El Camí . Etapa Vall-de-roures Cretes. Tram del Camí Baix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat

El Camí en família pel Matarranya: de Vall-de-roures a Cretes.

Una altra caminada i una altra nova comarca ens esperava, aquesta vegada pel Matarranya, comarca catalanoparlant de la Franja de Ponent.

Vàrem iniciar el nostre recorregut a Vall-de-roures, un primer moment emocionant va ser creuar el pont del riu Matarranya i endinsar-nos dintre del nucli antic, amb les cases nobles i palaus , els carrers estrets i engalanats.

De seguida vam pujar una costereta i vam eixir del poble de manera que els edificis es quedaven endarrera. En arribar al collet se'ns presentava una plana de conreu, erem al més d'agost i el cereal ja l'havien segat, anàvem passant algun turonet amb pins, i alguna granja d'ovelles que ens deixava el camí sembrat de cagarrites, anàvem pujant i baixant alguns turons, caminàvem banyats per l'ombra d'alguns pins .



En passar un turó un poblet menut va aparèixer a l'horitzó, era Queretes, a poc a poc vàrem entrar per les seues venes, primer vam anar a l'ajuntament i vam segellar l'etapa, la primera del Matarranya, després mentre les xiques descansaven i conversaven amb les dones del poble, jo feia el camí de tornada de Queretes a Vall-de-roures, el pas era ràpid i el sol calfava molt, i les ombres eren punts de descans i d'agafar forces. Tots els elements del paisatge ens els trobàvem a l'inrevés. Finalment em vaig cabussar a Vall-de-roures de vell nou i els seus carrers ombrívols eren gratament benvinguts. Una vegada vaig tornar a Queretes amb cotxe i amb l'ajuda del llibre del Matarranya vam fer la visita pel nucli antic del poble.



Queretes



A la plaça Major hi havia alguns banquets que convidaven a seure i xarrar, al mig la plaça hi havia una columna circular , antigament es trobava fora del poble i era el lloc on penjaven els lladres i les persones perseguides per la llei.

Vàrem eixir de la plaça fins arribar al portal de Vall-de-roures, el portal que encarava a Vall-de-roures tancava l'antic recinte emmurallat, vàrem seguir fins al portal de Sant Antoni i la casa Turull, la pedra, els arcs i les revoltes m'apassionaven, la façana de la casa Turull, especialment la porta i l'arc fet de pedra, així com les múltiples pedres treballades donant forma a cares humanes.

Des d'ací vàrem recular fins a la capella de Sant Roc, on antigament hi havia el portal de Sant Roc i l'església parroquial de l'Assumpció. Però tal vegada el carrer que més encant té per les voltes és el carrer Major.

El que ens entra més en les emocions a part de les construcions antigues és el parlar de la gent, també la sensació que note de la poca normalització del català, que resisteix davant una adminastació que ens deixa en un segon lloc. Els cartells dels carrers són sols en castellà, si que hem trobat un cartell indicatiu en català amb el nom de Queretes durant l'etapa, també als panells informatius dels punts d'interès hi ha la informació en bilingüe, però sempre el català tenim en una posició secundaria, més petit, o en un segon lloc, quan hauria de ser en primer lloc per ser la llengua autòctona de la població.