El Balandrau des de Pardines i volta per la Coma de Fresers amb tornada a Ribes de Freser

Download

Trail photos

Photo ofEl Balandrau des de Pardines i volta per la Coma de Fresers amb tornada a Ribes de Freser

Author

Stamen Miroslavov

with 3 trail buddies

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 30.96 mi
Elevation gain: 7,959 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 9,045 ft
Max elevation: 9,030 ft
TrailRank: 58
Min elevation: 2,887 ft
Trail type: One Way

Moving time: 14 hours 57 minutes
Time: 2 days 8 hours 54 minutes
Coordinates: 9144
Uploaded: June 23, 2020
Recorded: June 2020

Be the first to clap

near Pardines, Catalunya (España)

Viewed 472 times, downloaded 2 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
Apunt: Ruta moderada i sense trams tècnics. És mitjanament llarga, però es fa molt bé en tres dies, anant amb bastanta calma.
_______________________________________________________________________________________

Ascensió al Balandrau, sortint de Pardines, i volta per tota la Vall del Freser amb acabament a Ribes de Freser

Aquesta és la primera sortida que fem després del confinament absolut que hem tingut durant tota la primavera, a causa del COVID-19. Tenim unes súper-ganes de trepitjar herba i de respirar aire i de caminar i caminar per la muntanya! Unes súper-ganes!!

Anirem acompanyats, però a al tornada haurem de fer-ho sols, per tant triem un objectiu comú, que també ens permeti agafar el tren - el Balandrau [2585 m]. A partir d'allà, anirem fent com ens vingui de gust.
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Per accedir a Ribes de Freser en cotxe, ja venint del Nord-Oest (Puigcerdà) o del Sud (Ripoll, Campdevànol), s'ha d'agafar la N-260, la qual porta directament al poblat. Des de Ribes, es creua el poble fins a l'extrem Nord-Est, des d'on s'agafa la carretera GIV-5262, la qual porta a Pardines.

En transport públic, s'ha d'agafar la R3 de Rodalies. De Barcelona-Sants a Ribes de Freser són 2h15 aproximadament, i el cost del bitllet és de 9'3€.

Entre Ribes de Freser i Pardines hi circula un bus que triga 15 min per trajecte i no és car, el bitllet costa 2'10€ per viatge. L'única cosa és que només es fan uns 2 viatges per dia. Per a més informació es pot consultar en: Autocars MIR .
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

La primera part del trajecte consisteix en pujar el Balandrau, partint des de Pardines. Es puja per la Devesa dels Capellans i pel Tos, amunt fins a la pista forestal, per a continuar bordejant la Costa de Puig Sabarís fins la Collada de Pardines. D'allà es puja directament a la Serra de la Canya, per on es continuaria fins al cim del Balandrau. No obstant, el mal temps ens obliga a baixar a la pista de nou, fins al Refugi forestal de Tregurà, des d'on continuem per la Ribera de Fontlletera i fem nit a la Coma de Fontlletera, prop de les Barrques de Fontlletera.

El segon dia, pugem directe des de la Coma del Fontlletera al Balandrau, a partir d'on seguim al Nord-Est, pel Coll de Tres-Pics, el Puig de la Coma i anem carenejant la Serra del Catllar i després els Cims de la Coma de l'Orri. En el Coll de la Coma de l'Orri pugem al Coll de la Marrana i enganxem el GR-11, fent nit a la Feixa, sota els Emprius de Setcases i el Bastiments.

El tercer i últim dia, agafem el GR-11.7 als Aigols Podrits i anem seguint el riu Freser avall avall avall, fins al Refugi de Coma de Vaca. Allà passem a un PR i seguim baixant al costat del Freser, per la Costa Rubí i les Gorgues del Freser, fins a la Central de Daió. Allà baixem una miqueta més i agafem la carretera principal (GIV-5217) durant un trosset. Al costat de la Central del Molí agafem el Camí de Romans i passem per Fustanyà i després per la zona de VIllardell, on agafem un caminet que ens porta directament a Ribes Altes. Finalment baixem al nucli urbà, Ribes de Freser, on s'acaba la nostra via.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

1R DIA
Sortim de Pardines: sobre les 10:00.
El Tos: 10:48
Collada de Pardines: 12:36
Pla d'en Batlló: 12:49
Serra de la Canya: 13:04 i parem per dinar.
Canvi de plans: Sobre les 14:09
Refugi Forestal de Tregurà: sobre les 15:00.
Vaques: sobre les 17:30.
Deixem el refugi sobre les 18:00.
Parem la tenda: entre les 19:00 i les 19:30.

