). El monument visible amida interiorment 2.20m de llarg, per 0.80m d’ample, per 1m d’alçada màxima.

Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta “in situ”. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.

Per saber-ne mes

Ens trobem davant d’una llosa de grans dimensions (1.54m d’ample, 1.70m d’alçada aproximada i 50cm de gruix) i de morfologia arrodonida que es troba disposada de forma totalment vertical. La llosa es troba alineada en direcció sudoest-nordest. Durant els treballs d'excavació del 2011 es confirmà la intencionalitat antròpica de la seva disposició, però desconeixem la seva funcionalitat precisa, tot i que podria formar part de la capçalera d'una sepulcre similar al Dolmen dels Tres Peus.

Gràcies als sondejos realitzats a l’any 2011 es va documentar un nivell format per una gran acumulació de pedres de petites i mitjanes dimensions encaixades entre elles i que podrien formar part del túmul. Aquesta acumulació descansa sobre la roca natural. Es important remarcar que de forma immediata a la llosa s’hi documenta una fita actual com a indicador de separació de tres finques, d'aquí el seu nom.

Actualment (5-09-11), es conserva una única llosa de grans dimensions disposada de forma completament vertical. Hi ha una gran concentració de pedres de petites i mitjanes dimensions que formarien part del túmul.

Per saber-ne mes

Aquest és un dolmen del qual s’hi conserven restes visibles de la paret sud del passadís i de la possible coberta, una llosa de grans dimensions disposada horitzontalment i localitzada a l’extrem nord-est de la alineació. Les tasques d’excavació realitzades a l’any 2011 han permès confirmar la autenticitat d’aquesta alineació de lloses com a jaciment arqueològic de tipus megalític. La paret nord del passadís no es conserva. La totalitat del conjunt conservat presenta unes dimensions de 5,20m de llargària i 2m d’amplada.

Actualment (2-09-11), es conserven un total de 5 lloses de pissarra disposades de forma vertical i formant alineació en direcció nordest- sudoest.

Per saber-ne mes

El dolmen de la Serra Mitjana es troba vora un camí que ressegueix tota la carena. Es un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal, com el Dolmen el Llobinar. Aquest té un passadís d’accés a la cambra construït amb lloses clavades, de les que encara es poden veure un bon nombre. També es pot apreciar restes del túmul de tendència circular que el cobria. Aquests tipus de dolmens es datarien entre el Neolític Mitjà i el Neolític Final.

Aquest dolmen te la particularitat d’haver estat una de les “arques” , que s’esmenten en el precepte atorgat al Segle IX a la cel·la de Sant Climent de Peralta. Juntament amb el Dolmen de la Carena Jonquet-Vidal, marcarien un antic límit territorial.

D’alguna manera els megàlits es poden concebre com marques en el territori que tenen la funció de legitimar l’establiment d’una comunitat humana en un espai físic determinat, mitjançant la presencia dels seus ancestres, és a dir,  els seus avantpassats enterrats a les estructures megalítiques.

 Recentment, noves teories en la investigació sobre el Megalitisme a Europa assenyalen que les construccions megalítiques podrien haver actuat com elements de cohesió social en poblacions d’hàbitat dispers, ja que reafirmarien el sentit de la comunitat mitjançant el treball col·lectiu que implicava la construcció d’un megàlit. A més a més, al enterrar-se en aquestes sepultures els membres d’una mateixa comunitat (els ancestres) també es reforçaven els lligams entre els components vius d’aquesta comunitat.

Per saber-ne mes

Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, casoletes excavades a la roca, que formen part de la simbología del megalitisme a la zona.

La utilització dels gravatsen època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l'escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D’altra banda, però, la seva situació en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d'una vall o d'una plana rica en recursos naturals, fa pensar que també actuaven com a marcadors de territoris o de zones d'influència de les comunitats prehistòriques (Roqué et al., 1995).

L'antiguitat d'aquestes marques és sovint difícil d'establir. Tot i així, l’aparició d’aquests gravats sobre diversos jaciments prehistòrics, sobretot monuments megalítics (ex. Mas Estanyet), sembla evidenciar la seva antiguitat. Per tant, s’interpreta que bona part de les inscultures que apareixen associades als megàlits van ser realitzades pels seus mateixos constructors. A més a més, segons la tècnica de manufactura utilitzada en insculpir els gravats, la qual haurà deixat traces segons el tipus d’útil emprat, de pedra o metàl·lic, també aporta informació per establir la seva possible cronologia prehistòrica.

Per saber-ne mes

Us trobeu davant del dolmen de la Roca de l’Aglà, un sepulcre megalític del tipus galeria catalana, amb un passadís en forma de U. Aquest dolmen ja va ser publicat per lluís Esteva al 1965, qui comentà que el dolmen “presenta el aspecto de un castillo de naipes que se està desmoronando”. Actualment el monument conserva 10 de les lloses mes o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del túmul de tendència circular.

A diferència de les galeries cobertes d’altres indrets com les d’Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d’accés mantenen una alçada més baixa que les lloses que cobrien la cambra funerària. També presenten túmul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U o en V. 

Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, casoletes excavades a la roca, que formen part de la simbología del megalitisme a la zona

Per saber-ne mes

Us trobeu davant del Mas Plaja. Aquest probablement fou el Mas Vilanova, renombrat al Segle XIII amb el cognom Plaja. Aquest fou un militar oficial del rei de Castella, provinent de Cantàbria, amic dels oficials reials empordanesos Cruïlles i Rocabertí. Un cop acabada la victoriosa campanya militar al Rosselló, el Rei l’hi atorgà un mas en propietat, pel que mai pagarà impostos ni al regne ni a l’església.

Els Plaja foren una de les famílies mes innovadores a les darreries del segle XVII, ja que foren de les primeres en dedicar-se a la incipient indústria del suro. Al segle XVIII la producció de suro fou tant important a les Gavarres que esdevingué el motor de la puixança econòmica de tota la zona. Amb aquesta nova empenta, milloraren les comunicacions i es refermà la importància del Camí Ral, augmentà la població de Fitor i s’ampliaren els masos de la zona.  Tot aquest creixement  feu créixer la demanda de material de construcció, i al Mas Plaja s’instal·la una rajoleria que s’especialitzà en la fabricació de teules.

Per saber-ne mes