El Canigó (2784 m.) des dels Cortalets (Ruta Circular)
near Fillols, Occitanie (France)
Viewed 47559 times, downloaded 1689 times
Trail photos
Itinerary description
L’inici d’aquesta ruta circular, que és la clàssica per pujar al Canigó (2.784 m.) comença a l'últim aparcament que es troba abans d'arribar al refugi de Cortalets (2.150 m.)
Per arribar al refugi, sense entrar a la vila de Prades, hi ha una rotonda venint de Perpinyà, és on s'agafa una petita carretera local fins a Villerach, que creua el poble i que, al cap de poc, es converteix en una pista forestal sense asfaltar. La pista, d’uns 23 quilòmetres, puja fent revolts entre boscos i paisatges de muntanya, deixant els refugis forestals de la Molina i Prat Cabrera. Hi ha trams de pista dolents. En dates concretes l'accés a la pista està limitat. Consultar web de refugi Cortalets: http://cortalets.com/.
Finalment s'arriba a una zona habilitada per a aparcament on cal deixar els vehicles. Comencem a caminar i en 10 - 15 minuts ja trobem el refugi, just al davant agafem per la dreta un corriol fàcil de seguir amb les marques del GR 10. Als pocs minuts arribem a una cruïlla de camins on dos rètols, que indiquen (seguint el GR)a l'esquerra a Ras de Prat de Cabrera i cap a la dreta al Pic de Barbet (que és la ruta que prenem nosaltres).
Prenent aquesta direcció, continuem pel camí ben senyalitzat amb marques de color groc i zigzaguejant comencem a progressar per un ampli llom que és la Cresta del Barbet. Arribem al Collet del Barbet que és on comença la Cresta Gasamir i que sembla una afilada espina dorsal i enllaça el Pic de Gasamir amb l'emblemàtic Pic de Canigó. Nosaltres com que no som experts escaladors, en lloc d’enfilar-nos per la cresta ens toca fer volta i començar a baixar per un fressat corriol fins la Portella de Vallmanya.
Des de la portella cal seguir a la dreta i comencem a guanyar alçada ràpidament pel corriol pedregós fins arribar a la famosa xemeneia Durier.
La pujada de la xemeneia és una grimpada fàcil, encara que no deixa de ser espectacular. Mentre anem pujant podem admirant el gran bloc de pedra conegut com el Gendarme que vigila a tots els muntanyencs que van pujant fins al cim del Canigó (2.784 m.) amb la seva creu de ferro característica i una taula orientativa amb uns versos de Jacint Verdaguer i també d’en Lluis Llach.
D’aquí dalt estant el panorama de les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya és esplèndid i, el més xocant, és veure la mar al fons, als nostres peus. Si fa bo, les vistes són espectaculars cap als quatre costats: per una banda el llunyans Pirineus, també es distingeix el Conflent, les planes del Rosselló, l'Empordà i la costa Mediterrània.
Un cop assolit el cim comencem a baixar fins el refugi per la " ruta clàssica ". Seguint el camí que està molt ben marcat amb estaques de ferro que porten pintada l’alçada en què estem, passem pel Pic Jofre (2362 m.) és un pic que pràcticament no te prominència, la font de la Perdiu i l'Estanyol.
Una vegada en el refugi agafem la pista i alguna drecera per arribar al cotxe i donar per finalitzada la ruta.
Salut i bona caminada!!!
Per arribar al refugi, sense entrar a la vila de Prades, hi ha una rotonda venint de Perpinyà, és on s'agafa una petita carretera local fins a Villerach, que creua el poble i que, al cap de poc, es converteix en una pista forestal sense asfaltar. La pista, d’uns 23 quilòmetres, puja fent revolts entre boscos i paisatges de muntanya, deixant els refugis forestals de la Molina i Prat Cabrera. Hi ha trams de pista dolents. En dates concretes l'accés a la pista està limitat. Consultar web de refugi Cortalets: http://cortalets.com/.
Finalment s'arriba a una zona habilitada per a aparcament on cal deixar els vehicles. Comencem a caminar i en 10 - 15 minuts ja trobem el refugi, just al davant agafem per la dreta un corriol fàcil de seguir amb les marques del GR 10. Als pocs minuts arribem a una cruïlla de camins on dos rètols, que indiquen (seguint el GR)a l'esquerra a Ras de Prat de Cabrera i cap a la dreta al Pic de Barbet (que és la ruta que prenem nosaltres).