2N DIA
Ens aixequem: sobre les 8:00.
Amunt per la Coma de Fontlletera: 10:20
El Balandrau: 11:20 i ens hi quedem una estona.
Collada de Tres Pics: sobre les 12:20.
Puig de la Coma: 12:52
Parada dinar: sobre les 14:20.
Coll de la Coma de l'Orri: 16:09
Coll de la Marrana: 16:37 i ens hi quedem a berenar.
Els Aigols Podrits: 17:50
La Feixa: 18:30

3R DIA
Ens aixequem: 7:34
Deixem la Feixa: sobre les 9:00.
Parada per a mullar els peus: 11:01
Refugi de Coma de Vaca: sobre les 12:20.
Jaça de Pedreguer: 13:05
Jaça de la Costa Rubí: sobre les 14:00.
Salt del Grill: 14:49
Central de Daió: sobre les 15:05.
La carretera: sobre les 15:25.
Camí de Romans: sobre les 16:00.
Fustanyà: sobre les 16:25.
Villardell: sobre les 16:50.
Ribes Altes: sobre les 17:50.
Ribes de Freser: 18:15
Prenem un suc en un bar: 18:59
Agafem el tren: 19:39

_______________________________________________________________________________________

METEO:
El temps era variable. El primer dia, com ja esperàvem, ha sigut molt ennuvolat per la tarda, però en contra dels pronòstics, no ha acabat plovent. AIxò sí, a la nit ha fet un vent molt fort, que ens ha impedit dormir bé.

El segon dia també s'ha despertat asolellat, però hi ha hagut núvols intermitents a partir del migdia. A la tarda-nit ha començat a refrescar i ha plogut una mica, però igualment ha sigut menys de l'esperat.

El tercer dia sencer ha estat clar i calorós, sense núvols ni probabilitat de pluja.

En general, la temperatura ha estat moderada-alta, a la nit no hem passat gaire fred tampoc.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
La solució més òptima seria anar dormint en tenda de campanya. En ser un Parc Natural, es pot posar la tenda entre les 20h (nit) i les 8h del matí.

Si es busquen refugis lliures, hi ha uns quants - el refugi forestal de Tregurà, així com una gran varietat de barraques de pedra per tota la zona, no obstant, la majoria en un estat dubtós.

Per la zona es troben diversos refugis guardats també - Pla de l'Erola, Coma de Vaca, Ulldeter... però és possible que alguns d'aquests no obrin en estiu.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
És estiu - ulleres de sol i crema solar.

Botes de canya alta molt còmodes - s'ha de caminar bastant. Opcionalment, portar bastons també - fan molt bé la seva funció, sobretot per aquests paratges.

Tenda de campanya.

Sacs de dormir d'entre 5 i 10º.

Fogonet i gas (opcional).

Paravents impermeable.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Hi ha diversos torrents per la zona. Al Sud-Est del Balandrau - els torrents de Roques Blanques i de Granollers, i la Ribera de Fontlletera. Més al Nord, hi ha els Aigols Podrits (en contra del seu nom té aigua molt neta) i tooot el Freser. Ja més avall, entre Queralbs, Ribes de Freser i Pardines se'n troben diverses fonts, sobretot ja dins dels poblats.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: uns 20 kg devia fer, incloent-hi la tenda de campanya (2'5 kg) i l'aigua (uns 3-4 L).

Waypoints

Pardines

Arribem al poble al matí sobre les 9:30 i deixem el cotxe en l'aparcament principal. Fem una esmorzada inicial i també aprofitem per a agafar una mica d'aigua en la font principal del poble. Donem una la volta i ens dirigim cap a l'extrem nord.

Lloberjà

En les enfores del poble, agafem el camí que puja amunt i a l'esquerra, en direcció la Lledrera. És un sender fangós, sota els arbres, però es fa amb facilitat. No hi ha gaire pèrdua. Seguim el sender vers el Nord-Oest, i en la zona del Beç, després d'unes quantes tornades, ens dirigim cap a l'Est. Per Lloberjà interseccionem amb un altre sender que ve d'abaix, però continuem endavant.

