El Camí. Etapa 3 Flaçà Corçà. Tram Gironès- Empordà- Rosselló.

Caminada pel Gironès i el Baix Empordà: etapa 3 Flaçà Corçà.

Ens vam llevar com cada matí i vam esmorzar a l'alberg, hui havíem de fer combinació de cotxes ja que a Corçà no arribava el tren, una vegada vam tenir el cotxe a Corçà vam tornar amb l'altre a Flaçà on ens estava esperant la gent per començar, Carme ens va acompanyar un trosset per eixir de Flaçà.

Eixim pel camí de la Pera, creuem per un túnel la C66, en un raconet molt emboscat i després anem per un camí de terra. Hui el grup és més reduït i ja no ens acompanyen ni la gent de Celrà, ni els companys i companyes de la Marina. Fem camí per un paisatge de camps de conreus de secà amb grans masos i trossos de bosc. Arribem a la Pera, un poble menut però amb molt d'encant com els de la zona. Seguim caminant i arribem a Púbol, allà ens trobem amb el museu Dalí, tot el poblet porta la remor de Dalí , en un restaurant ens trobem el cartell amb la frase que ell sempre deia.

Seguim el Camí per extensos camps segats de colza, on les petites plantes ens mostraven el que hi havia sembrat. Segueixen les grans masades escampades esporàdicament en el paisatge. Arribem a l'ermita de Sant Andreu de Pedrinyà, una ermita romànica preciosa. Una dona ens obri l'ermita i podem veure el recinte. Arribem a la creu de terme i a Madremanya, un poblet on l'encant medieval ompli tot el conjunt. Arribem a uns edificis on Pilar ens explica que fa anys hi van viure, era com un palauet.

Vàrem seguir, a la nostra dreta ens indiquen unes runes sobre la muntanya, és el castell de Montgrí, vàrem seguir per un camí que anava endinsant-se dintre del bosc, un pi tallava el camí, però nosaltres anàvem seguint el trac amb el mòbil, poc després vàrem eixir ja a una zona més planera i de conreus, Carme Güell, l'alcaldessa de Corçà ens va acompanyar una estona, vàrem anar a l'ermita de Santa Cristina de Corçà, allà ens va obrir l'ermita i hi vàrem poder entrar i veure-la per dintre.

Era una església petita, dintre trobem una còpia del retaule, veiem el tapís del martiri de Santa Cristina. Antigament hi havia la rivalitat entre Corçà i Monells, el bisbe manava molt, i els de Corçà es van revelar i el bisbe va cremar les cases.

És d'estil romànic de l'any 800, més endavant els terratrèmols la van fer caure. Quan es va traure el retaule de l'ermita hi ha la llegenda que els que el van agafar van emmalaltir.

En acabar l'explicació de Carme vam anar a Corçà, vam fer una volta per Corçà i en acabar vam anar a dinar, quan tot va acabar vam agafar els cotxes que teníem allà i vam tornar cap a l'alberg a Girona.