Prenent aquesta direcció, continuem pel camí ben senyalitzat amb marques de color groc i zigzaguejant comencem a progressar per un ampli llom que és la Cresta del Barbet. Arribem al Collet del Barbet que és on comença la Cresta Gasamir i que sembla una afilada espina dorsal i enllaça el Pic de Gasamir amb l'emblemàtic Pic de Canigó. Nosaltres com que no som experts escaladors, en lloc d’enfilar-nos per la cresta ens toca fer volta i començar a baixar per un fressat corriol fins la Portella de Vallmanya.
Des de la portella cal seguir a la dreta i comencem a guanyar alçada ràpidament pel corriol pedregós fins arribar a la famosa xemeneia Durier.
La pujada de la xemeneia és una grimpada fàcil, encara que no deixa de ser espectacular. Mentre anem pujant podem admirant el gran bloc de pedra conegut com el Gendarme que vigila a tots els muntanyencs que van pujant fins al cim del Canigó (2.784 m.) amb la seva creu de ferro característica i una taula orientativa amb uns versos de Jacint Verdaguer i també d’en Lluis Llach.
D’aquí dalt estant el panorama de les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya és esplèndid i, el més xocant, és veure la mar al fons, als nostres peus. Si fa bo, les vistes són espectaculars cap als quatre costats: per una banda el llunyans Pirineus, també es distingeix el Conflent, les planes del Rosselló, l'Empordà i la costa Mediterrània.
Un cop assolit el cim comencem a baixar fins el refugi per la " ruta clàssica ". Seguint el camí que està molt ben marcat amb estaques de ferro que porten pintada l’alçada en què estem, passem pel Pic Jofre (2362 m.) és un pic que pràcticament no te prominència, la font de la Perdiu i l'Estanyol.
Una vegada en el refugi agafem la pista i alguna drecera per arribar al cotxe i donar per finalitzada la ruta.
Salut i bona caminada!!!
Waypoints
Comments (24)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta molt recomanable per pujar al cim del Canigó!!!
Impressionant !!! L'únic problema es que vaig pujar per la ruta "clàssica" i habia de baixar per la xemeneia. Em va semblar una mica perillós i vaig tornar pel mateix camí. La pista forestal és realment dolenta per un turisme. Recomanable pujar amb 4x4.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Tal com fa esment el nostre Director a l’encapçalament de la seva ben nodrida ressenya, podem considerar aquesta ruta com a típica i clàssica per arribar a la Pica. Això no vol, dir que aquests dos qualificatius siguin pejoratius, ans al contrari, es la millor ruta per accedir dalt d’aquest emblemàtic Pic, que tot i no pertànyer a Catalunya, sempre l’hem considerat català pels quatre costats, i que junt amb el Pedraforca i Montserrat, s’han convertit símbols del nostre País. A més, pels que vivim a les comarques gironines, es sempre una referència la seva visió del Nord, i que any rere any, per la tardor, ens informa en directa de la primera nevada al nostre Pirineu.
La ruta podríem dir que “quasi” es aconsellable per a tothom, excepte per les persones amb vertigen o por a les altures, tot i que la seguretat que dona el tram anomenat “la xemeneia” fa que hi hagi mitja horeta d’emoció sobretot al principi, però que a mesura que hom va pujant, la possible mica de por va desapareixent i es gaudeixi com mai de l’espectacle i paisatge que va deixant darrera seu. He vist pujar des de mainada a gent d’avançada edat que més depresa o més poc a poc, arriben al cim ben contents i allà ho celebren ! Fins i tot els nostres dos gossos poden dir que han pujat el Canigó per la xemeneia !
Només hi ha un “però..”, que es la llarga pista forestal que des del fons de la vall, concretament al poblet de Villerach, puja fins al Refugi dels Cortalets i que en plè estiu hi arribin tota mena de turismes.
Gràcies, Pere, per la valoració i els comentaris tan encertats. Salut
És una ruta que tinc pendent de fer, i aquests comentaris em seran d'ajut, de ben segur.