L'Erola

Seguim pujant pel mateix sender, el qual es torça, però és clar. En la zona de l'Erola, comencem a sortir fora del bosc, i aquí el camí bifurca, amb un sender anant-se al Nord-Oest - nosaltres, però, continuem endavant cap al Tos.

El Tos

Anem pujant per un turó verd i cobert per taques de flors grogues. És un escenari bonic i inspirador! Anem seguint la valla que tenim a la nostra dreta.

Passoles

Travessem aquests camps de verdor i de flors i poc després creuem el Rec de Passoles. Seguidament, ens posem a pujar camp a través el pendent que tenim a la nostra dreta, així com per escurçar el camí. Uns metres més amunt, enganxem amb la pista de terra (Carretera de Ribesaltes).

Clot de la Mosquetosa

Ara, tan sols continuem a mà dreta per la pista de terra. Hi ha un trosset fins a la següent pujada. La carretera va ascendint molt poquet a poquet, així que el trajecte és gairebé pla en aquesta part, tot sortejant la Costa del Puig Cerverís per sota. En algun moment prenem un descans, ja que estem suant a mars (comença a fer molt de sol) i també mengem alguna coseta.

Ens posem en marxa de nou - teníem pensat agafar la drecera que puja des del Pla de la Caritat tot recte cap al Puig Cerverís, no obstant, no la trobem - sembla ser que no està ben senyalitzat aquesta entrada.

Continuem uns metres, i on el Clot de la Mosquetosa, ens fiquem durant una estona en el bosc, a veure si podem trobar algun sender. Ràpidament descartem la idea, ja que no es veu res de clar, i tornem a la pista de terra. Ens tocarà fer un xic més de volta.

Collada de Meianell

Sense secrets, seguim per la Carretera de Ribesaltes. Prop del Coll de Meianell, el camí bifurca, amb el principal descrivint una volta grossa a l'esquerra, pujant al Nord-Oest; i eun de secondari, anant-se al Sud-Est. Simplement ens mantenim a la carretera principal.

Collada de Pardines

Una poca estona més tard, arribem a la Collada de Pardines, on ja hi ha diversos cotxes aparcats. Estem suant moltíiiissim. Aquí, deixem la pista de terra i ens anem a l'Oest, en direcció el Pla d'en Batlló. Aquí tot és molt ample.

Pla d'en Batlló

Seguim pujant i pel camí ens creuem una vaca, la qual està tranquil·lament ajaguda a terra. La sortegem sense molèsties i en poc arribem al Pla d'en Batlló.

Serra de la Canya

Deixat el pla, el camí es fa un xic més empinat i transcorre pel vessant Est del Puig Cerverís. Aquí fins i tot veurem algun arbre. El camí segueix sent molt ample i fàcil de seguir.

Al cap d'un kilòmetre, sortim en la part de damunt de la Serra de la Canya, i ara veiem l'altra banda, mirant cap a Queralbs. Aquí decidim fer una parada per menjar, ja que tenim molta gana i no podem esperar fins a arribar al Balandrau.

No obstant, el temps es comença a posar més i més ennuvulat. En Francesc i en Pol recullen les coses abans i marxen ja cap al Balandrau - com no es quedaran amb nosaltres a fer la resta de la travessa, hauran de tornar a Barcelona el mateix dia, per això s'avancen a fer el cim quant més abans millor. Nosaltres dos ens hi quedem una estona més i mengem amb més abundància.

Es comencen a agrupar més i més núvols. Per desgràcia, veiem que si no hem fet el Puig Cerverís ja, doncs no el podrem fer, tot i estant tant a prop.

Puig de les Graves [2219 m]

Ens posem en marxa cap al Nord, seguint la Serra de la Canya per damunt. En menys d'un kilòmetre, arribem a un cimet, el qual vindria a ser el primer cim del dia - El Puig de les Graves [2219 m]. No gaire mes tard, també sabríem que seria el primer i únic cim del dia.

Ens retrobem

Continuem tot al Nord. Els núvols s'estan fent grossos i d'una densitat important, però tot i així seguim - com igualment farem nit per la zona, anirem avançant a veure si podem el cim avui. Un parell de centenars de metres més enllà, ens retrobem amb els nostres amics, els quan estan baixant amb una marxa enèrgica. Ens avisen que a dalt s'està complicant bastant la cosa i que tot és boira i núvols baixos, així que el pic ha quedat descartat. És un llàstima, però ens despedim d'ells sense haver fet el pic junts. Nosaltres abandonem el camí de dalt, i decicim tirar pel dret, baixant per Roques Blanques a l'Est, ja que no és gaire empinat. Donat que el temps s'està complicant, intentarem arribar al refugi d'emergència de Tregurà.

