El Capolatell o la Presó de Busa i el Cogul

Ruta fantàstica i obligatòria per tots els amants de les caminades.

Aquesta ruta comença en un petit aparcament que hi ha a l'entrada de Sant Lleïr, a la Valldora.

Es travessa la carretera i es troba el rètol que indica la ruta. Cal baixar per un sender a l'esquerra que travessa l'Aigua d'Ora per un pont romànic al costat de la Serradora del Molí de l'Ambròs. A partir d'aquí es tomba cap a la dreta i es van seguint els senyals de la ruta 1 que porta a un mas senyorial: el Pujol de la Vall d'Ora.

Es passa pel mig del mas, es deixa un safareig gran a l'esquerra i quan s'arriba a la bifurcació de camins cal agafar el que puja per la dreta i, de seguida, una drecera que puja per l'esquerra zigzaguejant sense pausa, però sense gaire dificultat. El caminoi va pujant arbrat, sense perill ni pèrdua. De sobte s'arriba a una bifurcació i un rètol indica que a la dreta s'arriba a la Balma del Xalet. És aconsellable d'anar-hi perquè és un indret històric, s'hi amagaven en temps de guerra, i perquè té unes vistes excel·lents i privilegiades de la Vall d'Ora. Un indret interessantíssim. (Compte, amb el GPS, aquí fa com una mena de camí circular; però no és exacte. És una drecera d'anada i tornada sense problemes. En aquest punt es torna una mica boig perquè perd satèl·lit passant tan arrecerat a la cinglera).

Després de la Balma del Xalet, es desfà el camí i es torna al corriol de pujada que s'havia deixat anteriorment. Se segueix pujant per una zona d'estalactites gegantines fins que s'arriba al grau d'Orriols que encimbella els excursionistes a la pista que porta, uns metres enllà, no gaires, fins a un altre mas esponerós i afortunat per la seva grandària i per la magnitud de les seves vistes: Orriols.

Passat el mas d'Orriols s'agafa el caminoi que s'enlaira cap a la dreta i sense fer cas d'un altre que també se'n va a la dreta es continua recte fins a començar el segon grau del recorregut mentre es van deixant enrere la font de Reguerets i Cal Cabreró, una altra balma. El segon grau comença a fer-se enrere pujant una escala de sis metres clavada a la roca del cingle: s'anomena l'Escala Vella de Busa. Superada l'escala artificial, hi ha tot un seguit d'esglaons que porten fins a la cinglera i als prats majestuosos de Busa on les vistes enamoren els caminants.

Arribats al cingle cal caminar direcció oest pel mig de prats a tocar del cingle fins al Mirador de la Bartolina on es pot gaudir d'unes vistes extenses i extraordinàries des del Sud de la Serra de Busa fins a Montserrat, si el dia és molt i molt clar.

Del Mirador de la Bartolina es va caminant a tall de cinglera, és el Cingle de la Creu, i a cada pas que es fa creix més l'amor cap aquesta zona de la Catalunya Central. Un lloc increïble i fascinant.

Se segueix vorejant el Cingle de la Creu, ara acompanyats d'unes vistes excelses, ara acompanyats del vol d'uns rapinyaires accipítrids que meravellen el pas lent dels agosarats caminants encantats.

Es va seguint el cingle fins que s'arriba a un prat on es divisa una casa gran en mal estat, ca l'Artiller. Es ressegueixen les vores del prat mentre es va voltejant la casa que va quedant sempre a la dreta fins que es troba una drecera a l'esquerra que condueix al Camí de Llinars, una pista que transita entre la verdor suprema dels prats. De seguida, però, i a l'alçada d'unes tanques per abeurar el bestiar cal agafar la pista que puja a la dreta, passa pels Colls i arriba a Sant Cristòfol de Busa, església i cementiri de la plana de Busa.

De l'església es desfà el tram de camí fins tornar a la pista i ara cal seguir-la dreta enllà i deixar enrere Casa Vila, una altra mas gran format per tres edificacions, i la pista que acaba en un sender que mena fins a un dels llocs més memorables de tota la caminada: el Serrat de les Gralles.

Les vistes des d'aquest serrat són fascinantment sorprenents i inoblidables: les serres de Busa-els Bastets-Lord, una mena de Montserrat en miniatura. Un espectacle.

I rere aquesta serra es pot gaudir de la Mola de Lord i el seu Santuari, del riu Cardener i el pantà de la Llosa de Cavall, de Sant Llorenç de Morunys, del Turó de l'Home i d'un sempre atractiu Pedraforca, i del Cingle del Moro, el cingle més septentrional de la serra de Busa.

Un cop en aquest punt i, abans de fer el Cingle del Moro, cal agafar el sender que porta al Capolatell o la presó de Busa. [El Capolatell s'utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; hi havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam].

Al final del Capolatell, més vistes extraordinàries i després de gaudir-les toca desfer el camí i tornar al Serrat de les Gralles des d'on es començaran a fer el punts més seriosos de la jornada: la Llebre i el 100Cims del Cogul, sempre arran de cingle, sempre respirant unes vistes fabuloses dels Bastets, del Pedraforca i del Pirineu central català.

En el descens del Cogul es deixen enrere les parets verticals del Cingle del Moro que són substituïdes per les parets també verticals, però un xic més baixes del Cingle de Busa que acaba al petit Grau de Vilamala que desemboca al Grau de les Collades.

Ara cal baixar per aquest grau sense dificultats perquè és una pista. Es va baixant per la pista fins que es troba una altra pista que va a dreta i esquerra. Compte que no cal agafar-ne cap; just al davant del camí de baixada hi ha una fita que indica una drecera per la qual s'ha de baixar. És una drecera suau i magnífica que va perdent altitud parsimoniosament. De sobte, i quan sembla que s'hauria d'estar a punt d'arribar a baix, s'arriba a un cingle espectacular, gens aeri tot i que és estret i el sender passa a ran: el Cingle d'Estaques. A sota del cingle, en la llunyania, ja es veu la pista que porta el recorregut a Sant Lleïr.

Ara només cal seguir la drecera i baixar, ara sí amb força pendent, pel Grau de Sant Pere que acaba davant l'esplanada del monestir de Sant Pere de Graudescales, una meravella. [És una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins. És una obra del terme municipal de Navès (Solsonès) declarada bé cultural d'interès nacional].

Des de Sant Pere de Graudescales només cal seguir el camí que baixa paral·lel per la dreta de l'Aigua d'Ora fins que passa entremig de dues masies: cal Teixidor de la Vall d'Ora i Cal Guirre o Molí del Solà, per on es travessa l'Aigua d'Ora i girant cap a la dreta, cap a l'est se segueix la pista que arriba a Sant Lleïr, patró de la Vall d'Ora, on s'hi ha alçat una petita esglesiola.

Passada l'església de Sant Lleïr, uns metres enllà, s'arriba al final del recorregut.

Els Senyderistes iLusos, en DACAMA i els seus adlàters desitgem que no dubteu a fer aquesta caminada, si encara no l'heu feta, i que us animeu a gaudir-la com la vam gaudir nosaltres!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!