Ecos i Montgròs per Canals del Migdia, Micos i Salamandra, Passos de l’Esfinx i Roca Plana i Camins del Pont i Francesos

Magnífica ruta d’aventura sortint des de la Vinya Nova en la que enfilarem el Camí del Pont i la fàcil Canal de l’Ermità Mort fins un collet des d’on pujarem opcionalment a la Roca Mala (884m). Seguirem travessant el Clot i el Serrat de la Sajolida fins molt a prop del Portell del Migdia, inici de la sempre entretinguda Travessa dels Ecos en la que caldrà superar la Canal dels Micos i altres canals equipades fins coronar el cim de la Miranda dels Ecos (1223m), fantàstic mirador de la muntanya màgica. Continuarem davallant per l’exigent Pas de la Cadena i desprès farem la Travessa dels Aurons i el Recorregut del Pas de l’Esfinx amb diversos passos penjats fins abastar el Camí de les Comes, que seguirem fent pas per la Balma de les Pruneres, el Coll de les Comes i el Pas de la Roca Plana dels Llamps fins assolir el panoràmic cim del Montgròs (1133m). Per completar la volta davallarem pel Camí del Montgròs, la Canal de la Salamandra, la feréstega Canal del Migdia i el Camí dels Francesos.

***RESSENYA: Des de la N-II agafem la via lateral de Collbató i, a l’alçada de El Bruc Residencial, prenem el C/del Monestir i anem seguint indicadors cap al restaurant de la Vinya Nova per pistes en bon estat fins arribar a l’ample aparcament del restaurant. Iniciem la caminada prenent un cami al costat de la Vinya Nova que davalla amb trams esglaonats fins un altre aparcament situat al costat E del restaurant, des d’on anem (E) a buscar un cartell interpretatiu de la regulacio de l’escalada. Al costat del cartell agafem un cami barrat pels vehicles que surt amb tendencia al N i aviat arribem a una cruïlla de camins on trobem un nou cartell interpretatiu de la regulacio de l’escalada. Seguim el cami de la dreta (senyals blancs) tot planejant al NE, tot seguit el cami esdeve sender, rebutgem un corriol fitat a l’esquerra i seguim el nostre sender fressat (NE) que comença a davallar dins d’un bosquet fins el Torrent del Pont, que travessem i començem pujar a l’altre banda (Camí del Pont, senyals blancs) tot fent llaçades enmig de frondosa vegetacio. Despres d’unes quantes llaçades rebutgem un sender a la dreta i seguim el sender que portem (senyals blancs), que continua remuntant tot agafant tendencia al N pel vessant orografic esquerra del Torrent del Pont entre les enormes parets dels Pollegons (dreta) i del Serrat de la Vinya Nova (esquerra). Mes amunt ens desviem apenes uns metres a l’esquerra per coronar un petit espero que forma un bon mirador i despres seguim pujant pel sender (senyals blancs) amb alguns trams on encara s’hi pot veure l’antic empedrat i els contraforts. Tot seguit pasem al costat d’una petita coveta i seguim remuntant amb tendencia al N fins trobar un corriol a l’esquerra, punt des d’on fem una breu “anada-tornada” baixant per aquest corriol fins al llit del torrent, on trobem El Pont, una monumental pedra encastada al torrent que forma una mena de pont natural o cavitat on s’hi han format algunes colades estalagmitiques. Vist el Pont reprenem el sender fressat (senyals blancs), que continua pujant amb tendencia al N fent algunes llaçades. Mes amunt deixem una senda fitada a la dreta que mena a unes vies d’escalada i despres el sender planeja una mica per un bosquet ombrivol fins travessar el Torrent del Pont, des d’on encetem la pujada per la Canal de l’Ermità Mort tot fent llaçades i ziga-zagues ben traçades pel sender (senyals blancs), que continua avançant amb tendencia al N. Mes amunt la canal es tanca una mica pero de seguida s’acaba i tombem una mica a la dreta (SE, senyals blancs) per terreny obert fent un petit flanqueig que poc despres ens porta a una bifurcacio: seguim el sender de l’esquerra (senyals blancs), que continua pujant al N fent algunes llaçades i va tombant paulatinament a l’O per terreny obert fins abastar un collet. Des d’aquest collet fem una breu “anada-tornada” seguint un corriol a l’esquerra (S/SO, fites) que tot carenejant ens porta fins al peu de la Roca Mala, a la que ens efilem pel seu canto E fent