EL BERGADÀ: Túnel i Mirador del Telefèric miner i Camí aeri de l’Àrtic des de Vallcebre

EL BERGADÀ: Túnel i Mirador del Telefèric miner i Camí aeri de l’Àrtic des de Vallcebre
Excursió circular que surt de Vallcebre, Puja pel forat del Torrent Negre fins al Mirador del Telefèric, Coll de Pradell, puja per la Canalassa fins el Coll de la Canalassa i baixa cap a les Roques d’Empalomar fins a l’inici del Camí de l’Artic.
Fa tota la travessia en cresta de l’Aeri de l’Artic, que és una via equipada amb una cadena (només al principi) i tot de ganxos posats al llarg de la cresta i en llocs estratègics. Tot el recorregut de l’Aeri de l’Àrtic està marcat amb marques vermelles ben visibles que faciliten seguir el camí correcte. Un via equipada que per qui està acostumat anar a la muntanya i no té vertigen no ha de tenir cap dificultat especial, excepte la de la diversió assegurada.

La travessia, te alguns passos remarcables i identificables com:
- la cadena que hi ha al principi: un tram vertical i un altre de flanqueig.
- Un altra pas identificable és la barana, posada al llarg d’un tram de cresta.
- Un altre és el Grauet, on cal baixar per la roca amb ganxos fins a un collet i després remuntar per la roca del davant, també equipada amb ganxos, fins tornar a la carena.
- Un pas que vaig trobar una mica exposat, en un tram de cresta molt estret, on hi ha dos ganxos que ajuden a passar per la roca.
- El pas de la xemeneia, que te disposats els ganxos a banda i banda d’aquesta, a mena d’escaleta.
- I finalment, podem identificar ja cap a la part final, un flanqueig per un caminet a la dreta d’una gran paret on es poden apreciar burís clavats. Després cal remuntar pels ganxos fins anar altra cop a la carena i d’aquí ja al final xe la travessia.

Hi ha trossos verdaderament especulars i fotogènics. On es pot veure tota la cresta.

Un cop acabada la travessia ens trobem en un indicador on caldrà seguir a l’esquerra i després un corriol a la dreta fins el cim de l’Àrtic. Un cim que no té res de particular i que és facultatiu, és a dir, que segons com aneu de temps us el podeu estalviar, perquè després caldrà tornar enrere fins la última cruïlla i seguim camí avall.
El camí baixa fins el Grau del Gat i després tomba pel camí del Boixador. Tot el primer tram per un bonic bosc. Passa el torrent del Purgatori i agafa a la dreta el camí del Grauet, passa pel costat de Can Quetot fins a la creu del Collell i agafa la pista a l’esquerra fins la Font de Belians i després camí a la dreta fins arribar altra cop a Vallcebre.

Té com a principals atractius:
- Pont del Torrent del Forat Negre
- Túnel i Mirador de l’antic telefèric miner.
- Font de la Canalassa
- Travessia en cresta pel camí Aeri de l’Àrtic (el principal)
- Cim de l’Àrtic
- Baixada pel bonic bosquet del Boixador
- Creu del Cullell
- Font dels Belians

