El Cap de la Gallina Pelada a la Serra d'Ensija.

Ruta interessantíssima i brillant que surt del Barranc de les Llobateres, a la Pista asfaltada de Vallcebre a la Collada dels Prats, al Berguedà.

Se surt del camí i se segueix per un camí artificial que s'ha construït paral·lel a la pista fins al trencant de la Font Freda, sempre amb unes vistes espectaculars del veí Pedraforca.

A la Font Freda comença l'ascensió cap al Cap de la Gallina Pelada; és una pujada de bon fer i sense pèrdua si se segueixen els senyals blanc-i-grocs del PR-C 79.

El caminoi s'enlaira pel Torrent de la Font d'Ensija, primer cobert de pins, una exemplar i magnífica pineda de pi negre fins al Pla de les Planelles des d'on s'albira el Pedraforca i bona part dels majestuosos graus de Vallcebre. Un espectacle visual, lluny encara de les vistes infinites i exuberants que s'ullen des del Cim de la Gallina Pelada.

Des d'aquest pla, el camí torna a pujar entre pins fins al Cap de la Canal Llisa, una pradera desèrtica que apropa la vista al cim de la Gallina Pelada per primera vegada, així com a la carena d'Ensija camí que es fa de tornada. De la Canal Llisa es va planant fins al Refugi Delgado Úbeda o Refugi d'Ensija i des d'aquest modèlic racó es puja, seguint sempre el PR-C 79 fins a la Gallina Pelada, de 2321 m. El cim és panoràmic, molt panoràmic, és un cim de 360º des d'on es pot gaudir del Pedraforca i del Cadí al Nord, de la Serra d'Ensija a l'est i a l'oest i de la Serra de Busa i dels Bastets, al sud. És un lloc prodigiós, només el vent que acarona els caminants no el deixa ser celestial.

Ara cal desfer un xic de camí i tornar al coll des d'on s'havia començat l'ascens definitiu. És un sender sense pèrdua que voreja pins i punts desèrtics amb un seguit de vistes extremadament embaucadores. Des de la collada es deixa el PR-C 79 i se segueix la Serra d'Ensija, sempre en línia recta, deixant a sota a l'esquerra, al nord, el refugi que es troba a la pujada. És un tram carener on es poden fruir les mateixes vistes que des del cim anterior; però el secret és que cada vegada s'aprecia un angle diferent del nostrat Pedraforca. Al vessant dret, al sud, just sota del petit precipici, gens aeri, s'observa, majestuosa, la Roca Gran del Ferrús que reposa penjada al buit. És un altre espectacle de la caminada.

Encantats per la bellesa de l'indret, el camí segueix pujant i baixant la serra passant pel cim que separa el Pla de les Tores (2281 m) dels Rasos d'Ensija i que porta els caminants fins a la Creu de Ferro, cim de 2296 m. Les vistes ara ja continuen essent pràcticament les mateixes i, després d'un descens pronunciat però breu s'arriba al Pla d'Ensija on comença el descens al Barranc de les Llobateres, segons indica un rètol plantat al bell mig del Pla. Aquesta ruta, però, no baixa encara, primera continua recta i s'enfila per un tram un xic aeri -no vertiginós- que permet gaudir de les últimes vistes del recorregut: és el Cim del Serrat Voltor a 2281 m. Des d'aquí es pot veure el Pedraforca, tot el recorregut fet en aquesta caminada i tot el Serrat Negre i bona part de la Costa del Coll de Fumanya amb les muntanyes de Fígols al sud. És un altre indret indispensable. Per arribar al cim hi ha un tram de grimpada innocent i inofensiva si es volen fer l'ascens i el descens circulars.

Vista la panoràmica ara es baixa pel costat del Serrat Negre fins al Pla d'Ensija on comença el descens definitiu pel Barranc de les Llobateres, torrent i barranc que intersecciona el Serrat Roig i el Serrat Negre. És un tram impressionant que baixa entre multitud de pins i que pot arribar a ser perillós si es troba glaçat. (Nosaltres li vam trobar, però no vam patir cap accident malgrat que vam estar-hi a punt. Si està glaçat cal posar-hi seny i paciència).

Al final de la baixada del Barranc hi ha la Pista asfaltada i el cotxe, començament i final d'aquesta caminada espectacular per la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera.

Els Senyderistes iLusos us aconsellem que la feu i que l'assaboriu tant com ho vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!