alguna grimpadeta (Iº) fins el seu cim (884m), bon mirador. Fet el cimet retornem al collet, deixem definitivament els senyals blancs (que continuen al N) i davallem al NO per un corriol (senyals vermells) que fent un traçat sinuos s’endinsa en l’ombrivola raconada del Clot de la Sajolida. Aviat arribem al fons del clot, travessem el torrent i de seguida el corriol es comença a enfilar (NO, senyals vermells) fent alguna llaçada per vessants inclinats de rocater conglomerat fins abastar la carena del Serrat de la Sajolida, des d’on el corriol (senyals vermells) tomba al N resseguint la carena gairebe de pla. Poc mes endavant deixem el fil carener i el corriol (senyals vermells) flanqueja el serrat pel seu vessant O fent una suau davallada que ens porta a travessar el Torrent dels Bugaders. Travessat el torrent pugem una mica i inmediatament desemboquem en el fressat Camí dels Francesos, que seguim a la dreta (N/NE, senyals PR) i pujant apenes uns metres fins trobar la següent bifurcacio, on deixem el Camí dels Francesos (que continua pujant al N/NE cap a l’Albarda) i prenem un corriol a l’esquerra (senyals PR) que continua a l’O/SO i aviat faldeja el vessant S del Camell de Sant Jeroni. Acabat de faldejar el vessant S del Camell ens desviem apenes uns metres del corriol a l’esquerra fins un mirador natural amb una bona vista sobre els Plecs del Llibre i l’arrodonit Montgròs. Reprenem el corriol (senyals PR), que continua revoltant el Camell de Sant Jeroni ara pel seu vessant O i tombant al N fent una suau baixada mentre ens dirigim cap al marcadissim Portell del Migdia. Mes endavant el corriol comença a davallar entre espesses mates de boix i, travessat un petit torrent, tornem a pujar (N, senyals PR) per un tram molt erosionat i despres per un vessant inclinat de rocater conglomerat que ens porten a travessar un portell, passat el qual el corriol davalla uns pocs metres, despres faldeja la vertical paret O del Gegant Encantat i aviat comença a davallar (O) definitivament tot endintsant-se per un bosc força ombrivol d’alzines i boix cap al fons de l’ample Canal del Migdia amb trams un xic drets i força erosionats. Arribats al fons de la Canal del Migdia deixem els senyals PR (continuen davallant a l’esquerra (S) per la canal) i seguim un corriol (senyals grocs) a la dreta que va remuntant l’ample i emboscada canal amb tendencia al N. Poc abans d’arribar al Portell del Migdia deixem de remuntar la canal i prenem a l’esquerra una senda (trobem una pintada que posa “Micos”) senyalitzada amb senyals blaus i fites que continua a l’O. Tot seguit cal travessar un vessant inclinat de rocater conglomerat (abans aquest pas estava equipat amb un cable com a passama) i despres seguim pujant fortet i amb tendencia a l’O/SO (senyals blaus i fites) fins estar a sota d’una paret vertical, punt on girem a l’esquerra (S, senyals blaus) fins trobar de seguida la Canal dels Micos. La canal forma una mena d’estreta escletxa gairebe vertical, mes impresionant que dificil. La millor manera de superar el primer tram es no ficar-nos a dins de l’escletxa i pujar grimpant (Iº+ o IIº) una mica mes “per fora” fent oposicio amb mans i peus a cada canto de la canal, tot i que aixi es te mes sensacio d’exposicio, pero si es te confiança es molt mes facil de pujar que ficat dins de l’escletxa, on gairebe no et pots moure. Superat el primer tram trobem el mitic pas on cal grimpar amb l’ajuda d’un teix que l’has a vist de tots el colors el pobre, actualment equipat amb una corda nuada que facilita força la tasca (sense la corda era un pas de IIº aprox). Tot seguit seguim pujant uns pocs metres mes grimpant facil i ajudant-nos dels teixos i despres fem un flanqueig exposat cap a la dreta equipat amb un cable d'acer que ens porta a una nova canal, aquesta ampla i “còmoda”, que remuntem de valent amb tendencia al N (senyals grocs). Mes amunt, abans de que la canal es fiqui entre el Eco Superior (esquerra) i el Gep del Camell (dreta) cal estar atents als senyals grocs que ens conviden a deixar de remuntar aquesta canal i fer un flanqueig cap a l'esq (O) fins trobar una nova canal tambe molt franca