El Bosc de Poblet (ruta micològica)

Aquest itinerari micològic transcorre per boscos de pins, roures i alzines. Destaca la maduresa d'alguns arbres i la presència de fusta morta com a senyal de protecció a la biodiversitat. També hi trobarem zones gestionades per tal que el bosc millori en qualitat.
Al llarg del recorregut trobarem diversos bolets pintats als arbres que només es poden veure si ens col·loquem en una visual concreta. El Bosc de Poblet conté una gran diversitat de bolets, més de 700 espècies.

Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox. 7 km.
Temps:.......................................................... 4 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 370 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:.................................................. piolet_paratge_natural_poblet.
Observacions:......................................................... Cap dificultat, ni per orientar-nos, ni per transitar pels senders, camins i pistes forestals.

Des de Poblet agafarem la carretera T-700 en direcció Prades. A 2,5 km trobarem un desviament a mà esquerra que entra dins de la "Vall de Castellfollit". Aproximadament a 700 metres trobarem la primera àrea de lleure la Roca de l'Abella (fonts, barbacoes, oficina d'informació...), des d'aquí surt una excursió també molt interessant, la ruta geològica. Nosaltres continuarem fins a la següent area de lleure, la Casa Forestal de Castellfollit, que la trobarem a 3,3 km de la Roca de l'Abella. Atenció que aquesta carretera és molt estreta, i hi ha la possibilitat, molt real, de quedar-nos bloquejats si trobem un cotxe en direcció contrària.
Deixem el cotxe al costat de la casa forestal, a l'esplanada condicionada com a pàrquing pels visitants.
La casa forestal de Castellfollit és una de les tres cases forestals existents al bosc de Poblet i la més petita de les tres. La trobem ubicada al cor mateix del barranc de Castellfollit. (més informació..)
L'excursió que farem és bastant curta, de mig matí, però és divertida i original, els més menuts de la família s'ho passaran bé. Sortirem de la casa forestal i seguirem la pista forestal que s'endinsa en el boscam de Castellfollit, tot creuant la cadena que prohibeix la circulació motoritzada.
De camí al sender micològic, trobarem caixes de ratpenats, una mesura molt utilitzada pels gestors d'arees protegides i reserves naturals com a controladors de mosquits i les processionàries.
Una vegada passem per les caixes de ratpenats, anteriorment comentades, i d'un dipòsit d'aigua (amb un broc metàl·lic fent de font), apareix a mà dreta un sender senyalitzat que cal enfilar.
El primer tram de sender puja força dret. Cal creuar una pineda centenària de pi roig que forma part de l'inventari de boscos singulars de Catalunya.
Continuant pel sender, ben aviat s'arriba als primers arbres amb un bolet pintat ...el peu de rata.
Bolet ben diferent dels típics, amb aspecte de corall molt ramificat, amb nombroses branques que sorgeixen d'un tronc comú. Amb una soca gruixuda i carnosa i les branquetes cilíndriques, nombroses i recargolades, d'un bell color groc, que perd la seva vivor quan es fa vell, amb puntes acabades en dues dentetes de color taronja. Atenció que es pot confondre amb el peu de rata bord, que té la carn amarga i que actua com un purgant enèrgic.
El dibuix d'aquest bolet el componen uns sis o set trocs de pins i un grup de roques. Per visualitzar el seu aspecte real i complet ens hem de situar en un lloc concret.
Davant mateix del "peu de rata" trobarem un desviament a l'esquerra del sender principal, hi ha el segon bolet pintat, la "farinera borda" un bolet mortal. Totes les pintures han estat realitzades pel Sr. Genís Colell.
La farinera borda neix d'un ou d'una manera molt semblant a l'ou de reig. Quan trenca aquest ou surt un bolet amb un barret de color verd o verd olivaci, làmines blanques i peu també blanc, de vegades amb part del mateix color del barret. Quan s'obre del tot les restes del vel, que protegeix les làmines fins i tot madures, deixen un gran i bonic anell de color blanc.
La ingesta de trenta grams d'aquest bolet ja pot provocar la mort d'una persona adulta. (més informació...)
Tres troncs de pi componen aquest dibuix, si ens situem en un lloc concret i realitzem alguna postura necesària veurem el bolet sencer.
Tornant al sender principal, aviat es travessa el pla dels Esbarzerals i es creua un camí de desembosc per llavors reprendre el sender senyalitzat.
El sender continua pla, davalla una mica i lentament tornarà a agafar pendent fins arribar de nou al camí forestal. Una vegada a la pista forestal principal, cal seguir cap a la dreta.