Camí de Fontlletera

En efecte, la baixada es fa senzilla. Havent descendit uns 100 metres, pel Pla de Roques Blanques trobem uns rastres de sender i els agafem durant una estona. Quan ja tenim la carretera a prop, tornem a tallar camp a través, i ens acabem re-incorporant en la pista de terra, la qual aquí porta el nom de Camí de Fontlletera.

A tot això, el cel s'està posant més i més negre, i la humitat es comença a notar cada cop més.

Refugi de Tregurà

Tan sols seguim la pista de terra, estem molt a prop del refugi. De tant en tant segueix passant algun cotxe. El cel és negre i fa fresca, i quan mirem amunt cap al Balandrau està tot ennuvulat en densitat, però encara no s'ha posat a ploure.

Quan arribem al refugi forestal, decidim quedar-nos fora de moment. Ens tombem en l'herba, davant del refugi, on hi ha una petita esplanada (Jaça Sauvat), i simplement gaudim del moment i de la nostra companyia mútua. De tant en tant vola algun solitari raig de sol, i tot i la gran ennuvulada i la foscor, no es decideix a ploure en cap moment. I així transcorren algunes hores...

Episodi 'Vaques'

Al cap d'una llaaarga estona, amb tanta tranquil·litat que ens trobàvem, arriba un ramat de vaques enorme - tot apunta que aquest és el seu territori habitual, i a més sembla que no som tan benvinguts, ja que algunes de les vaques es mostren un xic hostils. No ens ho repensem gaire i ens fiquem en el refugi, on les vaques no podran entrar. Són moltes i moltes, de totes les mides i colors, i també hi ha algún bou, i... han envoltat completament la cabanya. La Lu es veu tremolant, ja que mai no s'havia trobat una cosa com aquella, i no podem ni sortir...

Així ens quedem dins el refugi durant una estona. Poc a poc, el ramat es va desplegant cap a l'altra banda de la Jaça Sauvat, i algunes de les vaques perden l'interès per la zona i van a buscar d'altres. Amb cautela, sortim de la cabanya i sortegem els darrers bovins... Al final, no ha plogut en cap moment i els núvols s'escampen lentament també, a l'igual que les vaques... Sembla que el doble perill ha marxat...

Ribera de Fontlletera

El cel es va aclarint de mica en mica, però cau la tarda i n'haurem de buscar un lloc per dormir. Agafem de nou el Camí de Fontlletera i avancem al Nord - volem estar a propet del Balandrau. Passem per la Font de l'Esclop, i més enllà arribem a la Ribera de Fontlletera. En aquell punt la carretera fa una volta gran (d'uns 300º) i el torrent passa per sota d'aquesta, hi com una mena de pont.

Contemplem les possibilitats i ens decidim per tirar per Fontlletera. Saltem de la pista en l'herba i ens posem a fer l'última pujada del dia, seguint el curs de la Ribera de Fontlletera.

Barraques de Fontlletera

Anem pujant i ens anem fixant en llocs on podríem plantar la tenda. No hi ha gaires - tot és lleugerament empinat, no en trobem de llocs plans. Pugem més i més, buscant zones còmodes, però ens anem quedant amb la idea que haurem de dormir en pendent (per poc que sigui, dormint es nota molt).

Finalment, arribem a les Barraques de Fontlletera - contruccions de pedres grans - es trobem en bastant mal estat, i potser com a refugi en molt molt males condicions podríen valdre, però no és gens bona idea ficar-s'hi a dins.

Roca foradada

Molt a prop de les barraques, trobem una sèrie de roques, d'entre les quals en destaca una de gegant, força notòria. És peculiar, a més - té una fisura ampla al mig i a un nivell per sobre del terra, de manera que queda un forat ideal com per a posar una tenda de campanya de dues persones, tot i que sense clavar les piquetes, ja que segueix sent pedra. Però el lloc és relativament pla i confiem en que les dues paret de pedra ens quardin del vent, de forma que ens plantem allà.