que se’ns obre a la dreta i esta equipada amb una corda molt llarga. Remuntem aquesta costeruda canal (N, senyals grocs) ajudats amb la corda fins un petit collet ubicat entre el Eco Superior (dreta) i la Miranda dels Ecos (esquerra). Des d’aquest collet fem una breu “anada-tornada” tot enfilant-nos a l’estreta aresta de l’esquerra (S) que resseguim fins el punt culminant de la Miranda dels Ecos (1223m), un cim petit i estret on no cal dir que gaudim d’una gran i vertiginosa panoramica. Tornem al petit coll i busquem un corriol poc fressat que davalla al N uns pocs metres i de seguida comença a revoltar cap a l’esquerra el cim de la Miranda dels Ecos tot flanquejant el seu costat O i agafant tendencia al S fins arribar a un collet que dona acces a una nova canal equipada amb cordes (la canal es dreta pero no vertical) que ens ajuden a davallar enmig de boixos i teixos fins l’inici del vertiginos Pas de la Cadena, un tram d’uns 12-14m verticals equipats amb una cadena i una corda nuada (jo sempre agafo la cadena). La sortida per agafar-se a la cadena i començar a davallar es forçada, lo que unit a la gran exposicio i a que no tens bons agafors pels peus (la paret es força llisa) sigui un tram de certa exigencia. En aquest punt hi ha l’opcio de muntar un ràpel. Un cop superat el Pas de la Cadena seguim davallant (senyals grocs) per la canal amb tendencia al S tot ajudant-nos de les mates de boix degut al fort desnivell negatiu. Poc mes avall la canal s’obre cap a la dreta tot tombant a l’O i baixem per una costeruda senda força erosionada mig-desgrimpant i recolçant les mans fins abastar mes endavant uns senyals vermells, punt on deixem aquesta canal-senda per la que anem i seguim els senyals vermells per una senda-corriol a trams poc definit que tomba a la dreta (N/NO) ara ja per terreny obert i travessant aviat diversos trams de vessants inclinats de rocater conglomerat un xic penjats. Despres seguim pujant amb una tendencia a avançar al N pel rocater conglomerat (senyals vermells) i mes endavant encetem una nova travessa d’un vessant inclinat de rocater conglomerat (aquí abans hi havia un llarg tram equipat amb una corda com a passama) força penjat i amb certa exposicio, a l’estil d’un llarg “Malpàs”. Passat aquest tram seguim un breu tram de corriol (senyals vermells) i despres tornem a pujar pel rocater conglomerat fins una mena de collet, on tombem a l’esquerra (O) i tot seguit som al capdamunt d’una petita i poc destacada cota des d’on baixem un xic tot revoltant-la (senyals vermells) fins el collet intermig entre la Miranda dels Aurons (O) i les Roques del Salt de la Nina (E). Des del collet remuntem una mica (senyals blaus i vermells) fins un nou collet i despres tombem a l’esquerra (SO) flanquejant la gran paret lleugerament balmada de la Miranda dels Aurons, on trobem un “mini bivac-paravent”. Pasada la Miranda dels Aurons seguim amb tendencia al S fins trobar una mena de canal a la dreta per on davallen els senyals blaus (Pas de l’Esfinx). Trobada la canal encetem la baixada tot recolçant alguna ma i fent uns primers metres a l’O i, tot seguit, la senda (senyals blaus) tomba a la dreta (N) faldejant l’enorme paret O de la Miranda dels Aurons i aviat torna a davallar de valent agafant una tendecia a avançar al NO, com si anesim cap al sector dels Frares Encantats, les Agulles i el Coll del Miracle, que veiem davant, alternat trams de baixada força directe i dreta (fins i tot cal recolçar alguna ma) amb d’altres travessant alguns vessants de rocater conglomerat un xic penjats, algun d’ells equipats amb corda com a passama i seguint sempre els senyals blaus, en aquest tram força abundants. Finalment acabem desembocant al fressat sender del Camí de les Comes (molt a prop del Coll del Miracle), que seguim a l’esquerra (S, senyals PR) gairebe de pla. Aviat el sender tomba a l’E resseguint la muntanya fins travessar la Canal de Cirers, des d’on tomba al S/SO passant mes endavant per una petita coveta i despres per la Balma de les Pruneres, on si sou molt matiners podeu trobar algu fent bivac. Poc despres de passar la balma el sender (senyals PR) revolta