-GUIA-

Primer tram: Pujada
09:05.- Vallcebre. Sortim de l’aparcament que hi ha a la Plaça de l’Església. Passem pel costat de l’Ajuntament i seguim carretera amunt. La carretera de la mina. A l’esquerra veiem el camí per on tornarem. Passem per davant de can Peguera i una mica més enllà deixem la carretera per passar per sobre el pont.
09:17 – Pont del Torrent del Forat Negre. Després de passar el pont, agafarem un corriol a la dreta de la tanca i sortirem davant d’una nau. Seguim amunt i arribem a la carretera. Tot seguit trobarem un corriol que va amunt. No està gaire marcat al principi però després es pot seguir perfectament. Tornem a sortir a la carretera a la mateixa carretera (el camí fa drecera), que va cap a Cal Parro i cal Periques. Just passat cal. Parro, trobem el camí a l’esquerra.
09:33 – Camí de l’antic telefèric. Camí de Conangle. Desseguida travessem el torrent i el camí es fa enfilant pel costat del Torrent del forat negre. Deixem el torrent i el camí va pujant fent giragonses per l’anomenada Esdabella. Fins a anar a petar al coll. A mà esquerra, veiem un petit turonet amb una estel·lada.
10:09 -El Turó. Pugem. Hi ha un bon paisatge sobre l’Esdabella Coll de Pradell i Pla de la Barraca limitada pel la Serra de Matarrodona. Veiem la carretera que va de Vallcebre a Coll de Pradell, uns panells informatius a Coll de Pradell, el restaurant de Cal Borni i can Pradell de la Muntanya. Des d’aquí anem baixant per un corriol fins a l’entrada del túnel. També es pode veure un paret que correspon a les Ignites del Coll de Fumanya.
10:15 – Túnel i Mirador del telefèric. A l’entrada del túnel es poden veure uns plafons informatius que expliquen que el telefèric el van començar a construir el 1930 per transportar el carbó de les mines i degut a la insurrecció militar i posterior guerra, no es va acabar fins l’any 1946. En principi no hi havia túnel i el carbó es feia baixar des de cim de la roca de la Esdavella, però degut al vent que feia caure les vagonetes, més tard es va decidir, com a solució, construir el túnel, que feia baixar uns quants metes la instal·lació.
Uns anys després de tancar les mines, l’Ajuntament de Vallcebre va decidir restaurar tot aquest indret, com a record i també donant-li un ús turístic.
Un parell de túnels seguits ens porten a aquest mirador privilegiat.
Dins els túnels també han col·locat uns plafons amb fotos i explicacions de com era la mina i com funcionava la instal·lació
Paga la pena !
Sortim dels túnels i baixem unes escales que ens porten al Coll de Pradell, on podem veure altres plafons informatius. En aquests podem veure fotos dels miners i una explicació sobre la modernització de la mina.
També hi ha un plafó amb un mapa amb la situació de les mines, els cingles de Vallcebre i una referència al museu miner de Cercs i a les troballes de restes de dinosaures de Fumanya.
Cerquem el camí que passa paral·lel a la carretera i després tomba cap el torrent.
10:55 Travessem el Torrent del Coll de Fumanya. El camí puja cap a la muntanya. Primer trobem un cartellet que fa referència a la Teuleria de la Canalassa. El camí segueix recte fins a trobar la font.
11:01 Font de la Canalassa. Malauradament no raja. Està enmig del bosc. Seguim la pujada pel bosc en direcció nord est i després sud est. Trobem un cartell que ens indica el camí aeri de l’Àrtic. Veiem un agulla rocosa i pugem a una mena de coll que ens dona accés a un camí carener. És la carena del cingle d’Empalomar. Aviat arribem a un altre cartellet que ens indica els camps de tabac.
11:12 Camps del tabac. Eren unes feixes estretes i apartades del poble on es conreava el tabac cap a meitat del segle passat. Una zona de difícil accés, apartada del poble i lluny de la vista de les autoritats. Seguim per la carena d’Empalomar amb unes bones vistes. Arribem a un altre cartellet del Sinclinal de Vallcebre on hi ha molt bones vistes. Aquí el camí baixa fins a trobar una mica més avall, el cartell del Grau de Cal Curt. Bones vistes, avant nostre de la impressionant paret de les Roques d’Empalomar (escola d’escalada) i l’agulla de la Garriga.
Pugem una mica en direcció nord fins a trobar, entremig de les roques, el coll de la Canalassa.
11:28 Coll de la Canalassa, amb un indicador que apart del camí cap a l’aeri de l’Àrtic, trobem assenyalaments cap a les vies ferrates de Cal Curt, d’Empalomar i de la Canalassa.
El camí segueix per darrera de les roques d’Empalomar i l’Agulla de la Garriga en direcció sud, fins que en na petita baixada ja trobem el cartellet de CAMI AERI DE LÀRTIC.