En un moment donat, a més, veiem baixar corrent una vaca - està trotant a tota pastilla avall avall - quina por! Ens dóna seguratat estar en la roca, on no pujaran els bovins, mentre que a ras de terra potser sí en vénen a molestar.

Quan la vaca marxa, traiem les màrfegues i aprofitem per fer unes quantes asanes de ioga, mentre duri la llum. El sol va baixant, però el núvols han marxat - es fa agradable.

Finalment, posem la tenda com toca i preparem el sopar. Mengem amb unes boniques vistes. Fa fresca però dins la tenda s'hi està bé. Ara només queda la nit.

Coma de Fontlletera

El dia següent amaina molt seré. Nosaltres, no tant - no hem pogut clapar ulls gaire gaire i en especial la Lu - degut a les ratxes de vent que han anat embestint la tenda de campanya tota la nit. No és que es notessin tant, però sí que han anat fent molt de soroll!

Recollim totes les nostres coses i fem un esmorzar fort (llaunes de peix i tot!). Ens posem en marxa una mica orientant-nos per intuïció, pujant per la Coma de Fontlletera cap al Nord-Oest, ja que no hi ha un camí senyalitzat com a tal.

En un moment donat, creuem el torrent i ens posem a l'Oest, vers els inicis de la Fontlletera.

Collada sense nom

Passem pels Bugaders. Anem veient rastres de sender que es van perdent entre herbes i roques. Passem per una zona especialment pedregosa, on el pas va relliscant degut a les piles de pedres acumulades i al terra en sí. L'ascensió en aquesta part es fa més lenta del que esperàvem, però finalment ens en sortim i remuntem al coll sense nom que es troba entre el Balandrau i el Tres Pics.

Puig de Balandrau [2585 m]

El que queda ara és senzill - tot i que encara resten prop de 100 metres de pujada, es fan amb certa agilitat. Quan hi arribem a dalt del Balandrau [2585 m], ens proclamem victoriosos i ho celebrem pujant sobre el piló - s'hi atreveix fins i tot la Lu!

El cel és molt clar i tenim una panoràmica amb detall i a llarga distànica! Passem una llarga estona damunt del cim, contemplant els horitzons (i també fent un segon esmorzar).

Coll de Trespics

Deixem el Balandrau, ja que no ens hi podem quedar eternament. Baixem per on hem vingut, fins a Tres Pics, i després continuem pel Partió de Fontlletera, vers el Nord-Est. No acabem pujant a Tres Pics, tan sols passem pel costat i baixem a la Collada de Trespics [2396 m], per on pasa un PR. No obstant, no agafarem cap de les direccions del PR, sinó que seguirem endavant i amunt.

Photo ofPuig de la Coma (o de Fontlletera) [2581 m]

Puig de la Coma (o de Fontlletera) [2581 m]

Des de la collada, tirem tot tot amunt. El sender és prou clar, tot i que és empinat i pedregós. Hem de salvar prop de 200 metres, i ho anem fent poquet a poquet, no és recomanable anar molt de pressa, per a evitar relliscar o tirar pedres avall. No ens trobem ningú per aquest camí.

Al cap de no tanta estona, assolim el cim de la Coma [2581 m], només una miqueta més baix que el Balandrau. Fa bastant de sol, tot i que veiem núvols agrupant-se de nou en la banda Est (sobre la Coma del Catllar).

Collada del Catllar

Ara, avancem per damunt de la Serra del Catllar. Hi ha algun puja-baixa, però en general és un camí relativament pla. Poc més d'un kilòmetre més enllà, arribem al Coll del Catllar [2538 m], el punt més baix d'aquesta carena. Aquí també hi ha un caminet que baixa a mà dreta cap a la Coma del Catllar, no obstant nosaltres seguim endavant.

Parada per dinar

Poc després de la collada, el sender es comença a desdibuixar i continú a l'esquerra, en comptes de seguir fins amunt, fins al Puig de les Borregues. Així doncs, escollim seguir aquest sender, i tot i que el perdem en un moment, el tornem a recuperar. No obstant, es nota que no passa quasi ningú per aquí, ja que pràcticament no hi ha fites i el sender es perd aquí i allà.