la muntanya tombant a l’E i davalla una mica per despres començar a pujar tot dirigint-nos cap al marcat Coll de les Comes, ubicat entre l’Esfinx (esquerra) el Cilindre (dreta). Mes amunt el sender (senyals PR) s’enfila fortet fent algunes llaçades i despres d’una marrada resseguint una gran paret travessem el Coll de les Comes, escoltat per l’impresionant Cilindre. Travessat el coll davallem per un vessant inclinat de rocater conglomerat (senyals PR) amb tendencia al SE i mes avall recuperem el sender, que continua al SE en una baixada mes suau que aviat ens porta a passar pel Bassal dels Avellaners, des d’on encetem una nova pujada (S/SE) tot zig-zaguejant que de seguida ens deixa en una bifurcacio, on deixem un sender a la dreta (Camí dels Naps de Dalt) i seguim pujant pel sender que portem (senyals PR), que a partir d’aquí s’enfila de valent a l’E tot serpentejant per un bosquet ombrivol. Mes amunt el sender tomba al S i aviat pasem pel Pas de la Roca Plana (trobem una petita creu de ferro), una canal que abans estaba equipada amb una corda on cal fer unes facils desgrimpades (Iº). Passat el Pas de la Roca Plana continuem al S (senyals PR) flanquejant la paret gairebe de pla i no triguem en revoltar cap a l’E fent una curta pujada que ens deixa en el Coll del Montgròs, des d’on fem una breu “anada-tornada” a la dreta (S) fins coronar la gran mole arrodonida del Montgròs (1133m). Des del punt mes alt encara seguim mes al S fins un punt on es forma un petit repla perfecte per seure. Tornem al Coll del Montgròs i ara reprenem el sender (senyals PR) que davalla fortet entre alzines i alguns teixos primer uns metres al N i despres tombant a l’E fins arribar a una zona mes plana i ombrivola, on deixem una senda fitada a l’esquerra i seguim a l’E/SE (senyals PR i fites) tot sortint rapidament del bosquet a una raconada oberta on el sender gira a l’esquerra (N/NE) i de seguida trobem una canal per on baixem migdesgrimpant facil, despres fem un breu tram d’impas (N/NE) tot davallant fins trobar la Canal de Salamandra, una gran esquerda entre parets verticals per on davallem tot recolçant les mans en algun pùnt. Passada la canal davallem una mica mes en la direccio que portem passant per la Font de la Cadireta, des d’on el sender gira cap a la dreta i davalla una mica mes amb algun tram dret fins al fons de l’ombrivola i ferestega Canal del Migdia. En aquest punt deixem els senyals PR (que remunten a l’esquerra) i seguim pel fons de l’ample canal a la dreta (S, fites) tot davallant suaument entre exuberant vegetacio i alguns arbres caiguts, a trams sense un cami definit pero el recorregut es obvi, nomes en algun punt aïllat deixem momentaneament el llit de la canal per flanquejar per la dreta o l’esquerra tot seguint les fites. Mes avall pasem al costat d’una petita cavitat originada sota d’uns grans rocs on hi ha habilitat un bivac i despres seguim davallant (S) suaument fins trobar poc mes avall un cartell: “Can Jorba / Camí dels Francesos”. En aquest punt deixem de resseguir el fons de la Canal del Migdia i prenem aquest corriol fressat a l’esquerra (senyals vermells) que s’enfila amb tendencia al S deixant rapidament avall la Canal del Migdia i no triga en sortir molt a prop del Coll de l’Ajaguda, des d’on davallem apenes uns metres a l’esquerra fins abastar el sender fressat del Camí dels Francesos, que seguim a la dreta i baixant (senyals PR) tot fent constants giragonses i amb tendencia a avançar al S/SO, en general per bosquets ombrivols amb alguns trams mes oberts. Molt mes avall sortim a un bosc de pins i el sender esdeve un cami mes ample pel qual seguim (senyals PR) davallant suaument fins desembocar en una pista circulable. Obviem la pista i prenem un sender fressat a l’esquerra (SE, senyals PR) que continua gairebe de pla, poc despres travessem un cami-pista i seguim pel nostre sender en la tendencia que portem (senyals PR), que aviat ens porta a travessar el Torrent de la Maçana, des d’on seguim al SE fins desembocar de nou en la pista principal, que ara si seguim uns pocs metres a l’esquerra (SE) entre camps d’oliveres fins el punt d’inici.

