Eivissa. De la Cala Xarraca a la Cala Benirras passant per es Caló de s'Illa i es Caló d'en Calders.

Es la quarta vegada que el grup dels Caminadors del dissabte, anem a caminar i passar el dia amb es grup d'eivissencs del Janet i en Lluís.

Sortim del Camp d'aviació del Prat a les 7,10 del matí, vol Vueling VY3500, aterrem a s'illa a l'hora prevista, allí ens esperen La Jenet, en Lluis i es Vicent amb unes ampolletes d'aigua , que molt gentilment ens donen. Agafem el bus que ens durà al restaurant Es Pins a Sant Joan de Lebritja per esmorzar. Amb forces renovades anem cap a la Cala Xarraca, al nord de l'illa on comenzarem la caminada.
En pujada constant i una bona estona per camí asfaltat, ens anem dirigint cap a es Caló de s'Illa. Les bones vistes ens acompanyen tota l'estona.Estem en una zona molt abrupta de l'illa. Seguim en forta pujada cap a la cala Benirras, on finalitzarem la caminada matinal.

Envoltada per muntanyes plenes de verds pins, els diumenges es converteix en punt de trobada de centenars de persones que participen o simplement contemplen la seva famosa festa dels tambors. A l'hora foscant, just abans de la posta de sol, l'extrem esquerre de la platja es converteix en un improvisat escenari on l'espectacle està assegurat. Mentre uns toquen els timbals, altres ballen, treuen fotografies o beuen a el temps que contemplen el sarau, Que es perllonga fins que el sol s'amaga. Són molts els que asseguren que aquesta exhibició és una de les poques que manté l'essència hippie que envoltava l'Eivissa de la dècada dels 70. Per descomptat és innegable que la energia que es concentra en el lloc durant aquest instant i el evocador que resulta l'entorn no deixa ningú indiferent.
Durant la temporada estival, tots els dies es porta a terme la batucada, però el diumenge és el dia que concentra més gent.
L'any 2010 un perillós incendi va assolar part de la zona. A dia d'avui encara es poden veure alguns dels danys que va causar.
A la Cala Benirras i podem veure El Cavall Bernat. Testimoni impassible de l’ocàs dels raigs del sol, emergeix del mar, com un iceberg rocós, l’illot conegut com es Cap Bernat, un petit penyal de 27 metres d’altura amb múltiples històries al voltant del seu origen i el seu nom. És conegut popularment com “el dit de Déu” o “es cavall Bernat”, en referència a l’original forma de la roca situada al mig de la badia. Una d’aquestes llegendes diu que un veí de Benirràs tenia un cavall que es deia Bernat i que va ser convertit en roca per l’arcàngel sant Miquel. En veure-ho, el propietari va exclamar: “Caram, Bernat! Com has quedat!”, i d’aquí el nom de Cavall o Carall Bernat. El mite al voltant d’aquesta roca es completa amb altres creences populars que asseguren que la persona capaç d’arribar al cim de l’illot acaba sent víctima d’un encanteri que, de ben segur, desconeixen els nombrosos intrèpids que intenten escalar el cingle.

Es Cap Bernat, situat de manera equidistant entre la punta de s’Oriçol i la punta Negra, era el punt físic que dividia antigament els quartons o les divisions territorials de Xarc i Balansat.

La imponent roca, erma i austera, guarda, tanmateix, sota la superfície una gran riquesa i bellesa natural que l’han convertit en un dels punts preferits per als amants del busseig i de les immersions. La roca àrida de la superfície contrasta amb la gran vida marina que hi ha sota d’aquestes aigües.

La roca cau en profunditat en una paret que s’enfonsa en pendent en algunes zones i en les esquerdes i les pedres de la qual s’hi amuntega una espècie de paradís exuberant de vida marina envoltat d’extensos fons de sorra. Una sorra blanca i profunda que atorga a aquest espai una il·luminació singular, un blau variable que alguns dies esdevé més celes te quan la llum irromp amb força cap a les profunditats, en les quals és fàcil veure entre les roques neros i joves círvies caçant sobre la praderia de posidònia entre centenars o milers de petites castanyoletes. Entre les curiositats que es troben al fons d’aquest illot hi ha molts objectes, rellotges, polseres, ulleres… que han acabat al fons del mar després que els seus propietaris els hagin llançat de manera agosarada des de dalt del penyal.

La Janet ens fa una excel.lent explicació del Caval Bernat i de la cala, un cop acabada, l'autocar ens durà altre vegada al restaurant Es Pins per dinar, Sofrit, Arròs de Matança, Greixonera, etc etc, un molt bon dinar.

A la tarda ens dirigim cap a la Cala Llentia, allí s'hi troba un dels darrers capricis a Eivissa del famós Guy Laliberté, creador del Circ del Sol, va ser la instal·lació a prop de la seva mansió a l'illa de l'obra Time and Space de l'artista australià Andrew Rogers.

Des de l'any 2014 els que visiten la zona de cala Llentia, al municipi de San Josep, es troben amb aquest curiós monument conegut com l'Stonehenge eivissenc. Es tracta de tretze columnes de basalt disposades en forma circular que l'escultor va tallar allà mateix. Al centre de la representació se situa un altre monòlit de 24 metres, més alt que la resta, i el cim del qual està rematat per una placa d'or de 23 quirats.

El Monument de cala Llentia forma part Rhytms of Life, una col·lecció de cinquanta obres que Andrew Rogers ha repartit per diferents parts del món. Segons el mateix Rogers, està inspirat en la successió numèrica de Fibonacci, en què cada número és la suma dels dos anteriors. A més, representa el moviment dels planetes al voltant del sol.

No obstant, poc han trigat a sorgir tota mena de teories al voltant del monument. Per a molts és un simple rellotge solar, mentre que altres assenyalen que és una brúixola per a OVNIS. El fet que hi hagi unes vistes increïbles a l'illot d'Es Vedrà, envoltat per diverses llegendes sobre albiraments d'Objectes Voladors No Identificats, dóna suport a aquesta última hipòtesi.

A les columnes apareixen diverses marques i gravats el significat de les quals és una incògnita. La construcció del Monument de cala Llentia va posar en peu de guerra diferents grups ecologistes d'Eivissa ja que es va dur a terme sense permís. De fet, l'Ajuntament de San José va obrir al seu moment un expedient d'infracció urbanística.

Tot i la denúncia, l'obra de Rogers continua dreta i s'ha convertit en una de les atraccions més importants de l'illa. És un lloc privilegiat des d'on contemplar una magnífica posta de sol amb la silueta des Vedrà de fons. Un espai on relaxar-se que molts aprofiten per recarregar energia, per la qual cosa és molt probable que ho trobis ple de gent que hi va a meditar.

Si necessites alguna excusa més per visitar-lo has de saber que poc abans d'arribar a Can Soleil, com en coneixen alguns, et toparàs amb les portes de cala Llentia. En aquest cas es tracta de dues belles portes amb gravats àrabs. Totes dues conformen una mena d'habitació sense parets en què el terra també té motius àrabs. A dia d'avui, es desconeix qui és l'artífex d'aquesta instal·lació.

Allí podem contemplar la maravellosa posta de sol i quan es va pondre, també es veia la costa llevantina, concretament Dènia.

Després ens arrivem a Sant Josep a fer un refresc i a les nou ja som de nou al camp d'aviació.

A les 10,40 agafem el col Vueling VY3523 que ens durà cap a casa.

Diada magnífica amb una companyia excel.lent de tot el grup.

Fins l'any vinent .