El Baell-la Covil-coll de Coma Ermada-coll Roig-prat de Jou-Campelles-el Baell

Aquesta és la ruta circular més bonica que es pot fer des del poble de el Baell. Ruta de mitja muntanya de dificultat moderada, de forts contrastos i d'una gran bellesa.
Sortim de la plaça del poble, alçats al marge dret del barranc de Ca l'Eulari, seguint una línia de torres elèctriques. El sender fa drecera i recupera la carretera que va a Campelles uns quants metres més amunt. Fem uns 20 metres caminant per la carretera a mà dreta i, tot seguit, prenem un corriol molt difuminat pel bell mig d'una torrentera. Anem guanyant alçada amb intuïció deixant el prat de la Rodona a mà esquerra, enmig d'un bosc humit i bastant brut fins el pla de Marull, on hi mor una pista forestal. En aquest punt ens podem desviar a mà dreta per visitar la roca del Bolet, una característica formació rocosa en forma de rovelló que queda alçada a l'esquerra de la pista. Tornem cap al pla de Marull i deixem la pista a mà dreta i remuntem per una altra camí que culmina en un tàlveg fins arribar a una altra pista. La tornem a seguir uns pocs metres a mà dreta i tornem a prendre un corriol a mà esquerra, que fa drecera a la pista que hem deixat enrere, fins a tornar-la a recuperar. Quan arribem altre cop a la pista, la tornem a deixar a mà dreta i seguim un camí ample que no deixarem fins al refugi de Prats. El refugi està situat en un prat preciós, i hi ha taules i una zona de barbacoes per ranxejar. Un bon lloc per fer una pausa i recuperar forces per seguir l'itinerari. Just darrere del refugi, un cop creuem la pista forestal, surt un sender ample que es converteix en corriol abans d'arribar al torrent Roig. Un cop creuem el torrent el seguim les marques grogues pel camí que ens condueix fins la font Roja, un bon lloc per agafar aigua. Seguim el sender fins a topar literalment amb la pista que condueix a coll Pan, a mà esquerra, i al refugi de la Covil, a mà dreta. Arribem a coll Pan, on iniciem el tram final de l'ascensió a la Covil, tot seguint el sender que puja a cercar la carena herbosa fins al cim. Les vistes són precioses i podem contemplar les muntanyes de la Cerdanya, la Garrotxa, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, la serra de Sant Marc, el Catllaràs i gran part del pre-Pirineu, des dels Rasos de Peguera, al Pedraforca i el Cadí.
Davallem vers el nord-oest pel filat fins el coll de Coma Ermada, amb el cim de Costa Pubilla dominant les sensacionals vistes que ens ofereix el descens. Seguim davallant cap al nord-oest pel camí que neix mig desdibuixat al mig del prat, i mica en mica penetra en el bosc fins arribar a la font Negra i al fortí de la Font Negra. Davallem seguint el filat fins al coll Roig, on hi mor la pista forestal que seguim per l'avetosa de Planoles fins al coll de Prat de Jou. Una fita ens indica l'inici del sender que segueix la cursa de la Batega el Bac. Dissortadament, avui en dia és difícil de seguir aquest sender, que evita la pista que va fins al coll de l'Erola. El temporal Glòria, amb nevades molt humides a cotes relativament baixes, va provocar la caiguda de molts arbres que dificulten el pas en tot moment. Si us voleu estalviar un tram realment "jabalí", recomanem que seguiu la pista fins al coll de l'Erola des de prat de Jou. Un cop arribem al coll seguim la pista d'explotació forestal que voreja el turonet que tenim al sud-est. El camí mor entre prats a la pista que davalla fins a Campelles, en un punt on trobem una estaca de la Batega el Bac. Creuem la pista i tot seguit prenem les marques groques que ens indiquen el camí que davalla fins al poble de Campelles. Aprofitem per visitar la torre de defensa i ens dirigim cap a l'Ajuntament. Seguim el carrer de la Banera per trobar l'inici de l'antic camí del molí de Can Coll, que davalla fins aquest mas que actualment està habilitat com a turisme rural. Un altre dels indrets preciosos de la sortida. Rera la casa surt un camí ample que seguim fins els Plaus, on trobem la carretera encimentada de el Baell a Campelles. Abans d'arribar a la carretera anem a buscar una pista forestal secundària, tot creuant el límit del camp que llinda amb el bosc, en direcció nord-est. Seguim la pista fins que trobem una altra pista secundària, que es perd entre camps envoltats de murs de pedra seca. En aquest prat, conegut com el prat de l'Olla, surt un sender que ens porta fins a la plaça del poble, passant pel costat de la casa de Cal Rana.