***NOTA: Algunes grimpades (algun pas de Iº+ o IIº en la Canal dels Micos), així com diverssos trams equipats amb cordes i cadenes on destaca l’exigent Pas de la Cadena davallant de la Miranda dels Ecos, una paret força llisa i vertical d’uns 12m amb una gran exposició i amb pocs agafadors pels peus, lo que fa que la baixada sigui gairebé a pols (en aquest pas hi ha l’opció de muntar un ràpel). Diverses travesses aeries per vessants de rocater conglomerat força inclinats i penjats (tipus Malpàs), sobretot en la Travessa dels Aurons i el Recorregut del Pas de l’Esfinx. Totes aquestes “dificultats” son divertides i entretingudes per gent habituada pero poden ser molt perillosses per gent poc experimentada. També destacar la mala senyal del GPS pels voltants dels Ecos, es un sector on reiteradament durant els anys (i cada cop més) e trobat a molta gent perduda i on si no es coneix la zona el millor “GPS” es el mapa Alpina i portar-se una resenya o cronica. Els trams equipats a dia d’avui estan en bon estat pero les canals estan força erosionades (en els ùltims anys han empitjorat molt), motiu pel qual tots tenim que tenir cura per poder gaudir d’aquesta muntanya durant molts anys.

***ALTRES RUTES PER MONTSERRAT:

-“Elefant pel Camí de l’Àngel, St Benet, Canals Plana i del Pou del Gat, St Salvador, St Dimes i la Drecera dels Tres Quarts”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12749904

-“Travessa equipada dels Frares Encantats i les Agulles per Cova de l’Arcada, Torrent de les Grutes i Pallers des de El Bruc”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12357569

-“Miranda de Sant Jeroni, Albarda Castellana i ermita de Sant Antoni per les Canals del Cavall i Sant Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11955856

-“Albarda Castellana, Miranda de St Jeroni i Mirador del Moro per les Canals del Moro i St Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8832593

-“Elefant i Miranda Sta Magdalena per Canal Pou del Gat, Serra Lluernes, 9 Ermites i el Pas Francesos”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8667500

-“Montgros i Travessa equipada dels Frares Encantats i Les Agulles des del monestir de Santa Cecilia”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6424957

-“Collbato-Miranda de Sta Magdalena (1132m)-Ermites-Drecera de Fra Gari-Coves de Collbato”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6255250

-“Montgròs per Pollegons, Sajolida, Palomera i Coma dels Naps, Canals Salamandra i Roca Plana i Coves de la Murdela i Degotalls”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montgros-per-pollegons-sajolida-palomera-i-coma-dels-naps-canals-salamandra-i-roca-plana-i-coves-de-32222512

-“Albarda Castellana, Sant Jeroni i Ecos per Canals del Moro, Micos i Miracle i Traveses dels Ecos, Aurons i dl Pas de l’Esfinx”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/albarda-castellana-sant-jeroni-i-ecos-per-canals-del-moro-micos-i-miracle-i-traveses-dels-ecos-auro-64993905

-“De Vinya Nova a la Cova de l’Arcada per Camí del Pont, Sajolida, Canal Migdia, Camí del Cabrit, Clot del Tambor i Can Jorba”
ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?pic=rutes-senderisme&slug=de-vinya-nova-a-la-cova-de-larcada-per-cami-del-pont-sajolida-canal-migdia-cami-del-cabrit-clot-del&id=163581726&rd=ca