El cami Literari d'en Pere IV Ruta3 Excursions pels camins històrics del Valles Occidental

Transcriure la ressenya tal i com esta el llibre, obviant les referències literàris força interessants que podreu descobrir al llibre d'en Albert Vicens Llauradó.

Comencerem la caminada des de l'aparcament del Marquet de les Roques a on s'hi arriba desdel km 17 de la ctra B-124 que va desde Castellar del Valles fins a Sant Llorenç Savall per una pista primer asfaltada i mes endavant per pista de terra en molt bon estat.

Comencem a caminar en direcció al Marquet, travessant la passera metàl·lica sobre el torrent del Llor. En arribar a l’altra banda, pugem fins al casalot i el voregem cap a l’esquerra, passant pel costat de l’ermita i de l’entrada principal . Avancem per la pista, deixant la casa enrere.
6 minuts Just abans de travessar el pont del Marquet, abandonem la pista i prenem el corriol que surt a ma dreta, en direcció La font del llor (marques vermelles i blanques del GR-5 )
15 minuts (9 minuts) Trobem un mur de formigó amb graons. Si continuem recte arribaré,, tot seguit a la font del Llor. Nosaltres, però tombem a la dreta, pel camí que s’enfila entre l’alzinar, seguint les marques blanques i vermelles del GR5 .
38 minuts (23 minuts): Després d'una dura pujada, assolim el coll del Llor.Tombem a l’esquerra, seguint el GR-5. Una mica més amunt ·deixem un corriol secundari· a la dreta i continuem pel de l’esquerra, pujant.

41 minuts (3 minuts): Traiem el cap a una zona neta de vegetació i fem cap a una cruïlla. Seguim cap a !'esquerra, seguint el traçat del GR-5 ; (a la dreta deixem el camí vell de Sant Llorenç Savall a Mura). El camí planeja en direcció oest, flanquejant el Montcau, en direcció ala canal del Llor.
52 minuts (J1 minuts): Desemboquem a la canal del Llor. Continuem a la dreta, remuntant la canal en una forta pujada
58 minuts (6 minuts): Deixem a la dreta el trencall de la cova Simanya (us hi podeu acostar en menys de deu minuts) i continuem recte amunt.
1 hora i 4 minuts (6 minuts): Després d'una dura pujada final, traiem el cap al coll d'Eres. Tombem a la dreta per enfilar-nos al cim del Montcau.
1 hora i 19 minuts (15 minuts): Montcau. El cim pedregós convida a fer una aturada I ullar l'horitzó.
Desfem el camí fins a coll d'Eres.

1 hora i 29 minuts (1O minuts): Coll d'Eres. Deixem a !'esquerra la canal del Llor i continuem recte, en direcció sud. A ma dreta descobrim el monòlit dedicat a Joan Maragall. Convidat pel Cor de l'Agrupació Regionalista de, Terrassa, el poeta i escriptor visita el 15 de maig de 1904 la Mola i el coll d Eres, on la colla va dinar. Cinquanta anys més tard es bastí el monòlit commemoratiu del seu pas per aquests verals. Maragall fou un gran enamorat de les muntanyes, tal com deixa pales en un cèlebre vers, diàfan i d'una senzillesa tal que resulta sorprenent l'encert de tan poques paraules:
«Jo no sé lo que teniu que us estimi tant, muntanyes»

Deixem enrere coll d'Eres i enfilem el camí ample de la carena del Pagès, en direcció a la Mola. Avancem pel camí principal, ignorant els trencalls secundaris que sorgeixen a banda i banda.

1 hora i 38 minuts(9 minuts): Deixem ama esquerra el trencall de les Fogueroses , i continuem pel de la dreta, ample i planer. Poc més enllà, passem vora el monumental roure del Palau.
1 hora i 47 minuts (9 minuts): Després d'una curta pujada, abandonem el camí principal i prenem un corriol secundari, indicar amb una fita de pedres, que surt a !'esquerra (cal parar atenció per no passar de llarg). Travessem un alzinar solitari, defugint la gentada que habitualment transita per la carena del Pagès, tot resseguint atentament l'estret senderó que serpenteja entre els arbres.

1 hora i 53 minuts (6 minuts): Sortim del bosc en un clap de roca que ofereix una excel·lent panoràmica sobre Sant Llorenç Savall i, al Montseny. Hi descobrim una cruïlla de tres camins. Seguim pel de mes el de la dreta, encarant una forta baixada a través d'una ombrívola canal.

1 hora i 58 minuts (5 minuts): Cruïlla poc evident. Prenem el camí de la dreta, baixant per un roquissar en línia recta envers la Mola, ben visible davant nostre.

2 hores (2 minuts): Connectem amb el camí provinent deis Òbits. El prenem a l'esquerra.
2 hores i 2 minuts (2 minuts): Deixem a ma dreta un corriol poc definit que baixa a les casetes del Bufí. Continuem recte pel camí principal.

2 hores i 4 minuts (2 minuts): Coll de la Revetlla, just després de superar un tronc corcat que travessa el camí. Tombem a !'esquerra i iniciem la baixada a través de l'ombrívola canal.

2 hores i 18 minuts (14 minuts): Després d'un tram una mica perdedor desemboquem a un camí planer. El prenem a !'esquerra. De seguida ens apareix, davant nostre, la peculiar silueta del turó de Rocamur, també conegut com la Maquina de Tren.

2 hores i 24 minuts (6 minuts): Arribem a un collet amb un encreuament de camins. Seguim pel de la dreta. De seguida fem cap a una pista i la seguim de front, a l’esquerra Recorreguts uns cent metres escassos, abandonem la pista i prenem el camí, que puja a l'esquerra

2 hores i 27 minuts (3 minuts): CoII Gavatx Travessem el coll i continuem recte pel sender que baixa en direcc1ó nord .

2 hores i 36 m1nuts (9 minuts): Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí principal que ara s‘eixampla i ens porta a les envistes del Marquet .

2 hores i 46 minuts (10 minuts): Aparcament del Marquet de les Roques, final de la ruta.


El Marquet de les Roques i la colla de Sabadell


Masia d'origen medieval, el Marquet de les Roques fou adquirit a finals del segle XIX per n'Antoni Oliver i Buixó, important banquer de Sabadell.
Aquest encarrega la construcció de l'enorme casa pairal que podem contemplar avui dia, de marcat estil modernista, a l'arquitecte Juli Batllevell. En Joan Oliver, més conegut coma «Pere Quart», fou nét de l'esmentat Antoni. Al Marquet de les Roques l'escriptor hi passa llargues temporades i sovint hi organitzava vetllades literàries amb un grup d'escriptors, conegut com la colla de Sabadell. Entre aquests lletraferits hi havia en Francesc Trabal, Armand Obiols, Joan Garriga i d’altres. Posteriorment s’hi afegiren figures del calibre de Josep Carner, Carles Riva o Guerau de Liost. L’any 1925 fundaren la editorial La Mirada, que posteriorment s’incorpora a edicions Proa.

Amb l’esclat de la guerra civil (1936-1939) el grup es dissolgué i el Marquet de les roques fou requisat per les autoritats franquistes. Avui dia l’edifici es propietat de Barcelona.