Segon Tram: Camí aeri de l’Àrtic
11:40 Inici camí aeri de l’Àrtic. Comença amb una cadena que ajuda a superar un tram vertical i després un tram de flanqueig cap a l’esquerra. Evidentment no cal seguir recte per la cadena sinó que és una ajuda perquè en algun pas serà més fàcil deixar-la per un moment, superar un pas de roca fàcil i tornar a buscar la cadena per anar a un replanet i tot seguit fer el flanqueig fàcil cap a l’esquerra. Més o menys, els dos trams no superen els 10 vertical + 10 metres flanqueig, metres.
A partir d’aquí el recorregut és una típica travessia en cresta, pel cingle de Conangle.
11:50 Comencem la travessia de la cresta o l’anomenat camí aeri de l’Àrtic.
12:00 Barana. Una barana ens permet superar per dalt un tram rocós.
12:07 El Grauet. Hem de baixar per la roca una mena de coll i despès tornar a pujar per la roca del davant. En tot el tram hi ha els ‘ganxos’ (anelles de ferro clavades a la roca), que ens ajuden a superar el tram.
12:17 Segueix el camí en cresta amb fotos espectaculars.
12:47 Aquí hi ha u pas una mica delicat pel cim d’una roca on la cresta es fa molt estreta. Dues anelles posades en llocs estratègics ens ajuden en el pas.
12:50 Flanqueig de la roca per l’esquerra. Un camí que passa a peu de roca, que ens fa primer baixar i després tornar a pujar a tornar a agafar la cresta.
12:53 Unes anelles ens ajuden a flanquejar la roca per la dreta.
13:08 Camí rocós per la cresta. Travessia típica per les roques de la cresta, a vegades estreta on hi han posats ganxos en els llocs més difícils.
13:11 Aquí toca baixar per la paret amb l’ajuda dels ganxos. Per cert que en aquest tram, es veu que hi ha hagut una esllavissada de roques i alguns ganxos han quedat impracticables perquè les roques han quedat frenades pels ganxos.
13:20 Xemeneia. La famosa i espectacular xemeneia és fàcil de baixar perquè hom ha posat ganxos a banda i banda format una mena d’escaleta practicable i còmode.
De totes maneres l’indret és espectacular i magnífic.
13:27 Arribem a un estret camí que flanqueja una gran paret per la seva banda dreta. El. Camí no té cap dificultat i és d’una gran bellesa. A la paret, si ens fixem, podem veure que ha posat burís (claus) per assegurar l’escalada.
Al final del senderó, cal remuntar una roca amb els seus corresponents ganxos `per tornar a pujar a la cresta. Gens difícil.

Tercer tram: Baixada cap a Vallcebre
13:50 S’ha acabat la diversió. Això ens ho marca un indicador amb la indicació de Camí aeri de l’Àrtic (suposo que és pels que la fan en sentit contrari).
Ara encara ens queda anar (per qui ho vulgui perquè és anada i tornada) a l’extrem del cingle de Conangle, és a dir, al cim de l’Àrtic.
Agafarem el camí cap a l’esquerra., en direcció del Boixader.
13:55 Cal agafar un petit sender que passa per sobre una roca a mà dreta. El camí no està indicar ni amb indicador ni amb fites i a nosaltres ens va costar una mica de trobar-lo. Un cop iniciat, més enllà, ja es poden veure les traces de camí. Cal anar en compte.
El camí va pujant pel bosc, sinuosament, i treu una mica el cap per la carena i torna al bosc fins arribar a un tram rocós i sense massa personalitat i amb un munt de pedres amuntegades que marquen el cim de l’Àrtic.
14:20 Cim de l’Àrtic. Es veu un bon paisatge per la part de Fumanya a l’est però queda una mica tapat pels arbres en la resta d’orientacions.
Ens quedem una estona, fent un mos i admirant el paisatge fins que decidim retornar.
Quan trobem el camí principal hem de tirar avall a la dreta.
Un camí molt bonic pel bosc ens porta als cingle del grau del Gat o Grau de Cal Gat.
15:09 Grau de Cal Gat. Seguim baixant, ara tombant en direcció nord pel bonic bosc del Boixador fins el Torrent del Purgatori.
15:45 Torrent del Purgatori. Fang sec i petjades de ferradures de cavall. Travessem el marge sec del torrent i tornem al camí.
15:50 Tombem a la dreta pel camí del Grauet.
Després agafem pista a la dreta cap a can Querot.
16:00. Passem pel costat de Can Querot i seguim per la pista fins arribar a la creu de ferro del Collell.
16:06 Creu del Collell. Seguim per la pista de l’esquerra fins la font de Belians.
Seguim per la pista a la dreta de la casa.
16:45 Arribem al poble de Vallcebre i a l’aparcament on em deixat el cotxe a la plaça de l’església.

Fí de la excursió.

Evidentment, aquests horaris només són a títol orientatiu, doncs cada ú té els seus ritmes i les seves parades.


Aquesta excursió esta agafada de la ruta: Vallcebre - Camí aeri de l'Artic - Vallcebre del company de wikiloc: JEP BOIX

També podeu seguir aquesta excursió pel seu track on té una ressenya molt ben explicada.

Gràcies per compartir, company.

Salut i República Catalana!

Magí