Una cosa, però. Què vol dir l'usuari peremagria quan comenta que el Canigó no pertany a Catalunya? I tant que hi pertany, de sempre! És dins la Catalunya sota sobirania francesa (hi ha qui parla de Catalunya Nord), que és tan Catalunya com la que es troba sota sobirania espanyola. Que no sabem la història del nostre país?
Passa exactament igual que amb aquella expressió tan desafortunada de 'Més enllà de l'Ebre...', per referir-se a terres que ja no són catalanes. Més enllà de l'Ebre també hi ha Catalunya, mirem el mapa, si us plau!
Ep, i dic tot això sense ànim de polemitzar, només d'informar.
Salut i a caminar s'ha dit!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
.
Ara fa una setmana que hem tingut la sort de poder fer aquesta excursió (fen nit al refugi de Cortalets) i que gràcies al trac de Jep Boix a estat fàcil de seguir. La canal Durier ha sigut fàcil i molt còmode de pujar.
Pujar un gran cim tot mirant de tant en tant el mar a l'horitzó és una sensació un xic estranya.
IMPORTANT:
Les normes d'accés amb vehicle privat han canviat l'1-1-2018, ara sols es pot pujar amb cotxe fins a l'espatlla d'ase i un cop aparcat seguir a peu fins al refugi de Cortalets, són unes 2 hores i quart de pujada mantinguda, la major part del temps per dins del bosc tot seguin unes marques grogues.
Us deixo l'enllaç a la pàgina del refugi on hi ha explicacions i planells.
http://refugedescortalets.ffcam.fr/
i també al trac que du al refugi fet per santpere59
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/esquena-d-ase-cortalets-26241880
Bona excursió a un cim mític.
Gràcies Caminaressalut, per actualitzar la ruta amb la informació dels accessos al refugi. Salut!
Hola machingo33, físicament és possible, doncs la pista que puja de Villerac al refugi o permet, he rellegit el PDF on explica les normes d'accés (https://refugedescortalets.ffcam.fr/tzr/scripts/downloader2.php?filename=T004/fichier/4b/c8/5enaf010s55b&mime=application/pdf&originalname=20180502_DP_Llec.pdf) i en el punt 3/2 parla de pujar amb cavalls i BTT i e-BBT de lloguer, entenc doncs que es pot pujar amb bicicleta. Per assegurar al 100% jo escriuria al refugi:
refugedescortalets@ffcam.fr o els trucaria tel. 04 68 96 36 19. Sort.
hola,en prencipio de deciembre seria posible subir?saludos!
Hola Julia, yo de ti preguntaria en el refugio de Cortalets: https://sites.google.com/site/massiscanigo/recursos/refugis/cortalets . Saludos!
Hola!!! Vau tenir problemes per pujar amb els gossos per la xemeneia? Hi ha algún troç complicat per a ells? Tenim moltíssimes ganes de fer aquesta ruta!
Moltes gràcies :)
Hola Clara, només a la part final de la xemeneia els vam haver d'ajudar, però no va ser complicat. Anima't a fer-la i comenta-la. Salut!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta preciosa
Sempre m'alegro quan algú pot gaudir de les rutes que comparteixo. Agraeixo la teva valoració. Salut Xavi !
Voy a ver si la realizo el 12 de octubre ? Tiene buena pinta, gracias por la reseña
Que te vaya bien Javi, si la haces ya me la comentarás. Saludos!
Reserve en Prades para dormir puesto que el refugio cerraba el día 10. A ver si acompaña el tiempo...
Bon dia,
És possible en aquesta época de l' any pujar amb vehicle propi per la pista fins al Refugi? He vist tant que si com que no y vull aclarir ja que anem aquest cap de setmana.
moltes gràcies de bestret
Hace una semana no se podía, la barrera está cerrada
Gracias Javi, había restricción horaria o simplemente no se puede acceder nunca?
Por otra parte, la ruta más corta para llegar al pic es desde el parquing de espatlle d' ase?
gracias ¡!
Hola Pep, la xemaneia el fàcil de fer anant amg gossos?
Hola stalo, nosaltres no vam tenir cap problema, si la fas ja comentaràs. Salut!
Gracies JEP