El Canal Vell 1: sots, afraus i túnels.

Ruta per camins dolents, costeruts i terrenys abruptes, amb l'atractiu de passar per un túnel de 270 metres, que forma part del complex conegut com a Canal d'en Faria, o Canal Vell.


Dificultats:
1) Malauradament, el Pont de la Casanova o 'Pont dels xaminyons' ara està tancat amb un candau. Cal saltar la tanca o bé sortir del Pasteral per la pista de Can Riera, allargant molt més la ruta.
2) El camí 'superdirecte' per pujar a la Cantina (roc de la bandera) és molt dret. Algun tram, fins i tot, requereix una mínima grimpada.
3) En aquest terreny els camins s'omplen ràpidament d'arítjol, romegueres i troncs caiguts. Fins i tot els camins més transitats (les Oficines, can Riera - mina dels Xampinyons, etc.) estan molt bruts a trams. Cal anar preparat (guants, pantalons llargs, ...)
4) Hi ha algun tram curt sense camí, sobretot la baixada del mirador de les afraus a l'agulla/camí del canal vell, i també la pujada després de la sortida del túnel. Cal seguir el track.
5) El pas del túnel no ofereix cap dificultat ja que és molt ample, no hi ha aigua i el terra és ben pla. Només penseu a portar lot i no molestar els rat-penats.


Geologia
El gneis de les Guilleries és una roca que trobarem en bona part del recorregut. Forma un nivell d'uns 300-400 m de potència, entre els esquistos cambro-ordovícics de les sèries d'Osor i Susqueda. A diferència del gneis dels Pirineus, que trobem, per exemple, a Vallter, i que és fàcil de reconèixer, el d'aquí sovint és complicat d'identificar. En el recorregut, en podrem trobar mostres amb l'estructura ben reconeixible.
Mostra de gneis.
Com a curiositat, la pedrera Casanova, de l'empresa Àrids Ribas S.L., que és l'enorme explotació que veurem a l'altra costat del Ter durant tot el recorregut, extreu aquest tipus de roca per a graves i sorres.


Esqueis, afraus, sots i canals
Les parts més altes del massís de les Guilleries acostumen a formar cims arrodonits, calms i terrenys amables. Per contra, la base dels torrents que desemboquen al Ter, degut a la influència de l'erosió fluvial en la formació dels relleus, constitueix un terreny abrupte i complicat.
Els esqueis (sp: 'peñasco', fr: 'rocher') son masses de roques fissurades i cantelludes que afloren en terrenys de fort pendent. Les diferenciem d'un cingle en que no tenen tanta cotinuitat, amb canals i tarteres al voltant que permeten el pas de camins. De vegades també se'n diuen 'guills', d'on podria venir el topònim de Guilleries, i de vegades també 'penyes'.
Un sot es refereix al fons d'una vall profunda i tancada. Pot ser amb vessant abruptes i encaixada entre muntanyes. A les Guilleries no hi ha 'barrancs' i, en canvi, trobarem 'sots' arreu.
El terme afrau, tot i que s'ha usat més en literatura culta que en la popular, es refereix a un congost o barranc estret, profund i amb pendent. Els excursionistes usem el mot 'canal', sobretot quan permet de fer-hi un pas, que correspon al francès 'couloir' o 'corredor' en castellà.
A la ruta, he anomenat el 'mirador de la afraus'>/em> per unes canals que queden a sota i m'agradaria investigar si poden ser una bona alternativa per baixar a la bauma.


El canal vell, o canal d'en Faria
Enmig d'aquesta zona tan abrupte i trencada s'hi troben camins, túnels i vagonetes. Son les restes d'infraestructures del que fou una obra faraònica d'aprofitament hidràulic del Ter que es va intentar fer a inicis del S.XX. El canal va ser promogut i dissenyat per l'enginyer i arquitecte Pere Garcia Fària (1858-1927) autor del 'Proyecto de aprovechamiento de fuerza hidráulica del Ter desde el molino de Sau al Pasleral'>/em> de l'any 1907. Posteriorment va passar a l'empresa Saltos del Ter, SA, de capital basc. S'hi van abocar grans recursos i hi arribaren a treballar 200 persones, però finalment s'abandonà el projecte, ja que exigia unes despeses molt per sobre de les projectades.
N'ha quedat tot un conjunt de túnels i camins que discorren per la cota 350 m, així com tot el complex subterrani que es coneix com la 'mina dels xampinyons' que correspon al lloc on havia d'anar el salt i la central. Amb tot això, se'n podria fer un capítol de la sèrie 'Ingeniería abandonada' del Discovery channel.
En aquesta ruta només en veiem una part petita del tot el que es va arribar a fer.


La balma gran de Montglós
És una balma formada a la roca metamòrfica que forma la cresta, per la presència de sorres i calcàries alterades. No és molt profunda però té una gran alçada. Des de sota, resulta complicat fer-se a la idea de les proporcions.
L'accés és complicat, en part per la pendent del terreny, i perquè just a sota s'hi va excavar l'entrada d'un dels túnels del Canal Vell. Si es vol arribar fins la zona més elevada i profunda, aconsello portar alguna corda i cintes per tal de muntar una mínima instal·lació i assegurar-se.
L'any 1983 'hi van portar a terme unes excavacions arqueològiques, amb resultats pobres però que demostren que la cavitat va ser ocupada ocasionalment des de l'edat del bronze fins l'edat mitjana. Podem trobar més informació a l'
enllaç del inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Cal dir que la informació que hi consta conté alguns errors, especialment en referències topogràfiques i en la interpretació dels treballs de Canal vell.
També caldria aclarir si el nom que es dóna a la cavitat és l'adequat, ja que el torrent on es troba no és el de Montglós, que està uns 600 m més a l'oest.