El Camí dels cartoixans

Aquesta és una ruta per fer a peu i on haurem de preveure l'arribada i la tornada amb transport privat. Així, començarem a caminar a La Vilella Alta i acabarem a La Morera de Montsant, on haurem d'haver deixat un cotxe prèviament, per tal de poder tornar al nostre punt d'origen. Entre La Vilella Alta i La Morera de Montsant hi ha uns 20 minuts de cotxe. Podem dinar a l'entorn de La Cartoixa d'Escaladei o al poble del mateix nom, en el primer cas podem aprofitar algun dels establiments del municipi, en el segon l'haurem de portar a la motxilla.

Sortim de la Vilella Alta, però abans podem aprofitar per veure el poble, típic del Priorat. Hi podem passejar pels carrers, amb passamans, sobretot el Carrer Major, amb nombroses portalades de pedra i el carrer Ereta, famós pel seu gran desnivell, veure l'Església de Santa Llúcia (del s. XVIII i amb un retaule de l'època) amb un alt campanar, i visitar el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on es fan olis de gran qualitat, i on es fan visites guiades. En diferents punts del poble també podem veure les espitlleres fetes al llarg de les guerres carlines, uns combats que van deixar petja també en la toponímia del poble, i és que durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet. Deixarem el poble pel nord-est, amb un corriol que dóna la volta al dipòsit (sempre seguint el GR), per la zona coneguda com la Solsida. Reprenem la pista principal per entre els bancals pel camí més o menys recte que va enfilant-se lleugerament. Seguim sempre per la pista principal en direcció nord-est, estem pujant a la serra de la Creu Alta. De baixada no deixem el GR fins a creuar la carretera general. Anirem obligats uns pocs metres per carretera asafaltada fins al nucli urbà d'Escaladei, on deixarem el sender de Gran Recorregut. El que ara és el poble d'Escaladei fou l'antiga conreria de la cartoixa, i hi està situat a uns 2 quilòmetres. Una conreria, pròpiament és l'habitatge annex al monestir des d'on es dirigia el conreu dels camps. En aquest cas, hi havia la casa procura, que administrava els afers, no solament de la cartoixa, sinó de tota la zona del Priorat. Després de la desamortització de 1835, la conreria encara va continuar utilitzant-se. Abans d'aquesta data, la casa de la procura era habitada pel monjo conreador i pels conversos. També hi podem veure l'Eslgésia de la Mercè i les antigues cases dels conreadors i dels menestrals dels serveis de la Cartoixa, i els magatzems i les quadres. El nou poble el van "crear" el 1843, quan Antoni Niubò va comprar a l'estat les terres i l'antiga conreria del Monestir. Seguim la nostra ruta pel Camí de la Cartoixa, que ens portarà al Monestir construcció fundada el segle XII per Alfons el Cast i que va ser la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Es pot visitar en els aquests horaris. Enfilem ara el camí cap a la Morera pel Camí de les Coves Roges (en aquesta ocasió seguirem el GR171), tot i que aviat ens desviarem per un corriol a mà esquerra, i anirem paral·lels al camí principal una mica més amunt, per anar a buscar el Camí dels Cartoixans, a la zona de les Planetes. L'agafarem cap a l'est, i després d'un dipòsit circular seguirem per la pista principal, el GR de nou. El sguirem ja el poc tros que queda fins arribar al nucli urbà de la Morera de Montsant (aquí una mica d'història). Aquí són d'interès l’Església parroquial, que conserva la porta romànica dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, i el Mas de Sant Blai, antic convent femení de Bonrepòs, avui dia abandonat. Si és època estiuenca recomanem un bany a la piscina municipal, als peus del Monsant, un bany amb paisatge de luxe. D'altra banda, en èpoques estivals l'Ajuntament sol obrir el Centre d'Interpretació Petjades Cartoixanes, al local que conserva també restes de l'antic Castell de La Morera, actualment dependències municipals.