Eix de Ponent (EPO) PEU/BICI. Final Viladecans

De Monistrol a Corbera i final a Viladecans
De la Serralada Prelitoral fins a la Litoral acabant per la plana deltàica del Llobregat.

Enlairat sobre la vall, permet la contemplació d’un paisatge excepcional. El seu perfil muntanyenc requereix, en alguns trams, superar pendents forts i zones rocalloses. L’eix de Ponent és el que compren més extensió de territori dins la Xarxa de senders del Baix Llobregat. El seu recorregut s’inicia a Montserrat i finalitza a les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans, i els Espais naturals del Delta de Llobregat.

L’Eix de Ponent (EPO) està format per un total de 80 km, i es complementa amb més de 90 km de variants i enllaços en el seu recorregut. Aquest eix, es divideix en nord (EPO pròpiament dit) i sud o (EPI: Eix Ponent Interior). L'EPO en arribar al km 41 a peu, al municipi de Corbera de Llobregat, es bifurca formant l'Eix de Ponent Interior (EPI), amb tres opcions finals possible: fins a les platges de Castelldefels, Gavà i Viladecans.

Nota: Si el feu en BTT, el començament és a Collbató i no a Monistrol.

Començarem la ruta des del pàrquing de l’Aeri a Monistrol. Remuntem el riu pel voral de la carretera fins a trobar l’estació de bombeig que porta l’aigua al Monestir. Aquí comença el corriol de pujada, estret i en algun tram tant dret que ens obligarà a grimpar. Aviat se’ns obrirà la panoràmica sobre la vall del Llobregat i el Congost del Cairat. Seguirem pujant per una zona arbustiva, més o menys recuperada des de l’incendi de l’any 1986. A la nostra esquerra, a recer d'un cingle veurem la Santa Cova. Ara ja, seguirem fins a arribar al Monestir.

Deixem el Monestir i seguim en lleugera pujada cap a l’ermita de Sant Miquel. Som al sector més alt de la ruta, on podrem gaudir d'esplèndides vistes. Baixarem pel corriol de les Feixades fins a arribar a les Coves del Salnitre, l’Ermita de la Salut i l'encisador poblet de Collbató.

Arribem a Collbató i del mirador del balcó a Montserrat, gaudim de les vistes a La Salut, el Massís de Montserrat i el camí de les Coves de Salnitre per on hem baixat. És moment de descansar una estona tot fent un tomb per nucli vell del poble, a tocar d'on estem.

Seguirem direcció Esparreguera, per les davallades de la Serralada Prelitoral. Un cop creuat el poble d’Esparreguera cap a ponent, ens endinsem en la Depressió Prelitoral a tocar la l’Anoia i sense entrar a la plana de l’Anoia, se'ns contagiarà part del seu paisatge en travessar els altiplans cerealístics de sobre Abrera direcció Sant Esteve de Sesrovires.

El torrents i rieres de vegetació més tendra i ufanosa, van solcant aquests petits altiplans. Resseguirem un bonic exemple pel Torrent de Sitges a St. Esteve de Sesrovires i d’aquí començarem una lleugera davallada cap al contrafort on el riu Anoia mena les aigües a Llobregat: la vermella Serra de l’Altaix a Martorell.

Creuem el riu Anoia i ens disposem a travessar la Serralada Litoral per Castellví de Rosanes direcció Corbera de Llobregat. El paisatge canvia per complert i ara, un cop deixades les vinyes de la vall de l’Anoia, la coberta forestal es fa contínua ben bé fins al poble de Viladecans. A la Vall del Llobregat, aquesta serralada rep el nom de Muntanyes d’Ordal i més a ponent, tocant el Penedès, és la Serra del Garraf.

Pujarem i baixarem collades que separen el pobles de Castellví de Corbera, Pallejà, La Palma de Cervelló, Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Climent i per últim Viladecans. Cingles vermells a Corbera; vistes espectaculars al mirador sobre Pallejà, la joia de Santa Maria de Cervelló, i tot un seguit d’elements patrimonials esquitxen aquestes muntanyes d’Ordal que miren cap al Llobregat.

Esporàdicament trobarem raconades amb hortes i fruiters prop les rieres de Corbera i la Palma. En passar per Torrelles i Sant Climent, veurem als vessants de l’ermita de Sant Ramón, testimonis dels camps de cireres que antigament cobrien el terme. Per dins el bosc, copsarem marges de pedra seca i feixes que ens expliquem el domini del conreu, sobretot de la vinya, abans que el bosc de pi blanc no ho envais tot .

Ens n’adonarem també de les singularitats del sol que trepitgem. Fixeu-vos com passem de la plana amb bruns i còdols sedimentaris; a la muntanya de blancs càrstics, vermells de gresos i conglomerats, o grisos de llicorelles i esquistos.

Arribem a Viladecans, a peu de la serralada Litoral amb vistes a mar, i encara ens resta descobrir la tercera unitat geogràfica de la ruta: la Plana Deltaica del Llobregat.

Ara sí, pel camí de les Filipines, ben planer, anirem travessant tota la plana productora d’hortalisses fins a arribar a la protectora pineda litoral i, a l’altra banda d’aquesta franja de pins pinyoners, les dunes i la platja.