Arribem a un replà sobre els 2580 metres, per sota dels Cims de la Coma de l'Orri, i aquí decidim que és l'hora de dinar. Trobem unes roques prou còmodes i improvisem una mena de tenda-parasol fent servir un bastó i un d'aquests ponxos de pluja impermeables i lleugers (és genial, la Lu!!). D'aquesta manera, dinem força tranquil·lets, sense que ens molesti gaire el sol. Dinem bé i en abundància.

La Lu sempre s'enorgulleix de la foto de la llauna, certament té un art!

Les Arbretes Blanques (Cims de la Coma de l'Orri) [2687 m]

Veiem que no es pot continuar directament al Nord, per tant ens obrim pas com podem cap al Sud-Est, pujant poc a poc per un terreny de tarteres. Sortim en una zona més aplanada, i d'allà veiem que podem remuntar la carena, tot a mà esquerra. No arribem a tocar el Puig de les Borregues, però sí ens situem sobre els Cims de la Coma de l'Orri, per on passa un sender ben visible, i ens disposem a seguir-lo cap al Nord.

No es tracta ben bé d'un pic per se, donat que no té una prominència de 10 metres (en té 9 metres i poquet, però no arriba als 10), no obstant, sí serà el punt més alt de tota la nostra travessa, amb una alçada de 2.687 metres.

Coll de la Coma de l'Orri

Continuem per la carena, seguint el sender amb claredat. Uns dos kilòmetres més enllà, baixem al Coll de la Coma de l'Orri [2499 m], on fem una petita parada entre la boira. Aquí també hi ha un sender que baixa cap a la Coma de l'Orri, però nosaltres ens hem de mantenir a la Coma de Fresers.

Des d'aquí el Gra de Fajol llueix com un bitxo impressionant.

Coll de la Marrana

Seguidament, primer ve una baixada, i després tirem a mà dreta de pujada, salvant uns 50 metres fins al Coll de la Marrana [2529 m]. En aquell moment, davant nostre es desplega una obertura bestial per damunts dels circs d'Ulldeter i de Morens. Baix en la llunyania, es veuen parts del complexe de Vallter 2000, i també el GR 11 que porta al refugi guardat d'Ulldeter, tot i que el refugi en sí no es veu des d'aquesta posició. És una vall certament especial...

Als nostres dos costats s'eleven dos monstres de pedra - el Gra de Fajol, molt a propet, i el Bastiments, una mica més lluny. Sembla ser que no els podrem fer aquest cop (la meteo torna a empitjorar), però les ganes es reserven per alguna altra ocasió. Ara seiem, berenem i gaudim de les vistes.

Els Aigols Podrits

Ara canviem al GR-11 (i també ARP) cap a l'Oest, passant per les faldes del Bastiments, els Emprius de Setcases. A mesura que ens anem aproximant al Freser, els barrancs a la nostra esquerra es fan més i més pronunciats, alhora que les núvols s'ajunten més i més. En la llunyania es veu el que sembla una columna d'aigua... Haurem de trobar aviat aviadet un lloc on acampar.

Arribem als Aigols Podrits, on un munts de torrents es junten amb els inicis del Freser. En contra del que indica el seu nom, l'aigua és bona aquí i prou neta, potser en un temps passat no ho fos. Aprofitem per abastir-nos d'aigua.

Càmping base segona nit

Ens mirem una mica les possibilitats que tenim - inicialment valoràvem pujar a la Serra de la Vaca i trobar un lloc per dormir allà i ara també hem considerat baixar ja avall per la vall del Freser. Totes dues opcions són vàlides, però veiem un temporal aproximar-se i això ens fa decantar-nos per una tercera opció - tornar unes passes enrere i plantar la tenda en una esplanada prou gran que havíem vist venint fa un moment - en la Feixa.

I així fem. Ens engolleix la boira ja i la humitat es dispara quan posem la tenda i quan anem preparant-nos per sopar i per a la nit. Sopem amb tranquil·litat, però comença a fer fresca ja, de forma que hem d'entrar a la tenda. Poc després tocarà dormir...

Enmig de la nit, ens despertem per beure una mica de te que havíem preparat i deixat al termo. Per pura malaptesa se'm cau el termo i mullo gran part dels sacs de dormir... Oh, no, quina mala pata!! I tot i que haurem de dormir la resta de la nit una mica malament degut als sacs mullats, el fet d'haver-nos despertat també ens fa encuriosir sobre el que hi ha a fora en aquell moment, i quan obrim l'entrada de la tenda, davant nostre es esplega l'univers.... Tots els núvols i la boira han marxat i es veu el cel cobert d'estels, i la Via Làctia es remarca majestuosa i lluent... Una passada...

