EL CAMÍ. Tram Rosselló - Empordà - Gironès. 10a. Etapa CORÇÀ - BORDILS

BORDILS 7.39

Sant Esteve de Bordils és l'església parroquial del municipi de Bordils, al Gironès. És d'estil gòtic amb detalls renaixentistes i està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la segona meitat del segle XVI (una llinda de la porta té una inscripció segons la qual fou començada el 1561) És una obra de Bordils (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional

CASTELL DE MILLARS 9.04

El castell és modulat al voltant d'un pati central, d'armes, i es compon de diverses edificacions, essent l'edifici principal el situat al sud i a l'est. A l'exterior hi ha la capella, romànica, de Sant Iscle i Santa Victòria. L'aspecte actual del castell-palau és fruit de diverses reformes en època moderna i contemporània, però manté abundants estructures d'època gòtica. El seu origen és probablement un vil·la romana, posteriorment transformada en casa forta, després castell i a cavall dels segles XIV i XV en castell-palau.

INDICACIONS RUTA

De les poques senyals que hem trobat fins avui.

MADREMANAYA

Madremanya és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès. El seu nom prové de l'expressió llatina Mater Magna 'mare gran', que era com s'anomenava la deessa Cíbele. Destaca el Recinte emmurallat de Madremanya.

ESGLESIA DE SANT ESTEVE 9.35

L'edifici és de grans proporcions i té planta d'una única nau molt ampla i absis semicircular d'igual amplada. El tret més rellevant de la construcció ve donat per la seva una doble funció, religiosa i defensiva, que condiciona la seva fesomia, austera i sòbria, conservant alguns dels elements de fortificació.] La capçalera semicircular és la part més antiga i mostra les arcuacions llombardes. Les dues petites capelles laterals (altars dedicats a santa Maria i sant Miquel) són cobertes amb volta apuntada del segle XVI i buidades en el gruix del mur, que abasta els 2 m de gruix. La nau és coberta per una volta de canó reforçada per arcs formers adossats als murs laterals de 3 m de gruix. Als peus trobem un cor (1514), suportat per una volta de creueria, al qual s'hi accedeix per una escala de cargol, encastada al mur de ponent i que arriba fins al nivell de la coberta, avui sobrealçada i convertida en unes golfes. Un cos afegit al segle XVIII al costat esquerre de l'absis fa de sagristia. El campanar, amb decoració renaixentista, és de torre quadrada i coberta piramidal i data de mitjan segle XVI. Sobre l'absis s'alça una altra torre de guaita que conserva un forn per utilitzar en cas de setge. La façana principal, orientada a O, té una senzilla portada d'arc apuntat defensada per un matacà. Existeix una aiguabeneitera, de pedra nummulítica o de Girona

PEDRINYA 10.48

Sant Andreu és una església romànica dels segles XI i XII, si bé conserva mostres d'estructura posterior, al veïnat de Pedrinyà (la Pera), Baix Empordà.

PUBOL

Púbol és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Pera. Presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l'església a l'indret més prominent. Entre els edificis que l'envolten hi ha encara restes del recinte fortificat

CASTELL DE PUBOL

El castell de Púbol és una fortificació gòtica-renaixentista que té l'origen al segle XI situada al poble de Púbol, que esdevingué centre de la baronia de Púbol i, als anys 1970, residència de Salvador Dalí. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.[1]

ESGLESIA DE SANT PERE

L'església de Sant Pere de Púbol, construïda entre 1327 i 1341 és d'estil gòtic. Té una sola nau coberta amb volta apuntada i tancada per absis poligonal. Al mur de migdia s'obren capelles laterals, una dedicada a la Mare de Déu, amb decoració escultòrica del segle XV, i l'altra de 1631. El segle xvii s'hi afegí el cor i el XVIII, la sagristia. La façana és centrada per una portada i una rosassa tardogòtica. Al cim hi ha la torre-campanar. Fins al 1936 conservava el Retaule de sant Pere de Púbol de Bernat Martorell, actualment al Museu d'Art de Girona

LA PERA 12.30

FLAÇA 13.36

Església de Sant Cebrià: d'origen romànic, ja se'n tenia data el segle X. D'aquesta primera construcció en queden dos restes: la portalada de ponent i part de l'absis semicircular, sota el campanar. Tanmateix, el temple que podem observar actualment és degut a una reconstrucció (1824), seguint patrons neoclàssics. Es troba a l'extrem nord del nucli antic.

DESVIACIO

Agafem el corriol que surt a l'esquerra de la finca.