El Camí de les Xinxes 2017

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història com a part del patrimoni i la memòria col·lectiva. La divulgació del paper de les dones està incorporada al discurs de l’exposició permanent del museu i forma part també de diversos projectes de recerca, educatius i de divulgació. És el cas, entre altres, de la visita teatralitzada “L’Assumpta” o de l’espectacle “Bates blaves” que es va poder veure al museu l’estiu de l’any 2017. En l’àmbit educatiu el museu compta amb una activitat adreçada a alumnes de secundària, “Una majoria invisible”, que en els darrers anys hem completat amb xerrades i activitats específiques. Amb aquesta exposició es completen tres anys durant els qual hem posat una atenció molt especial en aquesta temàtica.

Una cronologia repassa aquests gairebé 200 anys, des de les primeres indústries tèxtils del Ter fins a finals del segle XX i principis del XXI. S’estructura en dos àmbits principals, la fàbrica i la casa, ja que les dones havien de fer front per regla general a una doble jornada laboral industrial i domèstica, sense oblidar que sobre elles requeia també la maternitat. Fotografies, documents, estadístiques, testimonis, audiovisuals i objectes representatius del món fabril i domèstic conformen aquesta exposició.

La participació de les protagonistes
Una part dels objectes que conformen l’exposició han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu, on entre els objectes de les col·leccions del museu un grup d’antigues treballadores del tèxtil van escollir els més representatius als seus ulls. Els objectes seleccionats evidentment formen part de l’exposició i van acompanyats d’uns breus clips audiovisuals on les protagonistes ens expliquen les històries que s’amaguen al darrere.

Projecte RestauraTer amb l’Institut del Ter
En el procés de preparació de l’exposició ha participat també l’Institut del Ter de Manlleu. Des de l’any 2016 el Museu del Ter i l’Institut del Ter col·laboren en el projecte MAGNETer d’aliança educativa. Un dels projectes que es desenvolupen en el seu marc és el RestauraTer, amb el que s’afronta la recuperació d’objectes de la col·lecció del museu. Des de principis de curs un grup d’alumnes de l’Institut han participat en la restauració d’alguns dels objectes exposats al temps que descobrien la seva història i la de les dones que els havien utilitzat.

Audiovisual “Camins de dones”
Com moltes altres exposicions del Museu del Ter aquesta es complementa amb un audiovisual de testimonis recollits en el programa Memòries del Ter de “EL 9TV”. En aquest cas el documental s’ha centrat en una de les temàtiques sobre les que el museu ha estat realitzant recerca durant els darrers anys, els camins d’anar a les fàbriques, el trànsit quotidià de l’àmbit domèstic a la fàbrica, que va implicar l’aparició de camins principalment recorreguts per dones.

L’exposició també és una oportunitat per a fer una mirada al present. El tèxtil ara ja és un sector residual a Osona i la producció s’ha traslladat a altres llocs del món on les condicions laborals de les dones no són gaire millors de les que s’havien viscut aquí. Però no hem d’anar molt lluny per constatar que les dones, en ple segle XXI i a casa nostra continuen patint discriminacions salarials i d’altres tipus.

Informació extreta del Museu del Ter a Manlleu, les fotos del cartell i les que porten rotulació groga son de l'autor avipep.