En efecte, no dormim gaire bé el que queda de nit, no obstant al matí següent tampoc no ens sentim tan tan cansats. El matí es lleva amb un cel clar - farà molt bon dia!

Parada per mullar els peus

Després de recollir tot i d'esmorzar, procedim a fer ja la baixada definitiva... tot i que queden bastants kilòmetres.

Tornem als Aigols Podrits i aquí ja ens sortim del GR-11 per a anar-nos al GR-11.7, tot tot cap al Sud, de baixada per la Coma de Fresers. El primer tros de baixadà és empinat i barrancós, però molt poc després es relaxa i es fa un camí de baixada molt suau, entre petits torrents i llargues jaces, i en tot moment seguint costat a costat el riu Freser, el qual es va eixamplant més i més...

Així, en un moment donat, saltem fora del camí marcat per a aterrar al riu - ens asseiem en les roques i fiquem els peus en la gèlida aigua. Costa d'aguantar més d'uns pocs segons, però així anem ficant i traient els peus, poc a poc donant una empenta a tota la nostra circulació inferior. Quin goig, s'ha de dir!

Jaça del Roc de l'Orri

Quan ens sentim prou frescos, ens posem en marxa de nou. Poc després, sortim en una esplanada molt gran, la qual certament seria còmoda per a passar la nit. Es tracta de la Jaça del Roc de l'Orri, i anem trobant diversos bivacs de pedra, així com construccions de pedra molt més amples. Per damunt s'alça el Roc de l'Orri, i encara més amunt tenim el lloc on vam dinar el dia anterior.

Refugi de Coma de Vaca

Seguim baixant pel GR i sempre amb el riu Freser a prop. La baixada continua sent suau an quasi tot moment, expecte en un o dos casos que es passa per algun tram més rocós.

Al cap d'una estona, arribem en el Planell de les Eugues, amb el Refugi de Coma de Vaca al fons. El riu aquí ja és força ample, de forma que l'haurem de creuar pel pont metàl·lic que hi ha prop del refugi. Ens aproximem al refugi només per a mirar-lo i per fer una pausa ràpida, ja que el refugi en sí es troba tancat (és estiu). Als seus voltatns, està tot cobert d'herba. Aquí estem a 2000 metres d'alçada, encara queda camí.

Mantinell

Tornem a creuar pel pont de metall i ens dirigim cap al Sud-Est, de pujada. El camí passa per allà. Pugem uns 50 metres, sobre la zona de Mantinell i el Clot de Gafetar, just on hi ha bastants torrents unint-se en un sol. Allà girem a mà dreta, per un camí que puja una mica més. Aquí agafarem un PR.

Pont de les Marrades

Pugem el que queda i ens trobem per sobre del Refugi de Coma de Vaca, en un sortint de pedra que es un mirador meravellós. Es veu tota la vall del Freser cap amunt i cap avall, i a més la Coma de Vaca i els Pics que l'envolten.

A partir d'aquí el camí anirà de baixada, pel vessant Nord-Oest de la Costa Rubí. El sender és pedregós, però és fàcil de seguir. Es baixa i es baixa i es baixa. Al principi quedem lluny i molt per damunt del Freser, però poc a poc ens hi anem apropant, fins que a la Jaça de Costa Rubí l'arribem a tocar, i de fet toca creuar-lo per sobre del Pont de les Marrades, un altre pont de metall.

Salt del Grill

Així, creuem a l'altra banda del riu, però en tot moment seguint el PR. Ens tornem a elevar diversos metres per damunt del Freser, així que compte, ja que durant el següent tram ens anirem trobant diversos llocs on hi ha caiguda directa al riu a mà esquerra.

Anem descendint, passant per les Cingles de les Ribes, després Les Ribes i després Les Cingles d'en Gorganya, fins que arribem al Salt del Grill, per on s'han de pegar uns quants salts per no acabar mullat. Res complicat, però.

Central de Daió

Continuem de baixada i en menys de 20 minuts ja hi som a la tan coneguda Central de Daió, on sempre es trobaran diversos cotxes aparcats. Són aproximadament les tres de la tarda, i com que no podem agafar el tren a Queralbs (perquè no passa) i no volem esperar l'autobús (queda molt), decidim que baixarem a peu també fins a Ribes de Freser.