Per sobre del camí hi ha el fredolic. Haurem de pujar i baixar pel mateix corriol.
De la família dels tricholomatals, trobem aquesta espècie que a nivell general agrada a tothom. És un bolet que allarga la temporada, ja que acostuma a treure el cap amb l'arribada dels primers freds. No serà gens estrany, collir-los congelats enmig de les primeres glaçades.(més informació..)
El dibuix del bolet és format per tres troncs de pi, i visualitzarem la forma del bolet si ens situem en una posició concreta.
Retornem a la pista forestal principal, uns metres més enllà hi ha pintat l'ou de reig, un dels bolets amb més alt valor culinari.
Els emperadors romans eren grans aficionats a menjar bolets, i en especial a l'ou de reig, i d'aquí ve el nom llatí que es pot traduïr al català com bolet dels cèsars. Tan aficionats eren que Agripina va decidir matar al seu marit Clàudio posant-li unes quantes amanites phalloides entremig dels ous de reig, i explica la llegenda que tal era la golafreria de Clàudio amb els retxos que tot i sospitar-ho, se'ls va menjar i va morir. (més informació...)
Des del lloc on s'ha col·locat el punt d'informació i observació podrem tenir una imatge del bolet en la seva totalitat. Haurem de fer alguna postura afegida per corregir alguna imperfecció del dibuix.
Ara enfilarem el sender que passa per davant de l'ou de reig, entre els pilons de fusta que impedeixen el pas a la circulació motoritzada.
El sender s'enfila pel vessant, on podem gaudir de la vegetació típica de l'alzinar muntanyenc, les rouredes i les pinedes.
El sender puja fins arribar a la "caseta dels Civils", una construcció de pedra seca enrunada. Antigament, era un punt estratègic de vigilància del bosc.
Després de caminar una estona, s'arriba al capdamunt del recorregut. Arribats al tallafoc, cal seguir cap a l'esquerra fins a una senyal que indica que som al coll d'en Perroi, on cal seguir la direcció de retorn a la "casa forestal de Castellfollit.
Arribem a la carena de la "Serra del Bosc", i girem a l'esquerra per un tallafoc.
Continuem pel tallafoc fins a enllaçar amb el GR 171 (Rojals-Prades), i el seguim cap a l'esquerra.
Arribats al "Collet d'en Perroi" girem a l'esquerra en direcció Castellfollit (casa forestal).
De baixada, es passa a prop del "racó dels Avellaners", el sender és estret, però de seguida es transforma en un camí ample, una antiga pista de desembosc. En aquest bosc, trobarem actuacions de reforç de les poblacions del teix, un projecte finançat pel programa "Life" de la CE.
El projecte "Life" per a la recuperació del teix al la zona del bosc de Poblet.
També es pot observar una numeració en els trocs dels pins, ja que en aquesta zona es duu a terme un projecte forestal demostratiu.
Tot seguit, cal travessar la plana del Misser i continuar fins a arribar a un encreuament de la pista forestal, el qual agafarem a la dreta.
Tot baixant pel camí principal, a uns 500 m a la dreta, trobem uns arbres amb un apagalums pintat.
És un bolet tant fàcil de buscar com de trobar, ja que apareix a tots els hàbitats i és de ràpida localització, pren dimensions considerables, d'aquí el seu nom en llatí "procer" que significa alt, de bones dimensions. Pot arribar als 40 cm de diàmetre, d'aquí que sigui el bolet comestible més gran. (més informació...)
La forma del bolet la componen varis troncs de pi dispersos en una àrea de bosc bastant àmplia.
Més endavant, a la mateixa àrea del bosc, trobem un bolet pinetell o rovelló.
Si haguéssim de triar un bolet que defineixi a la perfecció l'afició a Catalunya pels bolets aquest seria el rovelló, un bolet força comú i fàcil, tant de distingir com de trobar, però que quan arriba l'agost fa bullir la sang de centenars de milers de boletaires i es fa carregar al cotxe els cistells amb la il·lusió de tornar cap a casa plens del preuat i buscat rovelló. (més informació...)
El dibuix del bolet el componen quatre troncs de pi, si ens col·loquem en la visual adequada veurem el rovelló pinetell complet.
Abandonem aquesta àrea boscosa on hem localitzat aquest dos bolets dibuixats, i ens reincorporem a la pista principal.
De retorn a la casa forestal de Castellfollit, cal seguir baixant per la pista forestal tot travessant diverses barrancades.
En la baixada ens ha plogut lleugerament, un plugim que no ens ha empipat excessivament i ens ha deixat finalitzar l'excursió sense quedar xops. Després, dins la camper, hem passat compte d'un berenar-sopar, metres a fora plovia de valent.
Sortida març del 2018.

Em pots seguir al Facebook!