No obstant, primer lo primer. Uns metres més enllà de la central, a prop del camí trobem unes zones verdes - ens hi asseiem i mengem, que ja toca dinar!

La Farga

Després d'haver dinat, seguim de baixada pel camí principal. En poca estona arribem a la Farga, per on passa també la carretera GIV-5217, fent una corba destacable.

Ara, aquí hi ha moltes variants de camí, inclús d'una més tranquil·leta que passa per Queralbs primer, però no volem perdre gaire temps i decidim tirar directe per la carretera (l'opció esquerra), fins que poguem trobar un trencall còmode.

Central del Molí

Anem caminant per la carretera al llarg de poc més d'un kilòmetre. No és gaire agradable, no mola mai caminar per l'asfalt i amés amb els cotxes apareixent de tant a tant. I a més a més, es veu que la carretera ha estat arreglada recentment, tal és així que encara es veu el quitrà quasi fresc que s'ha mengat una part de les herbes i flores més properes... No és gens bonic...

Després d'una estona, arribem a un pont que creua el Freser a mà esquerra, al costat de la Central del Molí. És fàcil de veure, a més perquè hi ha un caminet venint de Queralbs, per l'altra banda de la carretera.

Camí de Romans

Aquí girem, creuem el pont i ens fiquem en el bosc pel Camí de Romans (PR).

Fustanyà

El camí puja bastant abruptament a través del bosc. Fa calor i comencen a suar a mars i oceans. Anem trobant algun altre sender per aquella zona, però ens mantenim al PR, el qual ens porta ràpidament a Fustanyà, petita zona poblada amb un parell o tres de cases o masies.

Pla de Rial

En Fustanyà agafem una carretera de pedra i l'anem seguint de baixada. La pista descriu unes quantes voltes grans i, després de passar per sota de l'aqüeducte, desemboca en la carretera principal GIV-5217 en el Pla de Rial.

ATENCIÓ però!! En comptes de baixar a la carretera principal, s'ha d'agafar la bifurcació a l'esquerra, uns 100 metres abans, cosa que desconeixíem en aquell moment i per això vam haver de creuar els Camps de Quintana a tot a través.

Camps del Quintana

Un cop en la carretera, tots els senyals i marques desapareixen. La seguim avall durant uns metres i agafem el primer trencall que puja a l'esquerra. Aquell caminet ens porta a uns camps suposadament privats, tot i que en aquell moment en desús i coberts per herbes altes. Són els Camps del Quintana, al costat de Rial (Rialb). Sense pensar-nos-lo gaire, creuem els camps tot a través cap a l'Est: és una aventura, ja que les herbes i la vegetació que han crescut de forma natural són realment altes.

Tornem al caminet PR

En l'altra banda dels camps s'han de pujar uns 2-3 metres en empinat, i s'ha de tornar a saltar una valla de filferro, no obstant trobem el sender que ens interessa, el qual tot i ser molt estret, és un PR que clarament porta al Sud, a Ribes.

Can Cerdà

Ara, a seguir el PR. Aquest balla vers el Sud i puja uns 100 metres al llarg d'un kilòmetre i per aquella zona arribem a una mena de mas antic i derruït, tot cobert de vegetació, el qual deu ser Can Cerdà. Continuem pel sender de totes formes.

Ribes Altes

Sense pèrdues, seguir endavant pel caminet, el qual ara comença a baixar, i al llarg dels següents 1'5 km baixarà uns 150 metres. Poc a poc anem deixant el bosc per a sortir en camps oberts, per la zona de la Vegueria, Artiga de Freixes i el Tascó de Ribes Altes.

Al costat de Ventaiola, ens passem definitivament a la carretera.

Ribes de Freser

Tan sols anem seguint l'asfalt, tot clar, cap a Ribes de Freser. El poble se veu en tota la seve esplendor davant de nosaltres.

Estació de Rodlies de Ribes de Freser

Un cop al poble, el creuem de dalt a baix per a arribar a l'estació de Rodalies. No ens escapem d'alguna mirada curiosa, com n'és habitual.

Comprovem que encara queda una estona perquè se'n vagi el tren. Ens asseiem al bar davant de l'estació i prenem uns bons sucs. Què bé que entren després de tot el trot!

Comments

You can add a comment or review this trail